Francesc Viaplana: “No tenir Jocs d’Hivern no és un cop, però és una oportunitat perduda”

La Seu d'UrgellFrancesc Viaplana (la Seu d’Urgell, 1982) ha compartit l’alcaldia amb Junts. L’any vinent tornarà a ser candidat i aquest cop diu que aspira a guanyar. Partidari dels Jocs d’Hivern, lamenta com ha acabat tot.

Si no hi ha un gir de guió majúscul no hi haurà Jocs d’Hivern el 2030. Això és un cop per a la ciutat?

— No és un cop, però és una oportunitat perduda i el Pirineu no està per deixar passar cap oportunitat. El que em dol és que és per enveges i tensions amb el president de l’Aragó, que n'és el responsable.

Tant a ERC com a la societat hi havia detractors. Els entén?

— Puc entendre que no es comparteixi el projecte, però cap dels arguments que s’havien exposat em convencia. Hi ha hagut dos extrems. Es deia que amb els Jocs se solucionarien tots els problemes del Pirineu i no és el cas, ni tampoc són la catàstrofe que deien els altres. És un gran esdeveniment esportiu que ens hauria posat al món.

Hi ha l’oportunitat de lluitar pels del 2034. N’és partidari?

— Soc partidari de presentar-se a la convocatòria que es pugui. La candidatura catalana té prou fortalesa, però sempre he pensat que seria molt bo que també hi participés Andorra per la seva experiència en els esports d’hivern i per les seves instal·lacions. 

I no passaria com amb l’Aragó?

— El que segur que no passaria és que Andorra sortís amb un ciri trencat com ho ha fet l’Aragó.

Quines són les mancances del Pirineu?

— Les comunicacions transversals de les valls. Vaig trobar insultant quan la ministra de Mobilitat espanyola va dir que la N-260 era una artèria que vertebrava el Pirineu. La convidaria a fer de Ripoll al Pont de Suert, i que disfruti aquesta artèria. Després hi ha el tema serveis. A l’Alt Pirineu vivim amb qualitat de vida, però els serveis en molts llocs són deficitaris.  

El nou hospital és el gran projecte de la ciutat? 

— El projecte està ben encarrilat a pesar d’alguns. És una necessitat, perquè l’hospital que tenim és una infraestructura que té molts anys.

Vostè ha governat amb Junts. Com ha funcionat el pacte?

— Són dos projectes polítics, però ens hem sabut entendre. La valoració és positiva, sobretot veient com van altres pactes de govern. 

Com s’explica que a nivell català els dos partits sempre es visualitzin dividits i barallats?

— Un ajuntament i la Generalitat no es poden comparar. Nosaltres al cap i a la fi som nou persones que ens hem d’entendre. A la Generalitat hi ha molts càrrecs polítics, molts interessos, tensions. Ja m’agradaria que la Generalitat funcionés com ha funcionat el nostre pacte.

Es tornarà a presentar. Què li queda per fer?

— Moltes coses. Amb quatre anys en un ajuntament, pels terminis de l’administració, et falta temps. 

Li agradaria governar en solitari aquesta vegada?

— I tant. Jo crec que tots els partits ens presentem amb voluntat de governar en solitari.

El 2019 hauria pogut pactar amb el PSC i no ho va fer. Entén els alcaldes d’ERC que sí que ho han fet?

— Sí. El tema dels pactes s’ha d’analitzar a cada lloc, i no es pot generalitzar. Nosaltres en aquell moment teníem l’1-O molt a prop i hi havia ferides ideològiques. També perquè aquí ens coneixem tots i hi ha d’haver una afinitat personal.