Ivan Sànchez: “No és un fracàs no tornar a guanyar, el projecte de la CUP va més enllà de les administracions”

Ara fa un any, l’aleshores alcaldessa de Berga des del 2015, Montse Venturós, anunciava que deixava l’alcaldia per la depressió que patia des de feia uns mesos. La va rellevar Ivan Sànchez (Berga, 1982), que en la seva absència actuava com a alcalde accidental. 

Repetirà com a cap de llista?

— No ho hem decidit. És un projecte col·lectiu, encara queden mesos, no tenim data fixada. Té coses positives ser alcalde, però desgasta. I no som a la política per fer carrera, sinó per donar un servei durant un temps i tornar a les nostres vides. Ja ho veurem.  

Després d’un primer mandat eixugant l’elevat deute que tenia l’Ajuntament, com han encarat aquest segon?

— Continuem eixugant deute perquè no s’ha acabat. El 2015 hi havia 21 milions de deute, i ara, 6,4. El 2028 eixugaríem el deute si no se’n genera més. Ha estat un mandat marcat per la pandèmia. S’ha invertit més d’un milió d’euros al polígon industrial, s’ha fet l’asfaltatge més important de la història i s’ha reurbanitzat la ronda Moreta per prioritzar el vianant pacificant una zona molt transitada i recuperant les antigues llambordes del segle passat. 

Com porten ser el municipi més important on governa la CUP? 

— Cada poble té les seves casuístiques. Tots ens emmirallem, podem ser el referent o l’exemple, però no ho volem ser, no és la nostra pretensió. Si se’n pot treure coses positives, encantats de la vida. 

¿La sortida de l’alcaldessa Montserrat Venturós i la seva entrada a mig mandat els pot passar factura a les urnes? Confien continuar sent la primera força?

— Que una companya plegui no és una situació agradable, sobretot per la situació en què s’ha produït. Que això afecti o no, el temps ho dirà. No hem fet cap previsió del que pot passar. Queda temps. Hi ha gent que no deu estar contenta i gent que sí. Sovint t’arriben més les crítiques. El projecte de la CUP va més enllà de les administracions i no parlaria de fracàs si no tornéssim a ser la primera força. Des del carrer i des de les entitats es fa feina. 

Que s’hagi retirat la candidatura dels Jocs d'Hivern és una victòria per a la CUP?

— El que he defensat sempre és que els veïns poguessin votar. Hi ha prou evidències climàtiques que ho desaconsellen. El que vaig exigir per activa i per passiva és que tots els veïns hi poguessin dir la seva. També he reclamat valentia a la Generalitat perquè expliqui quin és el projecte que malauradament no hem vist. Exigim millores en les comunicacions amb Vic, Solsona o Ripoll perquè són les nostres capitals veïnes i una aposta decidida per fer arribar el tren a Berga perquè és un greuge comparatiu. 

Com valora la manca d’un full de ruta per la independència?

— Fàcil no és la situació després de la repressió i amb la pandèmia pel mig. No em deixen de sorprendre les ganes d’una taula de diàleg quan un dels interlocutors no té ganes de seure-hi. Cal un full de ruta clar amb un horitzó concret perquè la gent cada cop està més decebuda amb els partits. 

Davant d’aquest escenari de paràlisi, què hauria de fer la CUP?

— Palanca de canvi i de pressió per desencallar. La CUP hi ha estat quan hi havia de ser, encara que la gent critiqui certes postures o votacions. La CUP té la força que té a l’hora de donar un cop sobre la taula i serà al costat d’ERC i Junts si mouen peça. Esperem que hi hagi algun canvi. Sigui com sigui, el president Pere Aragonès hauria d’afrontar la qüestió de confiança perquè està pactada en l’acord entre ERC i la CUP.