Matemàtiques al servei d'Ada Colau
BarcelonaTothom coneix les regles del joc abans de començar, però ningú sap del cert com influiran en el resultat final. A les municipals, com a la resta de processos electorals a l'Estat, els escons es reparteixen aplicant la llei d'Hondt. La teoria explica que és un model més proporcional com més gran sigui la circumscripció. Amb 41 escons per repartir-se, Barcelona és un exemple pràcticament perfecte de la translació del percentatge de vots al percentatge d'escons que obtenen les candidatures. Per què "pràcticament"? Perquè existeix una altra variable determinant abans de començar a repartir regidors: la barrera d'accés.
Només les candidatures que superen el 5% dels vots poden entrar en el repartiment. És a dir, el primer escó és el més car d'aconseguir i se sap perfectament el seu valor: el 5% dels vots totals –excloent-ne els nuls–. L'any 1995, ERC va tornar a l'Ajuntament després de 12 anys sense aconseguir arribar al percentatge mínim. Al PP li va anar d'un pèl ara fa quatre anys quan la CUP no va passar el tall. Què hauria passat aleshores si no hagués existit el llindar mínim a l'Ajuntament? Doncs que la CUP i Primàries haguessin obtingut un escó cadascú, que s'haguessin restat de Junts i dels comuns. Ada Colau s'hauria quedat amb 9 i no amb els 10 amb què va empatar amb Ernest Maragall, cosa que hauria dificultat encara més l'operació rocambolesca que la va investir alcaldessa: sumant els 8 del PSC i els 3 de Manuel Valls –els 3 de Cs van votar-hi en contra– no hauria arribat als 21 vots necessaris. Amb la CUP, el PP i Vox lluitant per arribar al 5%, el nombre de partits que es reparteixin els escons pot tornar a ser decisiu.
