Marta Rovira allunya el seu retorn de l’exili per la causa de Tsunami
Anuncia en un míting que la seva "estada a Ginebra s'allarga", però reivindica l'estratègia del diàleg i els indults
BarcelonaJa fa cinc campanyes electorals que la jefa d'Esquerra, com se la coneix al partit, es veu obligada a fer els mítings per videoconferència i aquesta campanya de les eleccions municipals podria no ser l'última. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha allunyat aquest divendres el seu retorn de l'exili: "Em sembla que la meva estada a Ginebra s'allarga". El motiu és que el seu nom apareix a la causa judicial de l'Audiència Nacional que investiga Tsunami Democràtic i tem que podria acabar a la presó si travessa la frontera. Ho ha explicat en un míting celebrat en un lloc especial per ella, Vic –la seva ciutat natal–, i, de nou, ho ha hagut de fer per on ja està acostumada a intervenir: a través d'una pantalla.
Quan a principis d'any va entrar en vigor la reforma del delicte de sedició es va alimentar l'escenari del seu retorn. El motiu és que el jutge Pablo Llarena va reduir la seva causa a un delicte de desobediència que feia que, si tornava, hi hagués moltes possibilitats d'evitar la presó. Així quedava constatat, un temps després, quan l'exconsellera Clara Ponsatí sí que va fer el camí de tornada sense quedar entre reixes. Però per a Rovira tot es va tornar a complicar quan va quedar palès que el seu nom apareixia en informes policials aportats a la causa de Tsunami. Ella mateixa ha explicat aquest divendres que això fa que no pugui tornar: "El meu nom apareix en aquesta causa i no em precipitaré. Abans, vull saber de què se m'acusa".
Malgrat que podria tornar a ser al centre d'aquest nou front judicial, Rovira ha defensat les mobilitzacions de Tsunami Democràtic que va haver-hi després de la sentència de l'1-O. "¿Què havíem de fer sinó convocar-nos al carrer i manifestar-nos pacíficament?", s'ha preguntat. També ha criticat tota la causa judicial i que, a més, tot plegat estigui passant a través de "filtracions" als mitjans amb informacions que els presumptes afectats no tenen. Ara tot queda en mans de com evolucioni la causa, que, per ara, és incerta. Si, finalment, es descartés el delicte de terrorisme, el camí seria més planer. Si no, tot se li tornaria a complicar molt.
I tot que la repressió de l'Estat li torna a complicar la vida, Rovira ha tornat a reivindicar l'estratègia del diàleg que Esquerra practica amb el govern espanyol. Al partit consideren que no hi ha ningú més qualificat que ella per fer-ho, tenint en compte la seva situació. De fet, de mica en mica, Esquerra comença a admetre que els indults no van caure del cel. "Vam començar amb nou presos polítics i acabarem que no hi ha un sol pres polític i això ho hem aconseguit treballant internacionalment i fent valdre la nostra força política", ha dit.
Contra Junts i PSC
Mentrestant la campanya d'Esquerra segueix fent camí amb Junts i el PSC com a objectiu de la majoria de crítiques. El president de la Generalitat ha fet servir la sequera per carregar contra els seus exsocis –"cap lliçó dels que van dirigir 11 anys l'Agència Catalana de l'Aigua sense fer inversions"– i el candidat a Barcelona, Ernest Maragall, ha utilitzat la "barra lliure" que considera que tant Jaume Collboni com Xavier Trias volen aplicar amb els pisos turístics. El republicà ha promès que tindrà feta una ordenança municipal en 100 dies que sigui molt més restrictiva. La frase del dia, però, se l'ha emportat la seva número dos a la llista, Elisenda Alamany, en referir-se així al candidat socialista a l'alcaldia i al de Junts: "Volen convertir Barcelona en Benidorm, doncs que es presentin a les eleccions de Benidorm".