Maragall, el candidat més ben valorat d'una enquesta en què ningú aprova

BarcelonaLa precampanya de les municipals agafa velocitat i això vol dir que el debat polític guanya en duresa, que els candidats s'exposen cada cop més –a risc d'espifiar-la– i que la polarització augmenta. Amb aquests ingredients, els barcelonins són cada vegada més severs puntuant els seus alcaldables i, segons l'enquesta de l'ARA, no n'aproven ni un. Cap d'ells arriba ni tan sols al cinc pelat. El candidat més ben valorat és el d'ERC, Ernest Maragall, amb un 4,5 sobre 10, seguit del 4,4 de Basha Changue (CUP) i del 4,3 de Xavier Trias (Junts). El poder desgasta i els dos exsocis del govern municipal no aconsegueixen arribar al quatre –Jaume Collboni (3,8) i Ada Colau (3,3)– i els ciutadans situen tota la dreta espanyolista a l'últim vagó: Eva Parera (Valents, 3), Anna Grau (Cs, 2,6), Gonzalo de Oro (Vox, 2,6) i Daniel Sirera (PP, 2,4).

El secret d'Ernest Maragall per sortir com el més ben parat és que obté bona nota dels seus votants, amb un 7,1, però també aconsegueix que no se'l mirin amb mals ulls els que no el voten, que li posen un 4,2, la puntuació més alta quan els ciutadans valoren candidats amb els quals no simpatitzen. Paradoxalment, Maragall és qui surt més ben parat en les valoracions, malgrat que els mateixos barcelonins el situen en quarta posició de la lluita per l'alcaldia. Si els republicans volen creure en la remuntada, una via per animar-se podria ser aquesta: explotar la bossa de barcelonins que no tenen previst confiar en ERC però a qui Maragall no genera animadversió.

A l'alcaldessa Colau, en canvi, li passa el contrari que al candidat republicà. Està en posició de guanyar les eleccions, però els ciutadans li donen més d'un punt menys que a Maragall. El cas és que els seus votants creuen en ella –li posen un 7,9–, però genera molta animadversió entre els que no ho són: la suspenen amb un 2,6. Si vol repetir en el càrrec, haurà de mobilitzar molt els seus partidaris, ja que difícilment pescarà en altres bosses d'electors, que es mostren crítics amb la seva gestió.

Pel que fa al conegut com a efecte Trias, l'alcaldable no només perd pistonada a l'hora de sumar suports, sinó que també ho fa en termes de popularitat. En l'enquesta de l'ARA de fa quatre mesos era el candidat més valorat amb un 5,1, mentre que ara es deixa gairebé un punt i cau al tercer lloc. Tothom retrocedeix, però ell és qui ho fa més. En tot aquest temps han passat diverses coses: la primera, que l'efecte sorpresa forçosament s'ha diluït. La segona, que a còpia d'exposar-se a la llum pública ha acabat patint alguna relliscada, com quan va desvincular la pol·lució dels cotxes del canvi climàtic. Collboni no té grans oscil·lacions, però el seu problema és que, dels quatre partits més grans, és a ell a qui menys ciutadans coneixen: un 77,2% dels barcelonins. Colau (95,7%), Trias (89,9%) i Maragall (85,7%) són més coneguts.

El problema de la dreta

Els quatre partits de la dreta no independentista patiran fins a l'últim dia per saber si tindran una nit electoral feliç o no. Tots han renovat candidats i donar-los a conèixer no és fàcil. Si en la lluita per obrir el cava el 28-M és determinant l'índex de coneixement dels seus candidats, el PP i Cs parteixen amb un cert avantatge. Anna Grau és coneguda per un 36,9% dels ciutadans i Daniel Sirera per un 34,7%. Eva Parera es queda en un 25%, mentre que el problema més gros és per a Vox. De cada 100 barcelonins, només 9 saben qui és De Oro. Un problema similar el té la CUP. A Changue la coneixen només el 19,2% dels ciutadans, la qual cosa fa que la seva valoració –4,4, la segona més bona– s'hagi d'agafar amb certa prevenció.