Pot acabar sent Manresa un nou Ripoll?
Partits i entitats acusen Junts d'atiar el foc amb la seguretat ara que és a l'oposició
BarcelonaSota el lema de "Manresa diu prou", unes 2.000 persones es concentraven el 5 d'octubre contra l'incivisme i la delinqüència. Ho feien arran de la baralla multitudinària entre menors d'origen estranger de feia dues setmanes i la posterior trencadissa de vidres de diversos autocars. Consideren que no es tracta d'incidents aïllats. "Negar els fets no ens acosta a la solució", denuncia la plataforma, que aplega veïns i comerciants i que es desmarca de qualsevol partit. Una protesta que un centenar d'entitats van condemnar, just un dia abans, per "utilitzar la seguretat per promoure el racisme".
El Front Nacional de Catalunya (FNC) i Vox van secundar la marxa, Junts hi va donar suport, però no hi va assistir, i la resta de partits la van criticar. ¿Va camí Manresa de convertir-se en un nou Ripoll? Electoralment, l'extrema dreta mai havia tingut tanta força a Manresa. Si bé és cert que la Plataforma per Catalunya ja havia assolit 1 regidor el 2007 (1.539 vots) i 2 el 2011(2.391), a les darreres eleccions, el FNC es va estrenar amb 2 (1.618) i Vox amb 1 (1.537), sumant, entre tots dos, 3.155 vots i un 12,6% de suport. En el cas de Ripoll, Sílvia Orriols va assolir l'alcaldia després de passar del 10 al 30% dels vots en quatre anys i per la negativa de Junts a unir-se amb l'esquerra.
A la capital del Bages, totes les mirades també es dirigeixen a aquesta formació, que té un vot fronterer amb el partit d'Orriols o el Front. I més després que el portaveu de Junts, Ramon Bacardit, admetés que va convocar la reunió que va donar peu a la manifestació. "Junts ha actuat de manera irresponsable. Davant d’una crisi l’oposició ha de fer pinya amb el govern i no atiar el foc, i més quan ha portat les polítiques de seguretat dels últims 12 anys", denuncia l'alcalde, el republicà Marc Aloy, recordant el govern de coalició. "Si som on som és perquè no hem fet un bon treball els últims anys", afegeix. Aloy lamenta que Junts hagi endurit el discurs: "No m’estranya que Vox i el Front assenyalin els immigrants com els causants de tots els mals, però Junts s’hi assembla molt a Manresa".
Bacardit replica que "mai" ha associat immigració amb inseguretat: "Vincular-ho és racisme", rebat. Això sí, es desmarca dels pactes als anteriors mandats: "És el mantra per espolsar-se les responsabilitats, Junts es va formar fa dos anys, i el pacte no me'l faig meu". La seva recepta passa per més presència policial, generar ocupació, defensar el dret a la propietat privada o acabar amb la cronificació de la subvenció. Un posicionament que avala la direcció de Junts. El seu secretari general, Jordi Turull, es va desplaçar a Manresa dos dies després de la protesta per mostrar-li el seu suport.
El Front es vanta d'haver fet moure Junts. El seu portaveu, Sergi Perramon, destaca que són "els responsables d'haver traslladat la qüestió de la inseguretat als plens", però recorda que "aquells que abanderen el discurs de la inseguretat han estat al govern els últims dotze anys". Sigui com sigui, Junts ha presentat mocions contra les ocupacions que tant el Front com Vox han validat i Junts n'ha secundat algunes del Front. "Vam votar a favor de la proposta del Front, encara que es passa tres pobles i no és implementable perquè reclamava impulsar un servei per a afectats per les ocupacions i ho compartim", raona.
Pintades que titllen de racista el portaveu de Junts
La regidora de la CUP Roser Alegre considera que Junts i el Front "es retroalimenten" i que han vist "amb la seguretat l'oportunitat de desgastar el govern". Més contundent es mostra el seu company de files, Jordi Trapé, que conclou que tots dos partits "volen convertir Manresa en un nou Ripoll, passant per sobre de tot i tothom que s’interposi al seu pas". Les pintades d'Arran que titllen de racista Bacardit denoten que la tensió és latent.
Els cupaires també carreguen contra ERC, que governa amb PSC i PDECat: "Diuen que cal treballar amb una vessant social, però l'única resposta ha estat policial amb més càmeres i policies sense combatre les desigualtats", lamenta Alegre. Aloy defensa que es necessiten més agents, malgrat destacar que la taxa de delinqüència està dotze punts per sota de la mitjana catalana. "El 2008 teníem 113 agents i ara 104 per les retallades del govern espanyol, estem per sota de la ràtio", exposa l'alcalde. En qualsevol cas, el consistori ha mogut fitxa i ha obert la Taula de Seguretat, que se celebra dimarts i on assistirà el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a entitats socials i centres educatius, més enllà de veïns i comerciants, que ja hi eren. Fina Farrés, directora de Càritas Manresa, que serà present a la trobada, defensa reforçar la cohesió social i lamenta que l'enduriment del discurs en seguretat condicioni el govern, que "actua de forma més grandiloqüent com ho va demostrar amb el desplegament desproporcionat per detenir els menors".