El Lluçanès: una comarca fallida?
Cinc dels tretze municipis van rebutjar formar part d'aquesta comarca i ara un que va dir que sí torna a fer una consulta
BarcelonaL'alcalde d'Olost, Gil Salvans, signava dimarts el decret de convocatòria de la consulta sobre la continuïtat del municipi al Lluçanès, que tindrà lloc justament d'aquí un mes, el 20 d'octubre. Si els habitants aposten per iniciar els tràmits per marxar del Lluçanès i tornar a Osona, dels tretze municipis que havien de configurar la comarca només en quedaran set, perquè cinc d'ells van refusar-ho en la consulta del 2015 i ho van ratificar posteriorment amb un acord del ple. L'últim a fer-ho va ser Sant Feliu Sasserra ara fa un any; només vuit setmanes després que el Parlament validés la creació de la 43a comarca de Catalunya amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i els comuns.
Tot i que el resultat no és vinculant, l'Ajuntament d'Olost deixa clar que l'acatarà si hi ha una participació significativa. Curiosament, la baixa participació (38%) que va tenir la consulta, en què el sí es va imposar per poc marge, és el motiu que esgrimeix ara el consistori per tornar a cridar els habitants a les urnes, però el decret només marca un mínim d'un 20%. Més enllà de la baixa participació, l'alcalde justifica la consulta perquè "ara només hi ha vuit municipis" a la nova comarca i hi ha "dubtes" sobre la seva viabilitat. També pel seu rebuig al fet que es constitueixi un consell comarcal que rellevi el consorci que aplega els vuit municipis que van entrar-hi: "Volem una administració eficient que no sigui un òrgan molt polític i poc tècnic com passa ara, però la Generalitat ho ha refusat". "Hem de tenir 19 consellers, però quant trigarem a tenir 19 treballadors?", es pregunta Salvans, que tem un empitjorament dels serveis públics.
L'alcalde d'Olost deixa clar que la gent se sent del Lluçanès: "Volem ser comarca i té sentit mancomunar serveis, però no a través de la llei de comarques, perquè podem perdre serveis que presta Osona i és tirar-nos a la piscina sense saber si hi ha aigua". Així, recorda que els resultats del 2015 no van ser "prou bons". Es refereix al fet que el sí va guanyar en global, però gràcies a l'ampli suport a Prats de Lluçanès, que té prop de la meitat (2.600) dels 7.000 habitants de la comarca. També desmenteix que darrere del rebuig s'hi amagui la rivalitat de Prats amb Olost, la segona localitat més poblada, amb 1.200 habitants.
L'exalcalde de Prats, Lluís Vila, sí que creu que hi influeixen "recances entre pobles" i refusa que els resultats no fossin prou concloents perquè "només a Merlès va guanyar el no per molt marge". Ferm defensor de la comarca, no comparteix que els municipis que van refusar integrar-se al Lluçanès en quedessin fora: "Desdir-se'n abans de començar per deu vots de diferència no té sentit". Per aquest motiu, es mostra en contra que ara Olost en marxi. "Va votar qui va voler el 2015 i el sí es va imposar", argumenta després de denunciar que la nova consulta estigui encaminada per votar a favor de la sortida.
La Generalitat diu que la comarca "no està en entredit"
El seu successor, Jordi Bruch, també president del consorci, no amaga la seva preocupació per la possible sortida d'Olost. "Com menys municipis tinguem menys múscul tindrem", admet abans de ressaltar que treballen per revertir-ho: "Volem demostrar que podem donar bons serveis amb la intenció que s'hi acabin sumant els que s'han despenjat". És una comarca fallida el Lluçanès? "No és completa i tenim a la retina poder ser els tretze, perquè geogràficament tenim un territori en comú però administrativament, no", respon. Des de la Generalitat, avisen que faci el que faci Olost, el Lluçanès no deixarà de ser comarca. "No està en entredit", ha dit aquesta setmana la nova delegada del Govern a la Catalunya Central, Èlia Tortolero.
Laia Serrat, alcaldessa de Sant Agustí de Lluçanès, que va votar-hi en contra, no ho veu tan clar: "No sé si té sentit, perquè la comarca queda molt petita". Ho comparteix Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès, que també s'hi va oposar: "Les coses no van començar bé, i si ara marxa Olost la meitat de la població en quedaria fora". Que no és una qüestió de partits sinó de municipis ho demostra que Parés és de Junts, com l'alcalde de Prats.
El periodista Ramon Besa, un dels fills il·lustres del Lluçanès, reconeix que el projecte no ha reeixit: "Comarca fallida és una bona definició, perquè totes les decisions cabdals s'han pres a destemps i ha faltat lideratge com el que va exercir Dionís Guiteras al Moianès". Tot i defensar la creació de la comarca, ara es mostra escèptic: "Si marxa Olost serà un cop molt dur, perquè concentra l'activitat econòmica i els serveis, i la gent pensava que es podria persuadir els pobles que no hi han entrat, i no pas perdre'n un altre".