Lluc Salellas: "Hem de demostrar que l'acord de govern independentista pot i sap funcionar"

GironaGuanyem Girona va ser la segona força el 28 de maig per darrere del PSC, però Lluc Salellas es va convertir en alcalde el dissabte, 17 de juny, gràcies a un pacte de govern amb Junts i Esquerra. Girona és, doncs, l’única capital de demarcació on continua governant l’independentisme. I, en aquest cas, amb un tripartit que té com a full de ruta 64 grans projectes de ciutat fins al 2027.

El govern municipal de Girona és una anomalia en el mapa de les capitals de demarcació a Catalunya. Com ha estat possible?

— Crec que ha estat possible per la voluntat d’entesa i de treball discret que he rebut de les tres formacions que formen part d’aquest govern. És a dir, de Guanyem, de Junts i d’ERC. Un pacte que també beu d’una anàlisi compartida, segons la qual els gironins i les gironines ens demanaven acords amplis i de ciutat. I n’ha sortit un govern fort, sòlid i ampli de 17 regidors de 27 que neix a partir de la generositat i també d’haver assolit un programa compartit que hem treballat durant les últimes setmanes.

Què pot aportar Girona a l’independentisme amb aquest govern?

— Aquest govern, en primer lloc, ha d’aportar als gironins i a les gironines: és el principal objectiu que té. Però, evidentment, som conscients que vivim en un context polític a Catalunya, als Països Catalans, i no defugim la responsabilitat que tenim. I això és demostrar, d’una banda, que hi ha acords de govern possibles, que poden funcionar, que saben funcionar i que, a més, són la millor opció per gestionar i transformar, en aquest cas la ciutat, davant els reptes que tenim a tot el país.

Hi havia un pacte preelectoral ocult amb Gemma Geis, de Junts, tal com denuncia el PSC?

— No, no hi havia cap pacte abans de les eleccions. Guanyem no s’havia reunit amb cap de les altres formacions polítiques per tractar pactes postelectorals. Les reunions es van produir a partir del segon dia després de les eleccions i, de fet, l’última que es va produir va ser la reunió amb Gemma Geis.

Com és possible aquest canvi de cicle, aquest nou rumb a Girona, de la mà dels mateixos partits que han governat els últims anys?

— Hi ha tres elements clau. El primer és el lideratge: que el cap de l'oposició de la legislatura passada ara sigui l'alcalde denota evidentment un canvi considerable. En segon lloc, les 64 propostes acordades marquen objectius diferents dels que ja hi havia hagut els últims anys a la ciutat. A més, estem parlant que dels 17 regidors, només 4 formaven part d’un govern passat: n'hi ha 13 que són totalment nous al govern. I tindrem també una nova governança més participativa, que implica trepitjar el carrer, amb comerços, veïns i entitats.

Han creat una regidoria de llengua catalana. En què es traduirà?

— Es traduirà amb més polítiques al voltant de la promoció de l’ús de la llengua catalana a la nostra ciutat. Per exemple, treballant més i millor perquè els comerços tinguin present la llengua en la retolació i en el seu ús diari. També cal treballar perquè a les extraescolars a la nostra ciutat hi hagi immersió lingüística: tenim molt clar que la immersió lingüística és de nou a dos quarts de cinc, però en canvi després a les extraescolars on van els infants i joves de la nostra ciutat sabem més aviat que no sempre es fan en català.

I la funció de Girona republicana que correspon a l'àrea d'alcaldia, en què consistirà?

— És aquest compromís de país de què parlàvem. Al final, una alcaldia com la de Girona ha de tenir un compromís amb l’entorn, amb l’àrea urbana, amb la demarcació i amb el país d’aquesta visió republicana de la política que al final vol dir que allò comú, allò que és compartit, s'ha de posar com a prioritat des d’aquest govern. I, evidentment, en el context que vivim significa treballar i impulsar i ajudar que aquest país pugui ser lliure o que pugui, si més no, decidir lliurement el seu futur com més aviat millor.

El seu equip defensa amb vehemència que a Girona no governa la CUP, sinó que hi governa una plataforma que va més enllà. Haurien estat possibles aquests resultats si no s’hagués creat Guanyem al 2018?

— Crec que sense Guanyem aquests resultats no haurien estat possibles. Una de les fórmules d’èxit a escala de ciutat, i s’ha demostrat, és que Guanyem ha aconseguit ser la primera o segona força a gairebé tots els barris de la ciutat, i això significa que el projecte municipalista de centrar-nos bàsicament en la ciutat, amb unes idees transformadores, progressistes i republicanes que no hem abandonat en cap moment, ha donat fruits.

Acabem de sortir d’unes eleccions i entrem en unes altres. Com a militant de la CUP, cal ser a Madrid en aquests moments?

— Crec que hem d’intentar ser presents a totes les institucions on ens podem presentar perquè tot l’espai que no ocupem nosaltres l’ocuparà algú altre que en general plantejarà altres coses en termes polítics. Hem d’aprofitar aquests espais per defensar els interessos del poble treballador i del poble català.

Què pot aportar el tripartit independentista de Girona davant l’amenaça d’un possible govern PP-Vox a Madrid?

— Crec que pot aportar claredat, compromís inequívoc en defensa dels drets humans, socials i polítics del nostre país i, per tant, ser un mur de contenció contra l’avanç de l’extrema dreta. És un compromís que tenim molt clar els tres actors del govern: defensarem els drets dels nostres conciutadans, també els drets polítics del nostre país i ens hi posarem tant com faci falta per no perdre ni un dret dels que ens ha costat tant aconseguir.

Parlant de l’acord de govern. La majoria de nous equipaments se centren en les zones sud i on hi ha un poder adquisitiu més alt de Girona, sobretot a l'Eixample sud. Per què?

— Voldria deixar molt clar que si es fa una anàlisi completa de les 64 propostes, n'hi ha del conjunt dels barris de la ciutat i de diversos tipus. En tot cas, referent als que esmentes, és veritat que el sud és on més ha crescut la ciutat els últims anys i és on manquen més equipaments comunitaris. És una anàlisi compartida per tots els actors del govern i per això hem plantejat que hi pugui haver el pavelló de Palau, la nova escola bressol -perquè és on hi ha més demanda- i l’equipament cultural, perquè no n'hi ha al sud de la ciutat.

En quants pisos es traduiria que cada any s’inverteixi un milió d’euros, com s’ha compromès, en la compra d’habitatge públic a Girona?

— És el mínim que volem aportar. Amb un milió anual estarem parlant que poden ser entre 10 i 20 pisos els que podrem aconseguir. Però hi ha altres maneres d'aconseguir habitatge social: tenim els pisos de la Sareb, espais d'entitats del tercer sector que poden construir i liderar promocions. Perquè s'entengui que no hi ha una única manera d'aconseguir que augmenti el parc social de lloguer a la nostra ciutat.

És l’habitatge el principal repte del mandat?

— L'habitatge és un dels grans reptes d'aquest mandat. Jo diria que un altre és desencallar definitivament el projecte del futur Hospital Josep Trueta. I el tercer, la transformació urbana cap a una ciutat més amable, una ciutat on hi hagi refugis climàtics i els parcs infantils estiguin adaptats, on hi hagi més espais per passejar i gaudir de la qualitat de vida que Girona té, de dignificar els jardins i els parcs. Ens hi hem compromès amb un milió d'euros anuals més.

Girona té només una piscina municipal a l’estiu, la de la Devesa. Amb l’emergència climàtica en preveuen més?

— La Devesa té un ús molt elevat i segurament el que fa falta és que pensem com podem garantir més espais de bany o de refrescar-nos a l’estiu. Una proposta seria construir una altra piscina, però necessitaríem el suport d'altres administracions i no m'hi puc comprometre ara mateix. També es poden mirar possibles col·laboracions amb entitats que ja tenen piscina a la nostra ciutat.

Hi ha damunt la taula, per tant, que tant el GEiEG com O2 fossin espais més accessibles per a la població?

— Crec que sobretot el que hem de fer és parlar amb les entitats de la ciutat per mirar fins a quin punt seria possible buscar mecanismes de col·laboració per tenir més refugis climàtics, com ara en diem.

S’ha compromès a reduir-se el sou 10.000 euros dels 68.500 euros que cobrava Marta Madrenas.

— Mínim 10.000 euros.

Igualment, des de Guanyem tenen el sou limitat. Podria passar que cobrés més la vicealcaldessa que l’alcalde a Girona?

— [Riu] Els diners que rebré al compte corrent seran el màxim que estableix el codi ètic de Guanyem, que està fixat fins a tres vegades el sou mínim interprofessional. Aquest és el sou que cobraré.

Per tant, cobrarà menys que la vicealcaldessa?

— Això ho hem d’acabar de veure: exactament quina és la proposta que surt al cartipàs.

Hi ha la promesa de limitar un 4% els apartaments turístics, que era una de les grans propostes de Guanyem Girona i que s’ha inclòs en l’acord, però al Barri Vell ja n'hi trobem un 15%. Què hi pot fer el govern municipal?

— El 15% ja ens el trobem i no tenim cap mecanisme per retirar llicències de cop. Per tant, qui té una llicència la pot utilitzar i la continuarà utilitzant. L'únic mecanisme que tenim és la inspecció i no descartem utilitzar-la. Però sobretot estem centrats en garantir que no vagi a més i marcar aquest 4% repartit a escala de ciutat, que ens permeti tancar un debat. És a dir, fins aquí podem arribar i la resta, sisplau, dediquem-la a l'habitatge per a la gent que ha de viure tot l'any a la ciutat.

S'ha proposat replantejar esdeveniments turístics com Temps de Flors. Com ho faran?

— Temps de Flors és un esdeveniment important a la ciutat, però hem d’aconseguir minimitzar les externalitats negatives que genera i al mateix temps plantejar com el conjunt dels gironins i les gironines poden fer seva una iniciativa com aquesta després d'uns anys en què la gent crec que no s'hi ha sentit del tot identificada.

També es plantegen treure el mercat del dimarts i el dissabte de la Devesa. Per què?

— Cada any s’ha de fer una inversió de diverses desenes de milers d’euros a la Devesa per tota l’afectació del mercat en l’estat dels arbres i la biodiversitat. Pensem que és el moment de buscar un altre emplaçament per al mercat i fins i tot que es pugui situar més cap al centre.

Manté el compromís que serà l'últim mandat a l’Ajuntament?

— Sí.

I, finalment, una pregunta més personal. Per què va escollir dur espardenyes de veta al ple d'investidura?

— Porto espardenyes des que vaig ser major d'edat i perquè les havia vist portar als meus avis, que eren persones pageses que treballaven a Viladamat al camp, i al meu pare. Per a mi era un calçat familiar que, a més, em lliga amb la terra. Em recorda també els meus orígens i potser ara més que mai està molt bé recordar-los per no perdre d'on vens, per què soc aquí i què vull fer sent alcalde i encapçalant aquest nou govern. Les espardenyes són aquest fil que m'uneix en termes familiars, de país i d'orígens amb tot el que soc. N'he portat des de fa vint anys, sobretot els dies de mudar a l'estiu.