Lleida posa a prova una victòria de només 80 vots

LleidaEls noms d’Antoni Siurana i Àngel Ros pesen molt a la ciutat de Lleida. Tots dos sumen prop de quatre dècades de governs municipals socialistes (1979-2019), sols interromputs per dos anys de parèntesi convergent que Siurana va liquidar amb una moció de censura. Malgrat tot, el llarg domini del PSC va quedar finalment desbancat a les darreres eleccions municipals per sols vuitanta vots. El candidat republicà Miquel Pueyo, vinculat al món acadèmic i autor de diversos llibres sobre sociolingüística, va quedar-se amb la vara de govern. A les eleccions del 28 de maig, ho tornarà a intentar.

Pueyo va prendre l’alcaldia gràcies al suport dels dos regidors del Comú de Lleida i, sobretot, dels sis de Junts per Catalunya, amb qui ha hagut de compartir govern. El líder de la formació nacionalista, Antoni Postius, que va obtenir sols un regidor menys que Pueyo, ha estat el seu primer tinent d'alcaldia durant aquests darrers quatre anys. Ara, en plena campanya, s’ha convertit en un dels seus rivals a les urnes.

Malgrat tot, el principal contrincant de l’alcalde, almenys per una qüestió històrica, continuarà sent el candidat socialista. Fèlix Larrosa, antic diputat al Congrés espanyol i mà dreta d’Àngel Ros durant les seves dues darreres legislatures, afrontarà el que probablement serà el seu darrer intent de convertir-se en paer en cap.

Grans projectes urbanístics

Miquel Pueyo reivindica que el seu govern ha resolt múltiples assignatures que els socialistes havien deixat pendents. Una de les més reivindicades és la del pla de l’estació. Es tracta d’un faraònic projecte que preveu un centre comercial al voltant de la terminal de trens, que inclou el cobriment total de les vies i una nova estació de busos. Però Pueyo oneja altres banderes, una mica més controvertides: el projecte d’un alberg per a temporers al barri de Pardinyes, el desenvolupament del polígon Torreblanca-Quatre Pilans i, sobretot, les accions per aturar el macroprojecte comercial de Torre Salses, que ha portat Pueyo i Postius als tribunals per una denúncia per prevaricació interposada per l’empresa promotora.

Seguretat, okupacions i neteja són algunes de les principals crítiques dels grups de l’oposició. Fèlix Larrosa insisteix que fa anys que reclama un pla de seguretat que afronti el que ell considera, coincidint amb els candidats de dretes, una situació alarmant. Alguns estudis situen Lleida com una de les ciutats espanyoles amb un índex de criminalitat més elevat. D’altres ho maquillen.

L’alcaldable socialista recrimina també al govern actual haver apujat els impostos que el seu partit havia congelat i titlla de pelotazos urbanístics tots els grans projectes bandera de Pueyo.

Futurs pactes

Ningú es vol mullar en la futura política de pactes. Sols l’alcalde republicà ha ofert la mà a renovar l’acord amb Junts i, fins i tot, amb els Comuns, però cap dels seus contrincants s’ha volgut mullar encara. Tots els alcaldables advoquen per disposar de la representació més gran possible que els permeti una millor maniobra de negociacions.

En qualsevol cas, la pròxima convocatòria electoral es presenta clarament disputada. Els indecisos, que segons les enquestes suposen més d’un terç de l’electorat, tindran la clau per discernir aquest empat a última hora.