L'infortuni del PSC al poble de Salvador Illa

BarcelonaAl PSC, totes li ponen. Ha guanyat les últimes tres eleccions a Catalunya i, segons el darrer baròmetre del CEO, si avui se celebressin els comicis al Parlament s'imposaria amb claredat i posaria fi a la majoria independentista. En l'àmbit municipal, ha recuperat Barcelona i té 130 alcaldies a tot el país. Però hi ha un poble que se li resisteix. I no és un qualsevol. Es tracta de la Roca del Vallès, on viu i d'on va ser l'alcalde el líder dels socialistes, Salvador Illa.

El PSC no hi guanya des del 2011, però tampoc llavors va poder governar. Illa, de fet, ha estat l'últim candidat socialista que ha guanyat uns comicis i hi ha pogut governar. Va ser primera força el 1999 i el 2003 i va manar al municipi fins al 2005. Cap dels seus successors ho va aconseguir posteriorment. El 28 de maig, Junts es va imposar i ara fa quatre anys ERC va revalidar la victòria del 2015. L'efecte Illa no els ha permès recuperar l'alcaldia, tot i vèncer a les catalanes i espanyoles en aquesta localitat del Vallès Oriental de 10.000 habitants. Però què hi impedeix la victòria socialista?

Joan Pujol, el primer alcalde socialista, ho atribueix als últims candidats de la formació: "En unes municipals es vota les persones, a diferència de les altres eleccions, on es vota partit, i, potser pel seu tarannà, els caps de llista socialistes no han estat els més idonis". El que va ser alcalde de 1983 a 1995 –en els dos primers representant el PSC i en l'últim CiU– i va incorporar Illa com a regidor de Cultura el 1987, quan només tenia 21 anys, no creu que ara el líder dels socialistes guanyés si s'hi presentés: "El veig abans de president de la Generalitat per les baralles entre Junts i ERC que no pas d'alcalde. Al principi ho va fer molt bé, però va impulsar moltes obres amb un cost molt elevat, com el pavelló, que van haver d'assumir els que venien després", critica l'exalcalde. Per la seva banda, Encarna Cobo, de l'Associació de Veïns de la Torreta, el gran feu socialista, opina el següent: "L'herència que va deixar Illa fa que no guanyin, ara s'ha imposat la filla de Pujol perquè en Joan sí que va deixar un bon record".

El republicà Albert Gil, que ha perdut l'alcaldia després de governar els dos últims mandats, també comparteix el diagnòstic sobre Illa: "Té mig poble a favor i mig en contra, té molts partidaris, però també molts detractors". Gil, que el 2015 va trencar l'hegemonia del PSC i CiU, justifica que tant el 2007 com el 2011 es decantessin pels convergents i no pels socialistes com a socis, que havien empatat a regidors amb victòria per la mínima en vots dels segons. "Les males relacions que teníem amb el PSC va fer que optéssim per donar l'alcaldia a CiU", assenyala el regidor d'ERC, que subratlla que "Miquel Estapé va ser molt dur amb l'oposició quan va ser alcalde". Estapé va agafar el relleu d'Illa el 2005, a mig mandat, quan l'ara primer secretari del PSC es va incorporar a a la Generalitat com a director general d'Infraestructures.

El desgast de ser a l'oposició

"'El poder desgasta, però l'oposició més', com deia Giulio Andreotti, i va haver-hi una estratègia clara per apartar-nos del govern", denuncia el cap de llista del PSC, Paco García, per justificar la travessia pel desert del seu partit. El pas dels anys va guarir les ferides i els republicans van pactar amb els socialistes el 2016 i el seu cap de llista, Carles Fernández, va ocupar l'alcaldia de 2018 a 2019, l'últim cop que un socialista ha liderat l'ajuntament roquerol. "En un any, Fernández va poder fer poques coses", remarca Carme Canet, del Grup d'Opinió Céllecs, que creu que el Procés ha fet que la gent donés suport a l'independentisme, especialment el 2019.

"Aquí tenim l'Illa, però tenim també família del Junqueras", coincideix Jaume Martínez, membre de l'Associació de Veïns de Santa Agnès de Malanyanes. I és que la dona del líder d'Esquerra ha format part de les llistes d'ERC i a les últimes eleccions va competir amb el seu propi germà, que encapçalava un nou partit i que es va quedar a les portes d'assolir l'acta de regidor. El candidat del PSC també creu que el Procés els ha passat factura: "No vam saber explicar el pacte amb ERC de finals del 2016 i el votant més antiindependentista ens va castigar el 2019 i vam passar de 5 a 3 regidors, que van anar a Ciutadans". García creu que ara era complicat guanyar els comicis: "Havíem de duplicar els resultats, però hem recuperat suport i hem estat a prop de ser la primera força". El 28 de maig, els socialistes (4) van quedar a dos regidors de Junts (6).

Altres líders que no guanyen al seu poble

Illa i el PSC de la Roca es poden consolar pensant que altres líders catalans també pateixen la mateixa sort. ERC no ha aconseguit recuperar l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts en les dues últimes eleccions després que Oriol Junqueras en fos l'alcalde de 2011 a 2015. La projecció de Pere Aragonès com a president tampoc ha permès als republicans fer ombra al PSC, que ha repetit majoria absoluta, al seu poble natal, Pineda de Mar. De fet, el 28 de maig els republicans van passar de 7 a 4 regidors en aquest poble del Maresme, on Aragonès va ser l'alcaldable el 2011, quan en va obtenir 2, i el 2015, en què va pujar fins a 5. L'expresident Carles Puigdemont també ha vist com Guanyem Girona arrabassava ara l'alcaldia a Junts, que el 2019 sí que havia retingut l'alcaldia.