L'independentisme no troba candidats per a les municipals

BarcelonaSOS: es busca candidat per a les eleccions municipals. Quan falten poques setmanes per haver de presentar les llistes, aquesta és una crida que podrien subscriure tots els partits, però que es repeteix amb especial intensitat entre les tres grans forces independentistes, menys acostumades a haver de buscar aspirants a regidors sota les pedres. Fins ara era habitual que partits com el PP, Ciutadans o fins i tot els comuns i el PSC patissin per articular llistes en els municipis mitjans i petits d'algunes comarques menys poblades, però ara la paràlisi del Procés està passant factura a ERC, Junts i la CUP, fins al punt que en alguns feus sobiranistes els partits tampoc no troben cap de llista, ni gent que en vulgui formar part, i fins i tot, diverses seccions locals han decidit no presentar llista. La dedicació, la pressió o fins i tot l'assetjament que reben regidors i alcaldes no són els únics motius que allunyen la ciutadania d'entrar en política. La desmobilització als carrers també s'ha traslladat a les institucions.

La CUP del Voltreganès, que agrupa les candidatures de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, no es presentarà a cap de les dues poblacions tot i que tenia un regidor a cadascuna. Tampoc ho farà la CUP de Calldetenes, amb representació des del 2007. “El Procés ens ha esgotat i tots els partits ens han decebut", exposa Marta Boixeda, regidora a Sant Hipòlit. Aquesta decepció ha fet que no hagin pogut configurar unes candidatures que es van crear abans del 2019 amb membres dels CDR i no de la pedrera cupaire. "«De la manera com tenim el país, passo», et responen", assenyala. Ella ha decidit integrar-se com a independent a la llista de Junts, amb qui ja governaven juntament amb una llista vinculada a ERC. "És l'única manera d'evitar que la CUP mori", conclou. Ricard Moreu, l'edil cupaire de les Masies, també admet que "el context nacional no motiva". ERC tampoc podrà presentar llista en aquests dos pobles d'Osona i en prioritzarà un. "No volem tirar la tovallola, però està costant trobar gent pels llocs més compromesos", admet l'edil Marina Crous, que plega després de ser la número 2 fa quatre anys. "Abans tot s'elevava a escala nacional i era més fàcil perquè hi havia més il·lusió, però ara s'han refredat les coses i hi ha gent que no entén certes decisions, com el diàleg amb l'Estat, que acaben afectant en l'àmbit local".

Pressions de les cúpules

La direcció del partit els pressiona perquè facin llista, pensant també en els consells comarcals i les diputacions: "Els sembla molt fàcil fer llista, i més pena que nosaltres no en té ningú, de no poder-la fer, però la realitat és la que és", subratlla. "A la regidora de les Masies li van dir que es tornés a presentar i plegués a mig mandat, però ella ja va comunicar que no seguiria", explica Crous. Fonts d'ERC reconeixen que aquestes eleccions està costant "una mica més" elaborar candidatures pel "cansament per la pandèmia i pel post-Procés", però confien en repetir les 800 del 2019.   

De fet, a Sant Feliu de Codines ERC no pretenia presentar candidatura, però ha estat la comarcal qui l'ha acabat impulsant. "Ens van dir que si no fèiem llista el partit es mouria, perquè volen tornar a presentar-se als 39 pobles de la comarca com el 2019", diu l'únic regidor republicà, Pau Ibars, que ho deixa desencisat amb el rumb del Procés. Un sentiment compartit per la resta de la llista. "«Estem com tu o pitjor»", em deien", ressalta Ibars, que opina que "amb el Procés en ebullició tot era més fàcil perquè hi havia un plus de trempera". Al final, els republicans han aprofitat l'enfrontament entre l'actual alcaldessa, Mercè Serratacó, d'un partit independent, amb l'exalcalde per fitxar-la com a cap de llista, alhora que han incorporat dos membres més d'aquest partit que prové d'Avancem. Des de Junts deixen clar que busquen el màxim nombre d'aliances per assolir també les 800 candidatures: "La nostra feina és arribar a acords amb tanta gent com puguem".

A Vallgorguina, també al Vallès Oriental, tot i que Junts governa amb majoria absoluta des del 2011, no han trobat ningú del poble que volgués encapçalar la llista. "Ha costat molt, l'impàs del Procés fa que la gent estigui menys receptiva", diu Joan Mora, l'actual alcalde. Els juntaires han acabat situant Mercè Llistosella, la neta de l'única alcaldessa del poble i que ara viu a Granollers. "No m’ho esperava, però no es volia presentar ningú i he dit que sí". La llista no està, ni de bon tros, tancada: "Costa trobar gent que s'involucri. La gent estava més mobilitzada amb el Procés", afirma.  

També ha anat d'un pèl que la CUP, que va desembarcar el 2019 amb dos regidors, no es presentés. "Ens vam plantejar no anar a les eleccions perquè no trobàvem gent", revela la regidora Anna Herrero, cap de llista als anteriors comicis. La solució que han trobat per sumar veïns al projecte és no presentar-se amb les sigles de la CUP. "Tothom està molt desencantat i no se sent identificat amb cap partit". I ERC no ha trobat candidata fins fa un mes. "Si algun partit diu que no té problemes per trobar cap de llista menteix, el descontentament és generalitzat", apunta Josep Cruz, cap de campanya dels republicans a Vallgorguina. Fonts de la CUP admeten que "en pobles petits costa trobar relleu" i que era més "fàcil créixer quan l’independentisme estava en auge", però asseguren que repetiran les 150 candidatures per la incorporació de noves.  

ERC, com la CUP, amb problemes a Berga

La CUP no és l’únic partit que està tenint problemes per trobar candidat a Berga. ERC ha escollit de cap de llista l'alcalde de Saldes, Moisès Masanas. Els republicans feia més d'un any que buscaven candidat sense èxit, perquè els dos regidors i els altres membres de la llista no ho volien ser. L'encara batlle, que està jubilat, va declinar l'oferiment en un principi. Volia consolidar els projectes de Saldes i dos anys després passar el relleu, però davant la insistència ha dit que sí: "Ja els ajudava amb la campanya i, com que els projectes de Saldes estan encarrilats, vaig acceptar l'oferta", explica el batlle, que viu entre Berga i Saldes. "La política no té bona premsa", afegeix, per admetre que "costa molt" trobar gent i que el seu és un cas "atípic". El nou alcaldable agafa el relleu a Ramon Camps, actual portaveu, que subscriu les dificultats per fer llistes: "El 2015 i el 2019 la gent estava motivada i ara està frustrada". Ferran Aymerich, portaveu de Junts a la capital del Berguedà, ho corrobora: "Està costant més que el 2019 fer la llista, la gent està desmobilitzada". "Tots els partits han tingut molt desgast per com ha acabat el Procés, que ara mateix és al congelador", sentencia. A Moià, de fet, no serà fins aquesta setmana també que Junts presentarà el seu candidat.