L'excepció de Terrassa

Terrassa"Totes les enquestes ens donaven zero regidors". Feia dos anys que havia abandonat el PSC quan el 26 de maig del 2019 Jordi Ballart va guanyar les eleccions a Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya, amb un partit nou: Tot per Terrassa. Després d'un temps mantenint tensions amb la direcció del partit -Salvador Illa n'era el secretari d'organització-, l'exsocialista va fer una proposta diferent als terrassencs: una aposta municipalista amb la qual, contra pronòstic, va aconseguir posar fi a quatre dècades d'hegemonia socialista. Quatre anys després, els seus rivals busquen la fórmula per desbancar l'alcalde, que ara governa amb ERC. La seva recepta: "Carrer i carrer, porta a porta, no entrar en picabaralles" i un projecte "exclusivament terrassenc".

La campanya del 28 de maig anirà en aquesta línia. Dimarts passat va presentar el programa, fet a partir d'un treball amb entitats i col·lectius de la ciutat i amb una llista amb representants de la societat civil terrassenca. "El valor diferencial de Tot per Terrassa és que no té cap dependència política a Madrid ni a Barcelona", va defensar Ballart, que assegura haver complert el 78,1% del programa "malgrat la pandèmia". Explica a l'ARA que ja no té temps de fer truites per portar-les a sopars amb els veïns, una iniciativa que fa uns anys el va donar a conèixer. Però continua sent molt conegut en aquesta ciutat de més de 200.000 habitants. "Quan la meva mare es va trencar el fèmur, [Ballart] la va visitar a l'hospital", explica l'Ana María, de 68 anys. "Soc sociosanitària, el vaig conèixer a la festa d'aniversari d'un home que feia 100 anys", narra uns quilòmetres més enllà la Halima (47). La seva companya Khadija (38), mestressa de casa, és entusiasta amb l'alcalde: "Em cau superbé, m'agrada com fa les coses, amb els marroquins també". "Les marroquines estem amb Ballart", asseguren convençudes.

Els socialistes, que ara lideren l'oposició, li retreuen un caràcter massa personalista, en part perquè no té una gran infraestructura al darrere com sí que té la candidata del PSC, Eva Candela. La imatge més visible d'això va ser la seva roda de premsa de presentació del programa, amb només un faristol al Parc de les Nacions i una pancarta: hi van anar dos periodistes i una càmera, encara que diversos joves, quan passaven, li van demanar algunes fotos. Però l'escena contrastava amb el míting que poc després va organitzar el PSC a poca distància d'ell: un acte amb desenes de veïns i militants socialistes i una roda de premsa amb figures destacades del socialisme català i espanyol, entre ells l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

L'aposta del PSC, per tant, és clara. També ho reflecteixen alguns dels cartells electorals on apareixen tres fotografies: la de Candela, la d'Illa i la del president espanyol Pedro Sánchez. Els socialistes exigeixen el seu lloc en aquest històric feu socialista i no pararan de reivindicar que el PSC són ells, "encara que alguns juguin a la confusió", assenyala una font del partit. El discurs de la candidata va ser nítid en aquest sentit: "Que ningú s’equivoqui, jo represento el PSC, el partit de José Luis Rodríguez Zapatero, de Salvador Illa, de Pedro Sánchez". Un test ràpid al carrer indica que l'estratègia ha donat fruits. El José Antonio, mecànic jubilat -havia treballat molts anys a la Seat i estava afiliat a CCOO-, diu que el 2019 va votar Ballart, però aquest cop escollirà Candela "perquè és socialista". Però, tot i això, diverses fonts del PSC consultades són escèptiques respecte al fet que sigui suficient per prendre a Ballart la vara d'alcalde. És difícil desallotjar un alcalde quan la seva gestió no ha estat polèmica, reflexiona una veu del partit. Per tant, aspiren a millorar resultats i a créixer en nombre de regidors, aprofitant el bon estat de salut de la marca i la possible desaparició de Cs.

L’amenaça de l’extrema dreta

En paral·lel a la lluita per les primeres posicions hi ha un partit que ha treballat de manera soterrada al municipi durant els últims quatre anys i amenaça amb ser el que, en aquestes eleccions, doni la campanada. Es tracta de l'extrema dreta de Vox, que a poc a poc ha fet forat gràcies a la percepció d'inseguretat que impera en nombrosos municipis metropolitans -Terrassa no n'és una excepció- i una certa xenofòbia. A prop d'una estació de Ferrocarrils a la ciutat hi ha una carpa de Vox. Dos nois molt joves s’hi aturen. Els prometen que aquestes eleccions hi haurà "una sorpresa" i entraran al consistori. No és una promesa buida. Una veu coneixedora de la ciutat explica que alguns comerciants han estat expressant últimament suport a la ultradreta. Aquest diari prova sort en una botiga d'electrodomèstics. El Tomàs, comerciant de 52 anys, està descontent amb les taxes de residus que ha de pagar. Molts dels productes que ven venen en grans caixes de cartró. Assegura que en aquestes eleccions votarà Vox per primera vegada: "Estic fart que entrin aquí drogaddictes a demanar".