Alba Barnusell: "Tot l’equip de govern a l’una vam decidir mantenir el llaç groc a l’Ajuntament"

GranollersAlba Barnusell (Granollers, 1979) és des del 6 de maig passat l’alcaldessa de Granollers. Va substituir Josep Mayoral, figura històrica del PSC que portava 18 anys al capdavant de la ciutat. Tot i que falta menys d’un any per a les eleccions municipals i s’hi vol presentar, assegura ara que només pensa en la gestió del dia a dia.

Quina valoració fa dels seus primers 100 dies de mandat?

— La meva tasca aquests tres primers mesos ha sigut agafar tots els compromisos amb què ens vam presentar el 2019, i que vam anar reorientant arran de la pandèmia. He acabat projectes iniciats alhora que l’activitat de la ciutat s’ha obert després de dos anys de restriccions: ha calgut acompanyar les entitats i empreses. S’ha finalitzat el pla estratègic de la ciutat per unanimitat de tots els grups i l’oficina de rehabilitació energètica.

Han perdut la marca de Mayoral, qui votava gent fins i tot de l’àmbit independentista. ¿Els preocupa de cara a les municipals?

— Em sento i soc alcaldessa de tots. Mayoral era un lideratge que ha estat 18 anys com a alcalde, i molts l’hem acompanyat. Entre tots vam construir un projecte ciutadà i col·lectiu. Ha sigut el meu mestre, jo agafo el mateix projecte amb una mirada diferent, perquè soc dona i d’una altra generació.

Vostè hauria facilitat la celebració del referèndum, com va fer ell?

— Estem en un moment molt diferent de diàleg, de sumar i d’avançar. Jo estic centrada en les decisions que jo ara prendria com a alcaldessa.

Mayoral havia estat un defensor del dret a decidir, i va mantenir el llaç groc penjat al consistori. Què en pensa?

— El posicionament sobre el llaç va ser de l’equip de govern: vam estar-hi tots a l’una. Afortunadament ara no tenim gent a la presó, i podem parlar cara a cara. Ara estem en un altre moment. Tots estem veient l’increment de la llum i el gas. La gent està preocupada per aquests aspectes. Del referèndum, si cal, ja en parlarem més endavant.

Un dels reptes que entoma és la gestió dels fons europeus.

— Fa un any vam constituir un grup de treball i un full de ruta sobre els fons europeus amb el suport de tots els grups exceptuant ERC, que es va abstenir. Ens han arribat quatre milions per transformar la llera del riu Congost, 2,5 milions per peatonalitzar carrers, sumar carrils bici, col·locar rampes mecàniques, i un milió per fer l’aïllament tèrmic de l’Escola Municipal del Treball... En total, 8 milions de fons europeus a través de diferents convocatòries.

La ministra Raquel Sánchez va ser aquí fa poc per anunciar la cobertura de la via del ferrocarril.

— És una gran inversió a la ciutat que ens permetrà unir dues parts de la ciutat desunides. Cobrirem via i apareixerà una nova zona verda. A més, el desdoblament de la R3 ja ha començat: és el que va de Parets a la Garriga de la línia de Barcelona a Vic, una antiga reivindicació de tots els alcaldes de la C-17. Reclamem més freqüència de trens, i també la connexió ferroviària dels dos Vallesos.

¿Des del seu lloc a la Diputació de Barcelona és més fàcil arribar a acords amb la resta de municipis?

— Ser a la Diputació dona una projecció com a ciutat i de relacions. També formem part de l’Arc Metropolità, una associació de nou municipis de la segona corona de l’àrea metropolitana. Les aliances fan créixer els projectes. Amb el tema de l’habitatge també dialoguem amb l’Estat. La pandèmia ens ha portat a un treball més conjunt entre administracions.