Com l'anticolauisme pot ajudar Colau a guanyar
BarcelonaNingú pot dubtar que la figura d'Ada Colau ha polaritzat la ciutat els últims anys. A favor, però sobretot en contra. No en va fa quatre anys Colau es va deixar ajudar per algú als antípodes ideològics com Manuel Valls per desbancar Ernest Maragall i es va convertir en el primer edil barceloní que no era el més votat. Allò, d'alguna manera, la va homologar com una política més (tot pel poder) i explica l'animadversió per part dels independentistes. Però els últims anys hi ha hagut una campanya molt més transversal contra la seva figura, atiada des de sectors nostàlgics de l'ordre sociovergent que va saltar pels aires amb el Procés i el 15-M. L'onada anti-Colau ha semblat per moments tan forta que feia pensar a alguns que la que va ser activista de la PAH seria escombrada de l'alcaldia sense contemplacions. L'enquesta de l'ARA, però, demostra que l'alcaldessa està en disposició de revalidar el càrrec i que, al contrari dels seus contrincants, és l'únic candidat que manté una tendència ascendent.
Com s'explica aquest fenomen? Doncs d'alguna manera sembla que l'anticolauisme desfermat a mitjans i xarxes ha produït un efecte bumerang. L'experiència demostra que als catalans no els agrada el martirologi i tenen tendència a donar suport a qui consideren que és víctima d'una campanya orquestrada, com va passar amb Carod-Rovira a les generals del 2004. No hi ha dubte que el plantejament d'una campanya de tots contra Colau està reforçant l'alcaldessa i està provocant que l'electorat d'esquerres i favorable a les seves polítiques més simbòliques (superilles, tramvia, limitació al turisme) s'estigui agrupant al seu voltant i estigui abandonant altres opcions. Convertir-la en l'ase dels cops i objecte d'atacs personals pot portar una part de l'electorat a solidaritzar-se amb ella.
L'altre factor que ho explica és que, quan vas al detall de l'enquesta, veus que les seves polítiques no tenen un rebuig igual de transversal. Gairebé la meitat dels barcelonins volen reduir el nombre de turistes de la ciutat i la majoria creuen que l'habitatge és el principal problema. És cert que altres polítiques, com les limitacions al cotxe, tenen més detractors, però també sectors importants a favor. L'electorat està fortament dividit i factors com l'edat o el barri són determinants. Els més joves i els que en general fa menys temps que viuen a la ciutat són en general més favorables a l'alcaldessa.
La pulsió de canvi
La pulsió de canvi continua sent forta, però no acaba de concentrar-se en un sol candidat, i això també afavoreix Colau. Jaume Collboni, que partia d'una situació d'avantatge al gener, està perdent força a mesura que s'acosten les eleccions. La seva estratègia de saltar del govern per desmarcar-se de la que fins fa no res era la seva sòcia no sembla que estigui funcionant, tot i que els socialistes confien en l'ajuda que tindrà de Pedro Sánchez. I Xavier Trias, que havia irromput amb molta força al gener, no acaba de guanyar nous públics. La baixada en la valoració que pateix, del 5,1 al gener al 4,3 a l'abril, és segurament producte del focus i l'expectativa de candidat guanyador, cosa que també ha polaritzat l'opinió sobre la seva figura. Per la seva banda, Ernest Maragall continua a la baixa, però és el candidat que provoca menys rebuig, cosa que encara li dona alguna carta bona de cara a la campanya per reenganxar-se a la cursa.
Tot i això, la conclusió de l'enquesta és que Colau no serà un rival tan fàcil de batre com creien alguns. I en campanya l'alcaldessa no ho acostuma a fer malament. I menys encara si ella és el centre.