Sílvia Paneque: "JxCat ha convertit l'alcaldia de Girona en un premi de consolació"

GironaSílvia Paneque (Girona, 1972) és portaveu del PSC a l’Ajuntament de Girona des del 2014. I serà el cap de llista a les municipals de l’any que ve amb més trajectòria al consistori, d’on és regidora des del 2011. Des de l’any passat que també és diputada al Parlament, un càrrec que s’ha compromès a deixar si és escollida alcaldessa de Girona. La pròxima legislatura serà el tercer cop que ho intenta. En les últimes municipals els socialistes van ser tercera força, amb sis regidors.

El 2014 es va quedar com a única regidora del PSC a Girona. No va pensar també en marxar?

— La veritat és que no. Vaig sentir un vincle molt important amb l’agrupació. Llavors es va arribar a pronosticar la desaparició del PSC a Girona després d’haver governat des de la Transició el 2011. Crec que ara, amb treball, constància i humilitat, hem aconseguit reconstruir el projecte a les comarques gironines amb la incorporació de noves veus que no venen de la tradició de partit.

Com la de Daniel Pamplona, exregidor de Ciutadans a Girona?

— Se suma a les incorporacions de Jordi Fàbregas o d’Isabel Muradàs. Són persones que venen de diferents tradicions o famílies polítiques però que pensen que a Girona el projecte que significarà un canvi en el govern de la ciutat serà el socialista.

Com han encaixat que Quim Nadal, a qui reivindiquen com a alcalde, sigui ara conseller d’Esquerra?

— És una decisió que pertany a l’esfera privada de Quim Nadal i, per tant, respectable, tot i que crec que serà difícil que pugui lluir les seves capacitats en un govern tan dèbil. Ell no és militant des del 2015, però això no impedeix que reivindiquem, ens sentim orgullosos i hereus dels diferents governs socialistes liderats per Quim Nadal i Anna Pagans. Estaven formats per persones la majoria de les quals continuen com a militants del partit, i pensem que, a més, els ciutadans de Girona recorden i reivindiquen la manera socialista de governar.

Parla de canvi, però van formar part del govern de Marta Madrenas (JxCat) el 2016 i el 2017.

— Llavors ens vam trobar amb una crisi institucional importantíssima: un alcalde que va durar només 19 dies. Vam interpretar que la responsabilitat havia de passar per no fer-ne un tema polític sinó ajudar a avançar en un moment molt complicat des de la institució. Ens sentim molt orgullosos d’aquells dos anys.

Són els mateixos que ERC ha governat ara amb JxCat. No es poden fer paral·lelismes?

— Crec que els moments polítics són diferents. Som crítics amb ERC perquè no veiem resultats i sobretot perquè van apuntalar un govern que ja estava molt desgastat i van evitar un possible canvi que mereixia la ciutat i que espero que es produeixi el 2023.

Vista la situació actual dels partits, és improbable que sigui de la mà d’un sol partit. Quina política d’aliances tindrà el PSC?

— La de qualsevol projecte que estigui centrat en Girona i només Girona.

¿Sense tenir en compte la clau nacional però sí la d’esquerres?

— En clau nacional cada partit ja s’expressa al Parlament i al Congrés. El 2019 ja vam defensar una conjunció de les forces progressistes i d’esquerres a la ciutat. Guanyem va dir que volia el suport però que no fóssim al govern. I ERC ens va posar un cordó sanitari. No va ser falta de voluntat del PSC.

Quins són els principals reptes que té Girona?

— La principal crítica que fem al govern de Madrenas d’aquests anys és que és un govern que no governa, que viu d’anuncis. Nosaltres proposem un centre més gran per a una ciutat que ha crescut. Ampliar de plaça Catalunya cap als eixos comercials de Maragall, Migdia i carrer del Carme. També una segona onada d’equipaments als barris i un nou impuls econòmic i a la transició ecològica. En el terreny cultural, tenim la proposta d’un Centre de Creació d’Art Contemporani al garatge Forner al carrer Barcelona, un cop es renovi plaça Espanya.

També parlen molt d’inseguretat. Creu que a Girona hi ha un problema de seguretat?

— S’ha anat contra direcció del que necessitava la ciutat, i això fa que veiem unes dades d’inseguretat i falta de convivència preocupants en algunes zones de Girona, en especial a Santa Eugènia, Can Gibert i Sant Narcís. És cert que aquests problemes s’estan donant en altres ciutats, però aquí no s’estan desplegant programes per combatre’ls.

¿La creació del nou Trueta pot ser un revulsiu per a aquests barris?

— Creiem que és la gran inversió a la Girona del segle XXI, de la seva àrea urbana i de les comarques gironines. Aquests barris es poden veure molt beneficiats en termes d’habitatge per la dinàmica de les persones que vulguin viure a la zona.

Li preocupa a nivell electoral que l’exconsellera Gemma Geis sigui al final la candidata de JxCat?

— Crec que els fets responen la pregunta: hem tingut alcaldes de 19 dies, alcaldesses que van renunciar a ser-ho però després van assumir el càrrec gràcies al PSC [Marta Madrenas], i els últims mesos hem vist unes primàries que escullen una candidata que en acabat la mateixa agrupació rebutja. En aquestes primàries, Gemma Geis no va optar a ser candidata per Girona. Semblaria que per a Junts l’alcaldia de Girona és un premi de consolació.