Junts triomfa amb Xavier Trias i recupera múscul després de sortir del Govern

BarcelonaPer a tots els partits són importants les eleccions municipals, però per a Junts aquest cop la cita a les urnes era més que transcendental: eren els primers comicis després d’abandonar el govern de la Generalitat i també les primeres eleccions locals després de l’escissió amb el PDECat. ¿I com ha anat? Les cares a l’Hotel Catalonia Ramblas a Barcelona ahir a la nit ho deien tot: Xavier Trias va ser l’estrella de la jornada assolint la victòria a la capital catalana. “Qui s’hauria imaginat fa sis mesos que estaríem així. O fa tres hores [...]. Seré alcalde de Barcelona”, va proclamar Trias després d’una nit d’infart pel triple empat amb el PSC i els comuns. L’alcaldable de Junts va comparèixer acompanyat del secretari general, Jordi Turull; la presidenta del partit, Laura Borràs, i els principals membres de la llista: “Hem de ser capaços de col·laborar”, va dir Trias, assenyalant el PSC i Esquerra i donant per fet que haurà de pactar per governar. I és que Trias s’ha obert a acords més enllà del bloc independentista i ha tingut un discurs sobiranista pragmàtic, un rumb que ha donat bons resultats a Junts i cal veure ara si s’extrapola més enllà de la capital catalana.

D’entrada, Turull i Borràs ahir es van felicitar pels resultats globals: Junts va assolir la segona posició en vots en el rànquing general de Catalunya –per darrere del PSC– i va fer el sorpasso a Esquerra, que fa quatre anys va ser la primera força. Els de Junts han passat del 15,98% dels vots el 2019 al 18,36% el 2023 a l’hora de tancar aquesta edició. Ara bé, ahir JxCat també va fer una crida a la “reflexió”, ja que globalment l’independentisme ha perdut posicions. 

Els feus a mitges

I és que la nit no va ser igual de dolça per a Junts en feus tradicionals del partit. El paradigma és Girona, la ciutat de l’expresident Carles Puigdemont, amb l’exconsellera Gemma Geis de cap de llista: de la primera posició, Junts ha retrocedit fins a la tercera, per sota del PSC i de Guanyem, la candidatura associada a la CUP. Tampoc a Lleida va complir les expectatives: el candidat de Junts, Toni Postius, que era el número dos del govern d’Esquerra, va perdre un regidor respecte al 2019, quedant en quarta posició i empatat amb els republicans. A Tarragona encara els va anar pitjor als postconvergents: el candidat, Jordi Sendra, va obtenir tres regidors i va ser cinquena força, després de l’extrema dreta de Vox.

Pel que fa a les ciutats mitjanes, aquelles que van permetre a l’extinta CDC aguantar la travessia del desert durant el tripartit, el resultat és molt diferent en funció d’on es posi la lupa. Junts ha tornat a guanyar a Igualada –Marc Castells ha pujat, deixant enrere el PSC i Alba Vergés (ERC)–; ha arrasat a Figueres –Jordi Masquef ha obtingut la majoria absoluta–, i Josep Maria Vallès ha obtingut la victòria a Sant Cugat. També Xavier Fonollosa, de Junts, ha assolit la majoria absoluta a Martorell, i a Valls, Dolors Farré ha mantingut la primera posició sumant un regidor. Tanmateix, en altres llocs a Junts li ha passat factura la divisió de l’espai postconvergent. Ha perdut Reus –de primera a tercera posició–; ha retrocedit a Vic, on tenia majoria absoluta, i també a Puigcerdà, on comptava amb l’alcaldia des del 2011. També a Manresa la divisió del vot amb la candidatura del PDECat ha mantingut Junts segona força per darrere dels republicans. A Vilafranca del Penedès, en canvi, Junts ha perdut en favor del PSC. I a Ripoll, on governava fins ara, ha quedat per darrere de l’extrema dreta d’Aliança Catalana.

El forat

On no s’ha recuperat Junts és a l’àrea metropolitana. Continuarà sense representació a l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, a més de perdre l’únic regidor a Badalona: el número 3 del partit, David Torrents.