Basha Changue: "Junts i Trias han renunciat al projecte d’alliberament nacional"
Candidata de la CUP a Barcelona
BarcelonaDesprés de ser regidora a Moià del 2019 al 2021 i de deixar el càrrec per ser diputada, Basha Changue encapçala la candidatura de la CUP a les eleccions municipals de Barcelona amb l’objectiu de recuperar la representació a l’Ajuntament que els anticapitalistes van perdre ara fa quatre anys.
De regidora de Moià a l’alcaldia de Barcelona. Fa vertigen, el salt?
— Fa vertigen, sí. Feia potser més vertigen el salt de l’Ajuntament de Moià al Parlament, però Déu n’hi do!, Barcelona també fa molt de respecte.
Fa quatre anys van quedar fora de l’Ajuntament. Aquest cop hi entraran?
— Entrarem segur. El dubte no és si entrarem, sinó quants entrarem.
No entrar seria un fracàs, per tant?
— No entrar seria un trasbals. No és un fracàs, perquè sempre defensem que la política no es fa només des de les institucions, però no entrar seria tenir una eina menys per articular el que ja articulem des de fora.
No seran presents als debats dels mitjans públics. Donen la batalla per perduda?
— No, perquè no només es tracta de tenir o no representació sinó de ser un grup polític representatiu, motiu pel qual trobem incomprensible aquesta decisió.
Fa quatre anys les eleccions van ser molt polaritzades entre Ada Colau i Ernest Maragall. Avui l'escenari sembla molt més obert. Això, els beneficia?
— Ens beneficia que les quatre forces que es disputen l’alcaldia, tot i que amb matisos, defensen el mateix model de ciutat, que és el d’una ciutat governada pel turisme, pels lobis de la restauració i sense prioritzar les necessitats i els drets de les veïnes. Som l'única alternativa netament anticapitalista i independentista.
Amb qui pactaria la CUP?
— No iniciarem converses amb les forces de la dreta i això inclou Trias, però també el PSC, per la seva política de seguretat o promoció econòmica.
Descarten qualsevol pacte o suport a Trias?
— L’única via possible que hi havia d’entesa era a través del projecte d’alliberament nacional al qual Junts i Trias han renunciat explícitament per la ciutat de Barcelona, verbalitzant-ho fins i tot.
Amb Colau, què els separa?
— L'honestedat, perquè ha anat perdent coherència. Els comuns s’han anat dretanitzant, acostant-se als interessos del capital. L’alcaldessa ha agraït al Gremi de Restauració la feina feta quan precisament és qui més precaritza i el regidor Marc Serra també ha parlat dels fons voltors com un actor més de la ciutat.
Colau no desplega polítiques d’esquerres?
— No ho està fent amb la contundència que cal amb la crisi que vivim. Necessitem polítiques valentes i fermes en la defensa dels drets i això no ho estan oferint i ho veiem amb el canvi de postura amb les noves terminals de les bocanes del Port. El 2018 feien un discurs triomfalista dient que havien reduït a set les terminals de construcció i ara parlen de limitar-les a cinc i de baixar el nombre de creuers.
I quin seria el mínim comú denominador per donar-los suport en una investidura?
— Amb una política d’habitatge ferma i decidida contra els fons voltors que expulsen les veïnes, i que deixin la connivència amb els lobis de la ciutat com el Consorci de Turisme, Barcelona Global i el Gremi de Restauració.
Es plantejarien entrar o donar suport a un govern amb ERC i els comuns?
— No podem avançar escenaris, però no ens fa por res si podem desplegar el nostre projecte polític. No els veiem gaire disposats, però, per a nosaltres, no quedarà.
A Maragall li demana polítiques netament independentistes. Quines serien?
— Deixar de vendre’s el país a l’Estat i de trinxar el territori amb el port o l’ampliació de l’aeroport. I deixar d’apuntalar l’Estat amb l’aprovació dels pressupostos, amb les conseqüències que veiem al Vallès amb el Quart Cinturó.
Deixar de donar suport a Pedro Sánchez podria ser una de les condicions?
— Bé, que els interessi més defensar els nostres interessos que no pas apuntalar el govern de l’Estat.
Seria una línia vermella?
— No és pel suport en si, és perquè implica deixar la independència de banda. Barcelona és la capital dels Països Catalans, i no es veu enlloc això.
Què és el que més li preocupa de Barcelona?
— La rapidesa amb què es precaritza la capacitat dels barcelonins de desenvolupar la seva vida amb dignitat. Hi ha molta gent que diu que el turisme genera beneficis, llocs de feina, però la gent que hi treballa cobra sous molt baixos.
Com resoldria el problema de l'habitatge?
— Cal plantar cara als fons voltors a través de sancions o amb expropiacions quan no hi ha un ús social de l'habitatge que la llei permet. La Generalitat ha anunciat ara que ho farà. Ho diuen perquè és campanya. El dia 29 ja veurem què passa.
Superilles i eixos verds. Li agraden?
— Cal acompanyar-les amb limitacions de preus per impedir que es gentrifiqui la zona. La gent que queda fora de la superilla veu augmentat el trànsit i la gent que viu a la superilla veu augmentat el preu de l'habitatge. Cal una mirada de classe. No en revertiria cap, però s'haurien de focalitzar en els barris on la densitat és més gran i els pisos són més petits, perquè és més imprescindible.
L'Ajuntament té capacitat de limitar el preu del lloguer?
— Hauria de poder quan la correlació de forces és la mateixa que la de l'Estat. Escudar-nos en les competències, queda una mica estrany.