La inseguretat que va fer tremolar Valls

VallsValls és una ciutat tranquil·la i els seus ciutadans, majoritàriament, se senten segurs, però pocs d’ells oblidaran l’estiu de l’any passat, quan la capital de l’Alt Camp es va convertir en un focus de delinqüència. Robatoris amb violència, baralles, persecucions de pel·lícula amb cotxes escapant-se per sobre de la vorera i, fins i tot, la crema d’un vehicle policial a la mateixa porta de la comissaria.

Segons les dades del ministeri de l’Interior, que recull la informació de tots els cossos policials, del 2019 al 2022 el nombre de furts denunciats a Valls va passar de 192 a 281; els robatoris amb violència i intimidació també van pujar: de 25 (2019) a 58 (2022), i també van créixer els robatoris amb força en domicilis i establiments: de 106 a 215.

Una d’aquestes víctimes d’aquell estiu boig és Montserrat Magrinyà: "Quan vaig entrar a casa vaig veure tots els llums oberts i vaig sentir unes passes a dalt. Vaig pensar que era el meu fill i quan el vaig cridar vaig sentir que algú sortia corrents", recorda ara, gairebé un any després. La Montserrat és viuda i viu sola. Aquell episodi la va marcar i, tot i no ser poruga, durant setmanes sentia sorolls i passes per dins de casa, fins que els fills li van fer instal·lar una alarma. Com ella, durant aquells mesos molts vallencs van començar a tenir por. "Una nit van intentar robar al meu sogre enmig del carrer, però ell s'hi va resistir i els veïns el van ajudar", recorda Mohamed Bouchlaghem, veí de Valls. Les xarxes socials vallenques anaven plenes d’imatges de cotxes cremats, vídeos de persecucions, aparadors destrossats... El modus operandi dels lladres semblava tret d’una pel·lícula: robaven un cotxe, atracaven benzineres, farmàcies o qualsevol tipus d’establiment, fugien i cremaven el vehicle amb el qual havien comès el delicte per no deixar rastre.

El 16 d’agost l’alcaldessa del municipi, Dolors Farré, es va reunir amb els comandaments dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local i es va acordar desplegar un fort dispositiu policial, especialment al Barri Vell i al Portal Nou, les zones que més patien la delinqüència.

En aquests barris hi ha molts pisos abandonats que els delinqüents ocupaven. A poc a poc van començar a arribar les detencions, però el grup més actiu continuava cometent delictes. Quan els agents ja els tenien identificats, el dispositiu policial era impressionant. Per dins de Valls, pels camins de l’entorn... era pràcticament impossible no veure patrulles policials. I quan els joves van intentar cometre un nou delicte, els agents els van detenir. L’estiu del 22 encara va continuar acumulant alguna baralla i més delictes, però a poc a poc els Mossos van anar detenint-ne els autors. A finals de novembre encara es feien detencions.

Des d’aleshores, a Valls s’han continuat cometent delictes, sovint relacionats amb el tràfic de drogues, però com en qualsevol capital de comarca catalana. Sense anar més lluny, la nit de dimarts a dimecres es van cremar set cotxes en un aparcament públic. Es desconeixen els motius, però podria tractar-se d’una revenja. "El problema és que a Valls hi ha moltes cases buides que són propietat de grans tenidors i, com que aquests passen de tot, s’acaben ocupant. Hi ha carrers a Valls on no viu cap família", denuncia Jordi Sans, propietari del bar El Safareig, a la cèntrica plaça de l’Oli. Segons dades de l’Ajuntament, un 60% dels pisos del centre són propietat de grans tenidors i molts d'ells estan abandonats. El govern municipal busca mesures per intentar que aquests pisos es reformin i surtin al mercat, però amb poc èxit.