Iniciativa agafa pes en l'inici de l'etapa post-Colau

BarcelonaDesprés dels resultats del 28-M i de l'últim moviment de Barcelona en Comú per investir alcalde el socialista Jaume Collboni, ningú nega que es comença a albirar el final de cicle dels comuns d'Ada Colau. El maig del 2015 l'exalcaldessa de Barcelona va guanyar les seves primeres eleccions, bevent del 15-M i amb un missatge rupturista que havia de superar els marcs de l'esquerra tradicional. L'espai que havia ocupat històricament el PSUC i més tard ICV s'havia d'ampliar amb la creació de Catalunya en Comú. Però els efectius que havia guanyat en la creació del partit els va anar perdent al llarg dels anys, fins al punt que actualment al partit que encara lidera Ada Colau tornen a agafar pes els quadres de la ja desapareguda ICV i també la seva estratègia.

En vista de la davallada de les darreres eleccions, hi ha un mantra que diferents veus de l'espai han anat repetint: l'esperit del 15-M que el 2015 va investir Colau ja no influeix en el vot, comença un temps nou per a l'esquerra. I a mesura que la crisi aprofundia en l'espai i diverses figures independents i representants de la nova esquerra s'anaven retirant de la zona de comandament (l'últim exemple és el de Lucas Ferro, que deixarà l'escó al Parlament per centrar-se en política municipal) ha anat deixant el camí lliure perquè ICV guanyi pes. Diverses fonts assenyalen que això s'evidencia també amb l'estratègia de l'espai: més "tacticista" o "pragmàtica" en la negociació, primant la representació institucional, centrat en qüestions "materials" i "no identitàries" i defugint posicions "rupturistes". Una veu de les bases assenyala també una tendència creixent a tenir "menys confiança en els espais col·lectius". De fet, cada cop hi ha hagut menys votacions obertes a la militància: els caps de llista al Congrés ni tan sols es van sotmetre a votació de les bases. Altres dirigents de l'espai no hi estan d'acord, assenyalen que també Podem ha optat per entrar en governs (començant pel de l'Estat) i neguen que es pugui establir una divisió entre la manera de fer dels seus quadres segons la seva procedència. "És simplista", assenyala un dirigent.

L'estratègia a Barcelona

¿Com es tradueix aquesta tendència a Barcelona? En aquesta ciutat, el pinyol d'Ada Colau és encara molt fort, tot i que la seva número dos, Janet Sanz, també prové d'ICV i es perfila per agafar-ne el relleu com a mínim a curt termini. Però això no vol dir que pugui substituir el seu grau d'influència: l'exalcaldessa compta amb un equip "devot" a Barcelona, encara que fonts de les bases consideren que la mateixa Colau s'ha acostat a l'estratègia i la manera de fer característica del partit ecosocialista. A més, amb l'arribada del 23-J, el debat intern sobre com afrontar l'etapa post-Colau s'ha posposat. S'accelerarà, amb tot, després del 23-J si es posa sobre la taula la possibilitat que els comuns entrin al govern de Collboni i els socialistes, que durant tota la campanya van carregar contra Colau, la vetin de la coalició.

Sumar aposta per ICV

El partit també es va acabar decantant per Aina Vidal, procedent de les joventuts d'ICV, com a candidata per Barcelona al 23-J i no per Jaume Asens, un dels fundadors dels comuns i amb un perfil més sobiranista. La trajectòria de Vidal, més enfocada en l'àmbit dels drets laborals, casava amb el perfil de Yolanda Díaz. La líder de Sumar també ha prioritzat figures de l'òrbita d'ICV a la seva plataforma. El seu cap de gabinet és Josep Vendrell, exdirigent de la formació ecosocialista, una de les persones de més confiança de Díaz i el que ha pilotat les negociacions amb la quinzena de formacions que han acabat conformant la coalició amb Sumar. També ha fitxat com a portaveu l'eurodiputat i membre de l'extingida ICV Ernest Urtasun. Aquests fitxatges tenen un gran pes en la configuració de l'estratègia de Sumar, que, al costat de l'ànima més transversal que va defensar Íñigo Errejón dins de Podem, acaben dissenyant una línia que difereix del que defensa Podem, que ha acusat Díaz d'evitar la confrontació.