Marc Solsona: "Hi ha un intent que tot allò que representa el PDECat sigui minimitzat o invisibilitzat"

BarcelonaMarc Solsona (1976, Mollerussa), també secretari general adjunt del PDECat, governa amb majoria absoluta al seu municipi.

Es tornarà a presentar?

— No ho puc contestar ara. Nosaltres decidirem si repetim més endavant, ara estem governant dia a dia. 

Quan diu nosaltres de qui parla? De Junts? Del PDECat?

— Parlo de l'equip de govern de Mollerussa que encapçalo. 

El problema és com articular aquest espai?

— No. Decidiré en funció de Mollerussa. Porto tres legislatures seguides i quan decideixi què faig, decidiré com. A la tardor ho faré públic. 

Amb la decisió encara pendent, quina és la seva filosofia de pactes?

— Pactar amb tots els que comparteixin el nostre projecte. Si he tingut majoria absoluta és perquè he tingut la capacitat de trobar punts d'acord amb molta gent diferent, sota l'eix nacional o l'eix esquerra-dreta. He pactat amb ERC, el PSC i en algun projecte amb el PP. 

Què ha fet bé en aquest mandat i què ha fet malament?

— El mandat ha sigut complicat, sobretot per la pandèmia, però avui dia portem de les 136 propostes de govern un 55% d'assoliment, i en curs un 22%. Hem fet bona feina malgrat el context econòmic. Què no hem fet bé? Ens ha costat més del compte posar l'Ajuntament al dia. Veníem d'un pla d'inversió molt potent l'anterior mandat, ho havíem de revertir el 2020 però va venir la pandèmia, i no ha sigut fins a finals del 2021 que hem tornat a guanyar liquiditat. No és que no ho hàgim fet bé, sinó que el context ens ha fet allargar el període de regularització. 

I en aquesta situació, com afecta la guerra d'Ucraïna?

— La pujada de llum i gas del 20 i 30% a nivell de despesa ordinària fa molt mal a escala local i tindrà impacte a l'hora d'alliberar diners per fer inversió, però això afectarà tots els ajuntaments. Reclamem ajudes directes de l'Estat per fer front a això. En tot cas, Mollerussa acabarà l'any amb una rebaixa històrica del deute del 66% –l'Ajuntament no s'endeutarà per pagar l'increment de subministraments– i tindrem inversió indirecta al municipi per finançar projectes estructurals que hem treballat en els últims dotze anys. Poden ser al voltant de 15 i 20 milions d'euros provinents d'altres institucions i fons europeus. 

¿Les terres de Ponent són la Catalunya oblidada?

— Sempre ha sigut un lloc en què no s'ha acabat de creure en la nostra potencialitat, però jo soc positiu. Hem de passar de la concepció que les Terres de Lleida han de ser un territori assistit a explotar el seu valor estratègic. Pot ser el motor de Catalunya. Som el hub agrodigital més potent del sud d'Europa i estem ben situats per poder competir. 

Va ser un dels espiats del Catalangate. Quines accions ha pres?

— Jo i en David Bonvehí hem posat el nostre cas en mans d'advocats per emprendre accions judicials. Vull dir que aquí no hi ha investigats pel CNI de primera i segona; altra cosa és que alguns intentin tenir més visibilitat i suport popular que d'altres, a qui també se'ns han vulnerat de forma brutal els drets i mantenim un perfil discret perquè estem articulant bé l'estratègia. 

S'han sentit invisibilitzats?

— En la roda de premsa conjunta dels afectats a Brussel·les no se'ns va dir res. Si hi ha estratègia comuna independentista, el PDECat –i Bonvehí, que va ser un dels més interceptats– té dret a tenir el mateix altaveu. Hi ha un intent des de fa temps que tot allò que nosaltres representem sigui minimitzat o invisibilitzat.