Qui hi ha al darrere d'Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta que ha guanyat a Ripoll?

Girona"Ripoll serà la sorpresa". "Se n'ha parlat poc però Sílvia Orriols traurà molt bon resultat". "Atenció al recompte de vots d'Aliança Catalana. Són els primers en moltes meses". Són comentaris de veïns de Ripoll tant d'abans de la campanya com fins al moment del recompte. I tots apuntant en una mateixa direcció: la victòria amb un 30,8% dels vots d'un partit d'extrema dreta independentista en una de les capitals de les comarques gironines. Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols al capdavant, ha guanyat les eleccions municipals amb sis regidors a Ripoll. Segurament no arribarà a governar si la resta de partits del consistori apliquen un cordó sanitari a l'extrema dreta tal com s'han compromès –Junts i ERC tenen 3 escons, el PSC i la CUP 2–, però és una clara demostració de força. Què ha portat un terç de l'electorat de Ripoll a confiar en una formació així? Qui és Sílvia Orriols i què la va portar a crear Aliança Catalana?

Orriols no és nova al consistori: ja hi porta quatre anys. El 2019 va treure l'únic escó del Front Nacional de Catalunya, un partit que va néixer el 2017, només dos mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. És un partit que es declara de dreta extrema i no pas d'extrema dreta. Orriols, que s'hi va presentar com a independent, ràpidament va considerar que no era plou clar amb la immigració i que la formació tenia “complexos”. Va ser així com el 2020 va fundar Aliança Catalana. El trauma dels atemptats de Ripoll encara era present i va activar un discurs amb clars postulats xenòfobs, segons assenyalava en campanya: "La immigració massiva i contínua mata la nostra llengua, augmenta els índexs de delinqüència, ens obliga a veure i patir actituds i pràctiques primitives i devalua els salaris al mateix temps que ensorra el preu dels habitatges ubicats a zones convertides en guetos", es pot llegir al seu Twitter. També assenyala, a qui la titlla de "Vox-indepe", que no ho són: "Som la força independentista que farem recular Vox".

"Salvem Ripoll!" d'eslògan

Va ser així com va aterrar a la campanya amb l'eslògan "Salvem Ripoll!", demanant als seus veïns que no votessin qui els "cau bé", sinó qui parla "clar i català" i està "disposat a anar a l'arrel del problema". "Siguem el bressol i l'esperança de Catalunya!", afegia. La imatge del bressol, amb el monestir de Santa Maria de Ripoll com a vaixell insígnia, és una de les que ha fet servir per parlar d'una espècie de nova “reconquesta” catalana contra l'islam. En una de les cròniques que va fer l'ARA sobre com Ripoll havia viscut ser el caldo de cultiu dels atemptats del 2017, de la mà d'Empar Moliner, Sílvia Orriols apareixia com una veïna que es queixava perquè la Policia Nacional l'havia multat per insultar-los. I assenyalava, en una conversa des de casa seva, que segur que els joves implicats en els atemptats no ho havien fet per "cap tema econòmic", perquè "es guanyaven bé la vida".

En declaracions a Catalunya Ràdio, Orriols ha afirmat que aquest 28-M Ripoll ha fet un "homenatge pòstum a les víctimes del 17-A i s'ha posicionat clarament a favor d'Occident i en contra el fonamentalisme islàmic". "Hem rebut tota mena de menyspreus, amenaces i assetjaments, però el poble ens ha fet costat i ens ha legitimat a les urnes", ha celebrat.

Els resultats d'Orriols, però, tampoc s'entendrien sense el context de la resta de partits. A Ripoll hi governava el mateix alcalde, vinculat a l'espai convergent, des del 2011: Jordi Munell. Ara, però, ja no es presentava a la reelecció i la seva successora, Manoli Vega, no ha quallat entre l'electorat. Així, la marca ha perdut fins a cinc diputats i, si es comptabilitzen les dues últimes legislatures, la patacada és de vuit. CiU hi tenia majoria absoluta el 2015. Vega ha assumit aquest dilluns la derrota i preguntada sobre possibles pactes ha dit que qui ha de moure fitxa ara és Aliança Catalana.

Nascuda a Vic el 1984, Orriols és diplomada en biblioteconomia i documentació a la Universitat de Vic. Pel que fa a la seva trajectòria política, ja va concórrer a les eleccions europees el 2004 com a militant d'Estat Català. Pel que fa a la seva trajectòria professional, va ser cambrera, botiguera i peó de la línia de producció de diferents empreses privades fins al 2006, i des de llavors és administrativa en una empresa privada, segons consta en la fitxa de l'Ajuntament de Ripoll. També destaca que és membre de la Colla Gegantera de Ripoll.