Guanyadors a les urnes, perdedors als despatxos: els altres 80 Trias de Catalunya

BarcelonaVa ser especialment sagnant a Barcelona, perquè els comuns i el PP van amagar les cartes fins a l'últim moment –mentint quan ho van considerar necessari–, però el que li va passar dissabte a Xavier Trias no va ser una excepció a Catalunya. Hi ha 81 guanyadors de les eleccions que s'han quedat sense vara d'alcalde. Ja se sap que les negociacions postelectorals als despatxos poden fer variar els resultats de la nit electoral, i aquesta vegada ho van fer en un 30% dels casos. És a dir, en 3 de cada 10 municipis on cap partit va obtenir la majoria absoluta el 28-M, l'alcalde actual no és qui va guanyar les eleccions.

A Girona ho sap bé la socialista Sílvia Paneque, derrotada per la coalició independentista que encapçala el cupaire Lluc Salellas. Cambrils és la tercera ciutat més gran on acabarà passant això mateix, sempre que la Junta Electoral no modifiqui els resultats, impugnats pel vencedor de les eleccions, l'actual alcalde, Oliver Klein: en aquest cas el rellevarà el socialista Alfredo Clúa. Tortosa, amb victòria de Junts però amb un govern de coalició que, de moment, liderarà Joan Jordan (comuns); Sitges, on ERC li ha pispat l'alcaldia a Junts pactant amb diversos partits, i Olesa de Montserrat, amb victòria del PSC però alcaldia per a Jordi Parent (ERC), són altres exemples del cap de setmana passat.

També hi ha tot el reguitzell de pactes amb el PSC que ERC i Junts s'han tirat pel cap: Roses, Tàrrega, la Bisbal d'Empordà, l'Ametlla de Mar, Masquefa, les Borges, les diputacions de Lleida i Tarragona... Esquerra és qui més alcaldies ha aconseguit als despatxos: dissabte en va estrenar 23 en pobles on no havia estat la llista més votada. I Junts n'és la seva víctima més habitual: 16 alcaldes republicans seuen on esperaven fer-ho els candidats vencedors de Junts. A la inversa també passa si fa no fa amb la mateixa intensitat. Junts ha aconseguit 11 alcaldies on ERC havia estat més votada per acabar guanyant-ne en total una vintena en les negociacions postelectorals. Ara bé, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs és qui pitjor s'ha mogut en aquests contactes i ha acabat sense vara d'alcalde en 30 municipis on havia estat la força més votada. Un saldo negatiu de -10, tot i que es veurà mitigat amb el repartiment d'alcaldies, pel qual molts partits han optat per facilitar els pactes.

Empatats a alcaldes

Pendents encara de resoldre els casos de Cambrils i d'Olot, que triaran alcalde en un ple extraordinari el 7 de juliol, i que el ministeri de l'Interior faci oficials tota la resta, ERC i Junts comencen el nou periple municipal empatats amb 330 alcaldes, malgrat que el PSC, amb 128, és qui més ha crescut respecte a fa quatre anys. Els socialistes, que van guanyar les eleccions en nombre de vots, sumen 39 alcaldes, mentre que els republicans en perden 29 i Junts 40 –27 si no es compten els 13 del PDECat, amb qui el 2019 es presentaven plegats–. La CUP (23), els comuns (9) i el PP (5) completen la llista dels grans partits catalans, amb més d'un centenar d'alcaldes independents arreu del territori, especialment a les comarques centrals i gironines.

Vox, que ha estat el partit que més regidors ha guanyat en relació amb les últimes eleccions, no ha aconseguit governar en cap dels 947 municipis catalans, però sí que hi haurà dos alcaldes d'extrema dreta. A Ripoll no va funcionar el cordó sanitari contra Aliança Catalana i Sílvia Orriols comença el mandat com a alcaldessa, i a la Masó el Front Nacional té l'alcaldia sense que molts dels seus votants –ni tampoc els membres de la llista– sabessin exactament quines són les polítiques que pretén impulsar Albert Camps.

A les demarcacions de Girona i Lleida és Junts qui té el percentatge més gran d'alcaldes, i ERC a Barcelona i Tarragona. Per comarques, 17 per a Junts i 14 per a ERC (i 6 per al PSC, al marge de les que registren empats), tots dos frec a frec en els municipis de menys de 10.000 habitants. Ara bé, les ciutats són cosa dels socialistes. El PSC s'emporta l'alcaldia en gairebé la meitat de les ciutats que estan entre 10.000 i 50.000 habitants, i el percentatge s'enfila fins al 70% quan ens fixem en les 23 ciutats més poblades de Catalunya. Entre les 10 primeres, només Jordi Ballart a Terrassa i Xavier García Albiol a Badalona no es tenyeixen de vermell. L'àrea metropolitana, el Baix Llobregat i les capitals de comarca tornen a ser majoritàriament feus socialistes i els seus alcaldes governaran per a gairebé 4,7 milions de catalans, el 60% de la població del país.

Barcelona és evidentment la joia de la corona socialista, gràcies a l'operació Collboni per evitar que l'alcaldia caigués en mans de Xavier Trias. Com va passar durant molt de temps amb CiU, Junts s'ha de conformar ara amb la recuperada alcaldia de Sant Cugat del Vallès com la ciutat més gran on governa. Per a ERC, que fins fa poc tenia el control de diverses ciutats de més de 100.000 habitants, passa a ser Manresa la seva ciutat bandera.