Girona canvia de color: 10 claus per entendre per què Junts ha perdut gairebé la meitat dels vots

GironaGirona viu una ressaca electoral històrica. La ciutat s'encamina cap a un escenari totalment desconegut. Sempre hi ha governat el partit més votat, però el que mai havia passat és que dues formacions empatessin en regidors. Després del triomf de Carles Puigdemont que va trencar l'hegemonia socialista el 2011, Girona s'ha tornat a tenyir de vermell de la mà de Sílvia Paneque. Però per una diferència de només 656 vots amb Guanyem, la candidatura encapçalada per Lluc Salellas que inclou la CUP. La gran patacada, doncs, és per a Junts amb l'exconsellera d'Universitat Gemma Geis, que perd gairebé la meitat dels vots respecte a les municipals de fa quatre anys (de 13.435 vots a 6.949).

Ara caldrà tant sí com no pactar per governar i Junts, paradoxalment, és la peça necessària al teuler per arribar a la majoria absoluta de 13 regidors. Paneque reivindica "liderar el canvi" i assegura que no s'entendria un pacte entre les forces "que han resultat castigades", mentre que Salellas, entre crits d'"independència", va demanar diumenge a la nit que el canvi el liderin les forces independentistes, republicanes i de progrés. Aquest dilluns ha anat més enllà i ha afirmat que un pacte entre el PSC i JxCat seria una “estafa” perquè Geis es va comprometre a no pactar amb els socialistes. Vet aquí una anàlisi per entendre què ha passat a la ciutat.

L'exconsellera d'Universitats Gemma Geis no havia de ser la candidata de Junts per Girona. Ho era Assumpció Puig, exdegana del Col·legi d'Arquitectes, escollida en primàries i que va acabar plegant enmig d'una guerra oberta al partit. Geis va trobar-se amb uns candidats ja bregats amb el dia a dia al consistori: cap d'ells era nou. I una campanya per fer per intentar girar full a dos anys de legislatura de Marta Madrenas, a qui l'oposició titllava d'estar més temps al Parlament com a diputada que no pas a l'Ajuntament. Assumpció Puig va estar present a l'acte de tancament de campanya de Guanyem.

Geis ha tingut un dur competidor que fins fa poc era de la casa: l'exregidor i advocat Carles Ribas, que va deixar el consistori el 2020 cansat de baralles internes. A principis d'any va crear la plataforma ARA Girona, que ha tingut els drets electorals del PDECat durant la campanya, cosa que li ha permès tenir força repercussió. Gat vell de la política –regidor del 2011 al 2020–, ha sabut treure suc a les tribunes polítiques que se li han brindat amb un discurs de canvi i censura a Junts. S'ha endut un total de 1.579 vots, que si s'haguessin sumat a la candidatura de Geis amb Junts, haurien portat a un triple empat en el primer lloc amb PSC i Guanyem.

Girona era l'últim vaixell insígnia de Junts en una capital de demarcació. I això era en part gràcies a l'herència de Carles Puigdemont, que va girar full a l'hegemonia socialista el 2011 convertint-se en el primer alcalde convergent des de la Transició. Aquesta campanya, però, ha tingut molt poca presència. Sí que ha fet costat a Geis, però no hi ha hagut un debat sobre independentisme a la ciutat. L'única que el va posar sobre la taula va ser la candidata de Junts durant la precampanya: va deixar clar que no pactaria amb els socialistes. Ara caldrà veure si realment és així, perquè Geis té la clau per fer Paneque alcaldessa. A la seu de Guanyem es cridava ahir "independència": ara Salellas reivindica que la ciutat encara és independentista majoritàriament i això s'ha de tenir en compte per als pactes.

La gran desfeta de Junts, perdent gairebé la meitat dels vots, no s'entendria sense la caiguda en la participació. L'independentisme no creix en vots a Girona, per molt que mantingui majoria en regidors. Encara més, perd dos regidors respecte al 2019. La participació va caure diumenge un 14,3%, una tendència molt més acusada que la mitjana catalana. A efectes pràctics: només un de cada dos gironins que podien votar diumenge ho va fer. Això ha portat al fet que Guanyem sumés dos regidors tot i haver tret menys vots respecte a fa quatre anys. En total, l'independentisme (amb Guanyem, Junts i ERC) té majoria absoluta amb 17 dels 27 regidors. Com a forces, en vots, només creixen el PSC (de 8.123 a 8.644 vots), el PP i Vox.

La victòria del PSC no és flor d'un dia. Sílvia Paneque ha sabut reconstruir el partit de les cendres, amb molta tenacitat i sobretot des de la solitud total. El 2014 va quedar-se sola al consistori: tota la resta de regidors van plegar i van desmarcar-se de la deriva socialista en ple Procés. Ella no va renunciar, va convertir-se en portaveu i a poc a poc ha anat reconstruint les sigles. Durant dos anys va donar suport a la fins ara alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), però després va fer una dura oposició. I una campanya en català i en castellà, depenent del barri, centrant-se sobretot en assenyalar que Girona és una ciutat insegura –per intentar captar el vot de Ciutadans–. També va fitxar un dels exregidors del partit taronja a Girona. Ara ha tingut el suport de tot l'aparell del partit, especialment de Salvador Illa i també de diferents ministres. S'ha compromès a deixar la tasca al Parlament si és escollida alcaldessa.

La CUP podria tenir a tocar el govern, per primer cop, d'una de les capitals de demarcació catalanes. Tot dependrà dels pactes. Però això no hauria estat possible sense la visió de l'equip de Lluc Salellas el 2019 de crear una marca que superés l'espai anticapitalista a la ciutat. Una decisió no exempta de crítica per alguns sectors de la CUP, que també retreuen a Salellas que es tornés a presentar per tercer cop a l'Ajuntament gràcies a una excepció –perquè es presentava per segon cop amb unes sigles diferents–. Però gràcies a aquesta marca va convertir-se en cap de l'oposició el 2019, fet que li ha donat una gran visibilitat, i ara ha arribat a l'empat amb una diferència de poc més de 650 vots. Ho ha fet sumant suports d'altres partits: a més d'Assumpció Puig, en l'acte final de campanya a la plaça del Vi hi havia l'exalcaldessa socialista Anna Pagans i l'exacandidata d'ERC i escriptora Maria Mercè Roca. Ara té el repte difícil dels pactes: necessita Junts per ser alcalde quan tot el que ha demanat en campanya és canvi i girar full al passat convergent.

Girona ha tingut una campanya amable, de candidats que es coneixien bé entre ells –excepte en el cas de Geis–. Tant el PSC com Guanyem s'han convertit durant la darrera legislatura en ariets contra el govern de Junts de la mà d'Esquerra des del 2020. Les principals crítiques han estat sobre la manca d'inversió en la ciutat: en gairebé 10 anys no s'ha fet cap equipament públic –ni escoles bressol ni pavellons– ni tampoc hi ha hagut reformes urbanístiques.

Girona s'ha transformat per complet els darrers 10 anys. La inauguració de l'alta velocitat ha portat molta gent a viure a la ciutat per la qualitat de vida i treballar a Barcelona. S'hi suma el fet que s'ha convertit en una ciutat que atrau cada cop més turisme: sobretot ciclistes i nòmades digitals. Això atrau la compra estrangera, sobretot de pisos al Barri Vell. Trobar pis de lloguer és gairebé missió impossible i és una de les capitals de província més cares de l'Estat. L'habitatge és un dels nous problemes per als gironins i Guanyem ha fet bandera d'aquesta crítica amb la intenció de rebaixar del 15% la barrera de llicències d'apartaments turístics a tots els barris.

Esquerra comptava poder treure rèdit del fet d'haver entrat a governar el 2020 a l'Ajuntament. Una decisió que els podia donar més visibilitat, així com el fet de governar a la Generalitat i de ser els negociadors amb la Moncloa. Però Quim Ayats, que per primera vegada des de la Transició repetia com a candidat dels republicans a l'alcaldia de Girona, no ha aconseguit superar els quatre regidors del 2019. Encara més, en perd un, cosa que converteix Girona en una mala plaça per a ERC. Ara bé, els republicans sí que assoleixen continuar controlant part de l'àrea urbana, amb Vilablareix i Sant Julià de Ramis com a bastions i a Bescanó empaten amb Junts, amb la possibilitat de continuar governant gràcies a la CUP. Ara bé, passen a segona força a Sarrià de Ter i els caldrà pactar per continuar governant a Salt.

El PP comptava capitalitzar els dos regidors que deixaria la desbandada de Ciutadans. No en va, a l'últim moment, Jaume Veray –germà de la històrica regidora popular de la ciutat Concepció Veray– va sumar el suport de l'exportaveu dels taronges al consistori Míriam Pujola per reforçar-se a la ciutat. Però Vox ha aconseguit fer eclosió finalment a Girona, on ja té un regidor. És Francisco Javier Domínguez, que treballa com a recaptador executiu de la Tresoreria General de la Seguretat Social a la ciutat i que del 1996 al 2003 va ser regidor del PP a l'Ajuntament. El 2019, amb l'eclosió del partit de Santiago Abascal, va ser candidat de Vox al Senat per Girona. Vox és el partit que creix més a Girona –sense tenir en compte la nova formació d'ARA Girona–, passant de 594 vots el 2019 a 1.739. El PP, en canvi, només suma 362 vots. La dreta espanyolista es presentava fragmentada amb llista també de Valents, que treu 262 vots.