Jaume Casañas: "Si formés part d’un partit nacional acabaria supeditant coses al seu interès"

CunitJaume Casañas (Barcelona, 1977) va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Cunit l’any 2011 per Convergència. Per fer el salt a l’alcaldia de la mà del PSC, però, ha creat la seva pròpia plataforma municipalista: Impulsem Cunit. Durant dos anys van tenir l’alcaldia els socialistes, i els últims dos ell. Es tornarà a presentar i no veu amb mals ulls reeditar la coalició.

Com heu funcionat amb el PSC?

— Molt bé, de moment és un acord sòlid. Les dues formacions teníem molt clar per què fèiem govern i era perquè hi havia un acord de municipi amb objectius estratègics.

Va crear el seu propi partit, Impulsem Cunit, després de ser regidor del PDECat. Per què?

— L’última alcaldessa de Convergència em va dir si volia seguir jo, i vaig dir que no ho faria amb CDC, sinó amb un partit de caire municipal. Les eleccions municipals no són les nacionals. Hi ha objectius i interessos exclusivament municipals. Si formés part d’un partit nacional acabaria supeditant algunes coses a l’interès nacional. Vam signar un conveni electoral amb Junts perquè els regidors que aconseguís Impulsem Cunit comptabilitzessin pel consell comarcal i la diputació per a Junts.

Ara ha nascut Impulsem Penedès.

— Vaig compartir la meva experiència amb una sèrie d’alcaldes i els vaig dir que això a Cunit ha funcionat força bé. I estem en això, amb la mateixa lògica que Cunit, però l’àmbit no és municipal, sinó veguerial.

Repetirà com a candidat. Quin és l’objectiu electoral?

— En l’acord de govern amb els socialistes, els objectius eren de dos o tres mandats. Posàvem les bases d’una estratègia de Cunit compartida. Nosaltres veiem que és una formula que ha funcionat i tenim predisposició a continuar-la.

¿La pandèmia va afectar gaire en un municipi de costa com Cunit?

— A Cunit vam tenir l’avantatge que no tenim gaires hotels. El nostre turisme és residencial. Els dos anys de pandèmia la restauració ha treballat molt. No ens ha passat com a Vila-seca o Lloret de Mar, hem pogut esquivar millor la pandèmia.

Falten hotels i habitacions, doncs?

— Un dels acords de govern era intentar treballar perquè hi hagi més hotels. Tenim uns quants solars a primera línia sense construir i treballem perquè hi vagin hotels.

¿Hi ha infrafinançament de les poblacions turístiques?

— Nosaltres estem creixent uns 1.000 habitants a l’any i el tema és que hi ha molta gent que ve a viure a Cunit i no s’hi empadrona. Jo necessito un segon institut, però no arriba. Els ritmes de l’administració són uns i els de la vida són uns altres.

¿Ha vingut més gent a viure a Cunit per la pandèmia?

— La gent en un principi venia perquè l’habitatge era econòmic, i ara el que notem és que la gent ve perquè vol una tipologia d’habitatge que no té a Barcelona. Vol una caseta amb jardí per no tornar a passar una pandèmia tancat.

Cunit és un dels municipis amb més atur del Baix Penedès.

— És una comarca amb molt d’atur. Cunit s’ha especialitzat en la residencialització. Molta gent hi ve a dormir però treballa fora. El territori no té la capacitat de crear l’oferta laboral suficient per al conjunt de la població.

Falten millors connexions?

— El transport públic és el mateix que fa 30 anys, però hem quadriplicat la població. Cal estendre la xarxa de bus exprès, que els trens tinguin una freqüència de 15 minuts i no 30 com ara, o que els trens que passen per Cunit parin al Prat per poder agafar el metro.