La Fiscalia rebutja la il·legalització d'EH Bildu que reclamen Ayuso i Vox

MadridLa Fiscalia General de l'Estat talla d'arrel els intents de la dreta de promoure la il·legalització d'EH Bildu: és una "formació democràtica" i, com a tal, és totalment legal. El ministeri públic ha emès un informe en resposta a la demanda que havia presentat l'associació de guàrdies civils Jucil perquè s'iniciessin els tràmits per il·legalitzar la formació abertzale després que inclogués a les seves llistes condemnats d'ETA. La Fiscalia argumenta que "l'activitat, la legalitat dels seus mitjans i la comptabilitat dels seus fins amb els principis democràtics" fan d'EH Bildu un partit "democràtic" i, per tant, rebutja la possibilitat "d'instar el procés de declaració d'il·legalitat" aplicant la llei de partits.

A l'escrit, la Fiscalia contradiu un dels relats que han intensificat veus del PP i també Vox al llarg dels últims dies: que ETA continua operant i que està dins d'EH Bildu. "Es fa imprescindible recordar que la banda terrorista ETA es va dissoldre el mes d'octubre del 2011 –ja fa gairebé dotze anys– i, per consegüent, és des d'aquesta perspectiva actual que s'han de valorar totes les circumstàncies concurrents", escriuen la fiscal de sala en cap de la secretaria tècnica, Ana García León, i el fiscal de sala de la secció del contenciós-administratiu de la Fiscalia del Tribunal Suprem, Antonio Narváez. Poques hores abans que es fes públic l'informe, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, havia tornat a insistir en la idea que ETA "està viva" perquè "viu del poder, dels diners" de l'Estat, "mina les institucions i vol destruir Espanya". I, en un esmorzar informatiu d'Europa Press, havia afegit: "Bildu no són hereus d'ETA, és ETA".

Ayuso contradiu Feijóo

Ara bé, les paraules d'Ayuso les ha evitat subscriure la secretària general del PP, Cuca Gamarra. La portaveu al Congrés ha insistit que hi ha 379 assassinats pendents de resoldre i ha girat la truita per demanar al PSOE que trenqui els seus pactes amb EH Bildu. Ha estat més explícit el portaveu de campanya dels populars, Borja Sémper, quan ha recordat que ETA ja va ser "derrotada" per la "democràcia espanyola" i que ara "accepta" que EH Bildu formi part de les institucions. La divergència entre la direcció popular i Ayuso és evident i aquest dijous s'ha fet palesa quan la presidenta madrilenya ha defensat activar l'article 11 de la llei de partits –que permet iniciar els processos per revisar la legalitat d'una formació política– per "revisar" si EH Bildu compleix amb la legalitat. Un article, precisament, que la Fiscalia ha rebutjat que es pugui aplicar en el cas de la formació abertzale.

La direcció del PP ja havia donat aquest dimecres per morta la via de la il·legalització perquè consideraven que amb la llei de partits a la mà no es podia fer –i tampoc es plantegen canviar-la–. Ayuso considera, en canvi, que el PP almenys ho hauria "d'intentar". Gamarra no ha donat senyals que el partit vulgui obrir aquesta via i ha subratllat que els serveis jurídics de la formació reconeixen que "no s'incorreria en aquest supòsit"; és a dir, que EH Bildu és una formació legal.

El PP havia insistit fins ara que el govern espanyol instés l'Advocacia de l'Estat o a la Fiscalia a pronunciar-se per tenir en compte el posicionament d'organismes oficials. Doncs bé, el ministeri públic ja ho ha fet i ha contradit les peticions d'Ayuso i també de Vox, que vol portar la il·legalització d'EH Bildu al Congrés. Descartada la il·legalització –tal com ja havia fet, d'altra banda, el Tribunal Constitucional l'any 2014–, la direcció d'Alberto Núñez Feijóo sí que vol explorar altres vies per deixar fora de qualsevol llista condemnats per terrorisme, encara que hagin complert la seva condemna. La via que estan estudiant és la de la modificació de la Loreg per canviar els supòsits d'inelegibilitat i afegir, per exemple, que no siguin elegibles condemnats d'ETA que no hagin mostrat penediment.