Feijóo descarrega en els 'barons' els pactes PP-Vox

MadridL'eufòria a la seu del PP la nit del 28-M era màxima. El partit havia passat per davant del PSOE en nombre de vots a tot l'Estat, havia guanyat en gairebé totes les comunitats autònomes i també en moltes capitals de província. Una victòria i una arma de doble tall. El PP només va obtenir majoria absoluta a Madrid i la Rioja, però en territoris clau com el País Valencià, Aragó o Extremadura els conservadors necessiten un pacte amb Vox per poder governar. Un escenari gens còmode del qual intenten blindar el seu líder, Alberto Núñez Feijóo: la direcció estatal ha deixat en mans de cada baró autonòmic la negociació amb l'extrema dreta. Ara bé, que el PP firmi coalicions de govern amb el partit de Santiago Abascal en plena campanya del 23-J es pot traduir en pedres en el seu camí cap a la Moncloa.

"Nosaltres no hem de fer cap pacte amb Vox", subratllen fonts de la cúpula popular, que afegeixen que és cada territori el que "analitzarà" la situació. "No hi ha un manual d'instruccions de la direcció", afegeixen. Ara bé, sí que recorden l'argumentari que ha anat exposant Feijóo per justificar els pactes del partit amb Vox. La tesi passa per posar la pilota sobre la teulada del PSOE i, d'aquesta manera, "compartir" la responsabilitat de pactar amb l'extrema dreta. És a dir, el PP primer demana que els socialistes s'abstinguin perquè governi la llista més votada i la negativa del PSOE els serveix d'argument per justificar un acord amb l'extrema dreta.

De la qüestió gairebé no se n'ha parlat en la reunió de la junta directiva del PP d'aquest matí, convocada per celebrar els resultats del 28-M. Fonts populars remarquen que, malgrat que Feijóo deixi en mans dels barons els pactes, caldrà que l'hi comuniquin abans de firmar. La cúpula popular intenta desvincular el seu líder de qualsevol pacte autonòmic amb Vox, perquè hi ha possibles acords que realment seran poc digeribles per al partit. És el cas del que es podria firmar al País Valencià entre el candidat del PP, Carlos Mazón, i el de Vox, Carlos Flores, condemnat per violència masclista. Per això, des de la direcció estatal posaven aquest matí el focus en l'exemple de Cantàbria, on l'històric líder del PRC, Miguel Ángel Revilla, ha anunciat que facilitarà el govern al PP, que va guanyar les eleccions, perquè la comunitat "no es contamini de Vox".

"No hi ha cap mena de pressa"

"No hi ha cap mena de pressa en el diàleg amb la resta de forces polítiques, hi ha marge de temps, no hem de tenir cap mena d'ansietat ni presses en el diàleg amb Vox i altres forces polítiques", deia aquest matí el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno. Amb aquest missatge, el dirigent popular deixava entreveure el que pot acabar passant: que el PP deixi en quarantena els possibles pactes amb Vox fins després de les eleccions generals per no entorpir el camí de Feijóo. Des de la direcció estatal asseguren que no hi ha una directriu en aquest sentit, però tampoc neguen que ja els aniria bé.

Seria possible? En el cas dels ajuntaments no caldria arribar a aquest escenari, perquè la llei estableix que governa la llista més votada si no hi ha un pacte alternatiu que arribi a la majoria. En les comunitats autònomes és diferent, perquè hi hauria la possibilitat de dilatar els terminis i, per tant, que un possible pacte amb Vox es firmés després del 23-J. Els parlaments autonòmics s'haurien de constituir el 13 de juny i, a partir d'aquí, el reglament de cada comunitat estableix un termini d'uns quinze dies –alguns menys– per celebrar el primer debat d'investidura. És a dir, si per exemple el PP valencià vol evitar firmar un pacte amb Vox abans del 23-J, Carlos Mazón hauria de passar primer per una investidura fallida, un escenari que algunes veus no veuen forassenyat perquè es podria justificar per la negativa del PSOE a permetre que la llista més votada governi o també culpar Vox de no avalar un govern del PP en solitari. Caldrà veure quins barons s'hi presten i quins no.