Esquerra es conjura per seguir disputant el poder al PSC i Junts

BarcelonaAquest divendres fa quatre anys exactes que Ernest Maragall va acariciar amb els dits l’alcaldia de Barcelona. Quatre anys de la nit electoral en què ningú a Esquerra va imaginar que hi havia un pacte possible per prendre’ls la clau de la capital catalana. Un acord entre els comuns, el PSC i la plataforma de Manuel Valls que és encara ara una ferida oberta a les files dels republicans, però també el motor amb què volen esperonar els seus votants a continuar el camí obert fa quatre anys i discutir l’hegemonia del país al PSC i Junts per Catalunya.

Des del primer minut de l’acte final de campanya, que els republicans han celebrat a la sala La Paloma de Barcelona, el record d’aquell pacte entre Ada Colau, Jaume Collboni i Manuel Valls ha servit per reforçar un dels missatges clau dels republicans en aquestes eleccions: presentar-se com un partit que molesta els que “sempre s’han repartit el país”. Per això el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avisat que el que està en joc aquest diumenge a les urnes és si es manté “oberta la batalla” o si “es tanca el parèntesi i torna la Catalunya del bipartidisme on dos es repartien el país”.

A banda de guanyar a la capital catalana, Esquerra va aconseguir fa quatre anys ser la primera força en vots i regidors a tot Catalunya, en el que va ser un pas clau en el camí que els havia d’acabar portant a presidir la Generalitat. Ara, malgrat que els pronòstics no són tan optimistes com ara fa quatre anys –sobretot a la ciutat de Barcelona–, els republicans volen consolidar aquella fita i reivindicar-se com una formació que pot discutir de tu a tu amb el PSC i Junts per Catalunya el lideratge del país.

D’aquí que en l’últim míting abans de la cita amb les urnes tots els dirigents republicans que han pujat a l’escenari hagin repartit atacs contra els socialistes i contra els que fins fa només vuit mesos eren els seus socis al govern de la Generalitat. Ho ha fet Aragonès, que ha carregat contra Junts per voler pactar amb el PSC en ciutats com Tarragona i a la Diputació de Barcelona, però també la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, que ha resumit el que es juga diumenge amb la següent dicotomia: “O guanya ERC o guanyen els de sempre”. Vilalta ha volgut fer una crida a l’optimisme i ha assegurat que “és possible tornar a guanyar a Barcelona, i guanyar Lleida i Tarragona”, dues ciutats on el PSC opta a recuperar l’alcaldia. “El temps dels que han manat sempre ja han acabat”, ha conclòs. Ara bé, si algú encarna l’aposta d’ERC de confrontació amb el PSC i Junts és el portaveu al Congrés i alcaldable a Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián, que ha sigut l’encarregat de fer el discurs més dur contra els socialistes, als quals ha acusat de ser un “règim que compra voluntats”.

El front de Barcelona

També Maragall s’ha erigit en l’antídot contra el risc que la “sociovergència” governi a Barcelona, i ha situat Esquerra com l’“esperança” per “alliberar” la capital catalana tant d’un acord d’aquest tipus com de la “continuïtat horrible de Collboni i Colau”. També Aragonès s’ha referit a la possibilitat d’un govern socialista a la ciutat, i ha alertat que si “Collboni guanya, qui prendrà les decisions a Barcelona serà Pedro Sánchez i la Moncloa”. En contraposició a això, Aragonès ha demanat el vot per a una Esquerra que, ha dit, lidera el Govern que posarà les bases per tornar a fer un referèndum sobre la independència. Una votació que, segons el president d’ERC, Oriol Junqueras, serà “molt més fàcil guanyar” si a les alcaldies de les grans ciutats del país hi ha alcaldes republicans. Un dels que ho intentaran serà Maragall, que precisament ha atribuït al referèndum de l’1-O el pacte que els comuns, el PSC i Valls van teixir contra ell per impedir-li ser alcalde de Barcelona.