Ernest Maragall: "He conspirat a Can Culleretes, al Pitarra i també a La Camarga"

BarcelonaErnest Maragall ens porta a La Pau (al carrer Josep Anselm Clavé), un restaurant on treballen persones que han estat "a punt del desastre", diu, i que gràcies a la Fundació El Llindar tenen un ofici i una segona oportunitat. És un restaurant bonic i amb bona teca. I un cambrer que ens sembla el millor del món, l'Omar. El projecte està plantejat "sense paternalismes", diu Maragall. Em sembla massa maco per ser veritat i indago si realment el candidat coneix el lloc o em vol vendre la moto. El restaurant no té ni un any, però confirmo que el candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona hi ha estat en altres ocasions i el coneix bé. Superada la fase de desconfiança, comença el dinar.

Tenim una d'aquelles estovalles de paper individuals sota els plats. Maragall aprofita per anar-hi escrivint coses que li semblen d'interès. Ens porten la carta i opta per la fórmula de posar coses de picar al centre de la taula i després un plat per a cadascú. Tria les braves, les croquetes de ceps i els bunyols. Com a plat principal no escull l'arròs perquè ja el va tastar. Es decanta pels calamarsets amb mongetes. Ens deixem aconsellar amb els vins, l'escollit serà el Terraprima negre del celler Can Ràfols dels Caus, DO Penedès.

Li sap greu que el fotògraf marxi sense menjar res. I va dient a la resta de comensals "menja", "acaba't això", "és bo, oi?". Dono per fet que menja molt a fora, però em diu que té adoptat un criteri: menjar sempre a casa entre setmana. "Estic verificant que l'incompleixo", reconeix. A finals de setmana la seva dona li llegeix la cartilla dels dies en què ha incomplert la paraula. Avui serà un d'aquests dies.

La conspiració i les truites

Em diu que recentment ha anat a la Bodega Sepúlveda, un lloc on es reuneixen molts polítics. Li dic que és un bon lloc per conspirar. Hi està d'acord, i explica que on ha conspirat més és al restaurant Pitarra, al carrer Avinyó, que ja està tancat. També al Cafè de l'Òpera, a Can Culleretes i als ja desapareguts Las Flores de Mayo i, esclar, a La Camarga. Llavors recordem el dia que va conèixer Ada Colau. Ella era activista i ell eurodiputat. Va ser en una cafeteria al passeig de Gràcia. La busquem per Google, però no la trobem. Acabem assumint que també ha tancat. "Això és terrible, soc especialista en llocs tancats i difunts", lamenta.

Diu que a casa cuinen ell i la seva dona, i que els nets que viuen al pis de sota després venen i arrasen. La truita de patates la fa amb ceba, però també pot ser sense. Intento que es mulli en aquest debat. Tens por de perdre vots per culpa del debat de la ceba?, pregunto. "No soc conscient dels riscos o oportunitats que corro parlant de gastronomia. Això és com sortir a Tik-Tok fent ximpleries", diu rient. Primer penso que era una bastonada a algun altre candidat, però no, el comentari era una autoparòdia. Explica que recentment va sortir en aquesta xarxa fent "un curset accelerat de xurrer" a la xurreria de Juan Alpuente (carrer Padilla). Per si no van bé les eleccions "s'ha de preparar el futur", diu amb sorna.

Tornen a sortir les truites a la conversa, perquè n'hi ha una de mítica. La que va fer el 28 de setembre del 2005 a Quico Homs. Eren els negociadors que havien de desencallar l'Estatut que es votava l'endemà. Maragall va convidar Homs a casa, i a les 11 de la nit va fer una truita per a cada un. De dos ous, batent primer la clara i després el rovell. Una mica crua. I hi va posar pernil del bo. Aquella truita "va crear un clima" entre els dos, diu el candidat d'ERC. La resta és història de Catalunya.

Els altres candidats

• Ada Colau: "Crec que m'acabaré fent vegetariana"
• Xavier Trias: "Aniria a sopar amb Napoleó perquè era lleó com jo"
• Anna Grau: "Soc tan incompatible amb els 'callos' com amb la Colau"
• Jaume Collboni: "He tornat plats perquè hi havien posat un rajolí de vinagre de Mòdena"
• Basha Changue: "La meva filla no ho entén però m'encanten els cargols a la llauna"
• Daniel Sirera: "Pinya a la pizza? He menjat coses pitjors"