ERC és el partit més transversal i el que hi té més a perdre
BarcelonaEn el nou mapa polític post-Procés hi ha dos partits especialitzats en dos tipus de territori, el PSC en les àrees metropolitanes i Junts a la Catalunya interior, i un tercer de més transversal, que és ERC. Vegem-ne un exemple. El 2019 ERC va treure un resultat similar a Esplugues de Llobregat (18,2%) que a Vic (19,4%), dos espais polítics molt diferents. En canvi, el PSC va arrasar a Esplugues (42,6%) i va naufragar a Vic (6%). I Junts a l’inrevés: va triomfar a la capital d’Osona (43,4%) i va ser escombrat a Esplugues (4,7%).
El 2019 va ser un moment especialment dolç per a ERC perquè el PSC, tot i que va començar a recuperar-se, encara tenia fugues cap a Cs. Ara els socialistes aspiren a enfortir la seva tradicional hegemonia metropolitana a costa dels republicans, de la mateixa manera que Junts planeja recuperar posicions a la Catalunya interior laminant els de Junqueras. D’alguna manera ERC lluita en dos fronts alhora (contra els socialistes i contra Junts), cosa que li dificulta tenir una sola estratègia guanyadora, ja que el que funciona a Esplugues no ho fa a Vic i a l’inrevés. Com a partit més transversal, és també el que està més exposat i el que hi té més a perdre.
Una de les coses que es dilucidaran el 28-M és si aquest tercer espai republicà i d’esquerres que va trencar el vell bipartidisme PSC-CiU es reforça o, al contrari, perd pistonada. Aquesta lectura no s’haurà de fer tant en termes de poder, que també, sinó de vots. I on n’hi ha més en disputa no hi ha dubte que és a l’àrea metropolitana.
