Els pactes a Barcelona redibuixaran la política catalana
Un pacte Colau-Maragall acostaria ERC i comuns mentre que una aliança Trias-Collboni facilitaria els acords Junts-PSC
BarcelonaLa incògnita que s'haurà de resoldre a Barcelona a partir d'aquesta nit no serà només qui ocupa el càrrec d'alcalde o alcaldessa, sinó també amb quins pactes. Els vetos interposats entre els candidats fan que els acords a tres bandes siguin especialment difícils, de manera que el que és més esperable és un pacte a dos, encara que sigui sense arribar a la majoria, que és la fórmula amb què han governat comuns i el PSC les últimes legislatures. A grans trets, les enquestes dibuixen quatre escenaris de pacte: comuns-PSC (o PSC-comuns), PSC-Junts (o Junts-PSC), Junts-ERC i comuns-ERC. Ara mateix la repetició de la fórmula actual sembla molt difícil, sobretot si és Ada Colau la primera, perquè Jaume Collboni ha dit que passarà a l'oposició si no és alcalde i la mala relació entre els dos és més que evident. En canvi, a l'inrevés ja no seria tan problemàtic perquè previsiblement Colau abandonaria el consistori i faria més digerible el pacte per a les bases del PSC. La continuïtat d'aquest eix no suposaria cap gran canvi en l'escenari polític català i seria l'opció preferida de Pedro Sánchez a Madrid, que es presentarà al desembre formant una mena de tiquet informal amb Yolanda Díaz.
A partir d'aquí, qualsevol altre escenari remouria el tauler. Una possibilitat que hi ha damunt la taula és la d'un acord Junts-PSC com el que hi ha ara a la Diputació de Barcelona. Aquest retorn a una certa sociovergència tindria un fort impacte, sobretot a Junts, on previsiblement causaria una forta oposició dels sectors pròxims a l'actual presidenta de la formació, Laura Borràs, i tampoc agradaria a Carles Puigdemont. Per al PSC de Salvador Illa, és una opció clarament preferible a la de pactar amb els comuns, tant per la coincidència programàtica entre les dues formacions com per assegurar el retorn de la formació fundada per Puigdemont a la via moderada. I, al rerefons, hi hauria l'objectiu compartit de desgastar ERC i tornar al vell esquema bipartidista. Per als republicans, al seu torn, aquest pacte els deixaria fora del govern municipal, però serviria per desactivar el discurs irredempt que té ara Junts al Parlament.
En el cas d'un pacte entre Ada Colau i ERC, l'eix de la política catalana giraria clarament cap a l'esquerra i afermaria l'entesa entre republicans i comuns, que formarien una mena de front antiestablishment en contra del front d'ordre que representen tant Junts com el PSC. Aquesta aliança allunyaria encara més els republicans de Junts i els comuns del PSC, les dues parelles de ball principals dels últims anys, i reforçaria els sectors més esquerrans d'ERC com el que representen figures com Joan Tardà i Gabriel Rufián. Aragonès continuaria en minoria al Parlament, però la seva solitud seria menor si lliga el suport dels comuns.
Pacte independentista
Per últim, hi ha l'escenari d'un pacte Trias-Maragall per fer alcalde el primer. Aquesta és l'opció preferida per les bases dels dos partits, que encara prioritzen l'eix nacional a l'ideològic (sobretot a Junts). Aquest escenari significaria la continuïtat de la política de blocs, que semblava que es deixava enrere, i el retorn de Junts a la política institucional liderant un front independentista. ERC, per la seva banda, comptaria en aquest escenari amb una palanca per pressionar el seu exsoci i fer-lo tornar al Govern i a la gestió del dia a dia. Per als sectors de Junts que han apadrinat la candidatura de Trias, seria la manera de demostrar que la via pragmàtica és la correcta i que la prioritat ha de ser ocupar les esferes de poder sense renunciar a l'independentisme. D'alguna manera, representaria la victòria pòstuma dels que van votar en contra de sortir del Govern a la consulta interna.
Aquest diumenge no sabrem encara quin eix s'imposa, però sí quins tenen més possibilitats de prosperar.