Un càstig en diferit
BarcelonaJunts amb Trias
La victòria de Xavier Trias a Barcelona és un èxit personal, i també un triomf de l’anticolauisme. Però reverberarà també en el seu partit. Ahir, enmig de l’eufòria, Turull i Borràs somreien al costat del candidat mentre aquest agraïa el suport de Junts... i del PDECat, de Demòcrates, etc. Un sol candidat, diverses marques. Trias consolida Junts, però potser això tindrà un preu: un partit menys estrident, sense estelades, sense la tutela de Puigdemont i amb barra lliure per pactar amb el PSC. A Barcelona i a Madrid. Difícil d’entomar per les bases. Però els litigis interns són més gestionables després d’una victòria.
Sis anys després
El vot independentista cau. És la conseqüència esperable, però diferida, del fracàs del Procés. Una part dels votants es queda a casa (les dades de l’abstenció són contundents), una altra part es radicalitza (Ripoll) i una tercera part es resigna a la nostàlgia, a la sociovergència. ERC és la principal receptora del càstig, proporcional al seu protagonisme recent. A més, els seus alcaldes estrella suspenen –no tots per culpa de les sigles–. En tots els seus objectius estratègics, els republicans han fracassat: han reculat dramàticament a Barcelona, no han competit al cinturó roig, i Junts els ha tornat el sorpasso del 2019. A Pere Aragonès li espera un calvari, perquè tant el PSC com Junts han olorat sang. Però els deures més urgents són per al partit. S’hi imposen canvis. La patacada és massa evident.
Illa, triomfador
Collboni no guanya a Barcelona, però el PSC ho fa a Catalunya, recupera alcaldies importants, curtcircuita Rufián, i esdevé, com en els vells temps, la gran reserva de vots del socialisme espanyol. El mèrit de Salvador Illa és indubtable: sense renunciar a Pedro Sánchez, s’ha cruspit Ciutadans i ha fet que el PSC encarni el gir conservador que, al conjunt d’Espanya, acaparen el PP i Vox. El PSC representa el vot constitucional, de matriu espanyola. I a la vegada, el seu èxit simbolitza el fet diferencial català. La qüestió és: s’avindrà a fer alcalde Trias? A quin preu? ¿Li interessa, al PSOE, que Junts recuperi protagonisme, sense haver resolt els seus dilemes interns?
L’onada que ve
Els resultats al conjunt de l’Estat donen ales a Feijóo i deixen tocat el PSOE, que afrontarà una llarga campanya per les generals. Si acaben governant el PP i Vox, els partits independentistes s’hauran de preparar per a un nou escenari, després del desencís de l’estratègia del diàleg i l’atzucac de la confrontació estèril. Els comuns (si Ada Colau plega) queden molt minoritzats, com també la CUP. La dispersió és feblesa. Si a Espanya s’imposa una línia dura, caldrà treure la pols a un terme de certa tradició política a Catalunya: reagrupament.