Jordi Ballart: "El discurs de seguretat del PSC pot obrir les portes dels ajuntaments a l'extrema dreta"

TerrassaJordi Ballart (Terrassa, 1980) va protagonitzar una de les sorpreses de les municipals del 2019, quan va aconseguir 10 regidors a la cocapital vallesana amb un partit de nova creació: Tot per Terrassa. Amb el pacte de govern amb ERC va posar fi a quaranta anys d'hegemonia del PSC, partit del qual havia format part i que va deixar –amb l'alcaldia de Terrassa– després del suport dels socialistes al 155.

L'alcaldia li va arribar el mateix dia que la paternitat, i l'agost del 2021 anunciava l'inici d'una lluita contra la leucèmia del seu fill gran. En quin punt del procés es troba?

— Després de sis mesos d'ingrés i quimioteràpia ha sortit de l'hospital i estem amb el posttractament, amb controls setmanals. Ell està bé, amb molts efectes secundaris però net del càncer i amb ganes de tirar endavant. Sempre vivim amb l'alerta que pugui recaure.

Va decidir compaginar les cures amb l'alcaldia. Ha arribat a tot?

— Els primers dies em va passar pel cap deixar l'alcaldia, però vaig arribar a la conclusió que podia mantenir-la. Vaig fer moltes reunions presencials a l'hospital i telemàtiques. La part d'agenda més representativa no la vaig poder fer, però sí les funcions bàsiques d'un alcalde, que són prendre decisions i estar en contacte amb l'equip.

Va prometre un govern del canvi. En què s'ha plasmat?

— Vam fer un programa electoral molt ambiciós i ara com ara, malgrat haver passat 890 dies del mandat en pandèmia, està en un 87% en vies d'execució o executat. El canvi s'ha vist amb la mateixa idiosincràsia del projecte, amb el fet de no dependre de decisions preses a Barcelona, Madrid o Brussel·les. Això ens ha obert portes a moltes administracions, començant per la comissió bilateral amb la Generalitat, que ha desencallat molts projectes.

Un dels temes del mandat ha estat el de la seguretat. ¿Terrassa té un problema d'inseguretat?

— En comparació amb altres ciutats de la mateixa mida estem en la franja mitjana-baixa de la mitjana de delictes. El que hi ha és una percepció d'inseguretat. Els partits d'extrema dreta se n'aprofiten i ho airegen. I aquí s'hi sumen alguns partits que es diuen d'esquerres. Nosaltres no tenim cap problema en parlar de seguretat. Hem fet una aposta clara per modernitzar el cos de policia i incrementar efectius, hem recuperat la policia de barri i hem fet patrulles conjuntes amb els Mossos. 

Creu que partits com el PSC estan donant ales a l'extrema dreta?

— Totalment. El discurs de la por i que la ciutat és un caos acaba reproduint, amb una cara diferent, el mateix discurs de l'extrema dreta. I això pot acabar obrint-li les portes en molts plens municipals metropolitans el 2023. El PSC ha de fer una reflexió en aquest sentit.

Un altre tema que afecta Terrassa és el de l'emergència habitacional. Què està fent l'Ajuntament?

— Treballem per recuperar milers d'habitatges de bancs i fons voltor per posar-los a disposició de la ciutadania a través de la borsa de lloguer social. I amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per tirar endavant promocions públiques. Ens preocupen les ocupacions, però separem les que ho són per necessitat de les delinqüencials, que s'han incrementat. Reclamem instruments legals per actuar quan hi ha problemes greus de convivència.

Un dels projectes que ha tensat els partits al Govern i que afecta Terrassa és el del Quart Cinturó. Entén que ERC no hi doni suport?

— No, perquè a Terrassa ja no estem parlant del Quart Cinturó, sinó d'una via d'alta capacitat, la B-40, que connecta fins a Abrera i acaba amb una rotonda al nord de la ciutat. Demanem un enllaç des d'aquest punt, on poden coincidir 150.000 vehicles al dia, fins a la ronda Oest de Sabadell. I això ho vam pactar amb la Generalitat. 

Com ha funcionat la coalició amb ERC al govern municipal?

— La relació ha estat molt positiva, de confiança, i quan hem tingut discrepàncies les hem resolt. Això ens ha permès un govern sòlid que pot tenir recorregut en un futur a la ciutat.

Prou per tornar a pactar el 2023? 

— La fórmula podria tenir continuïtat, però ens presentem per aconseguir un govern fort de Tot per Terrassa. Si no és així, parlarem amb tothom excepte amb l'extrema dreta.

Confia en repetir la victòria del 2019?

— El context del 2019 era diferent i tampoc havíem passat una pandèmia. Però la percepció que tenim és positiva i crec que podem treure un resultat millor que el del 2019.

Llavors prometien un canvi. Ara què queda per fer?

— D'entrada queden 10 mesos de govern i hem d'executar molts projectes compromesos i que ja hem encarrilat, com la transformació de les dues rieres que travessen la ciutat. 

El 2017 acusava el PSC d'haver perdut la S. Ho manté, ara que Salvador Illa n'ha agafat el lideratge? 

— Màxim respecte pels processos de renovació que ha fet el PSC, però no és l'alternativa d'esquerres que necessita el país i no reflecteix els seus valors fundacionals. 

També havia estat molt crític amb Pedro Sánchez. Com valora el govern de coalició?

— És el menys dolent que podríem tenir, tenint en compte que probablement estem a les portes d'un cicle de la dreta a Espanya. Però ha desaprofitat oportunitats de diàleg amb Catalunya i ha fet polítiques de cara a la galeria.

Què n'hauria de sortir, del diàleg? 

— No hi haurà solució possible fins que la ciutadania es pronunciï amb una proposta d'encaix o de separació. Cal una proposta legal i acordada.