La diàspora de Ciutadans omple les llistes dels seus rivals
Un centenar d'exmembres del partit taronja han buscat aixopluc al PSC, PP, Valents i Vox
BarcelonaSón tants que es fa difícil portar-ne el recompte. Almenys un centenar d'exafiliats, càrrecs orgànics i regidors de Ciutadans que des del 2019 han deixat el partit taronja han buscat aixopluc a les llistes d'un altre partit en aquestes municipals. Alguns han marxat al PSC, d'altres a Vox, però la majoria han trobat seient a les llistes de Valents i el PP. És la diàspora dels quadres taronges. Una dada que aprofundeix en la desfeta del partit de Carlos Carrizosa, que tem l'arribada de cada nou cicle electoral.
Mentre el partit malda per subsistir, hi ha un dels seus exmembres que té opcions de guanyar les eleccions: Rubén Viñuales, cap de llista del PSC per Tarragona, que el 2019 i el 2015 s'havia presentat amb les eleccions amb Ciutadans i havia obtingut quatre regidors. Ara aspira a arrabassar l'alcaldia al republicà Pau Ricomà. El desembre del 2020, a les portes de les eleccions catalanes, Viñuales va fitxar pel PSC i es va convertir en diputat al Parlament. No té gaire relació amb el grup parlamentari de Cs, tot i que coincideixen periòdicament a l'hemicicle. La seva número dos al consistori en l'anterior mandat, Sonia Orts, també l'acompanya a la candidatura dels socialistes per la ciutat.
El PSC ha fet poc més d'una desena de fitxatges al planter taronja. Ha estat una extracció quirúrgica, però ha fet mal al partit perquè li ha retirat actius importants. Destaca també el cas dels cinc regidors de Ciutadans a Vila-seca que el maig del 2021 van abandonar el partit en bloc al·legant discrepàncies amb la direcció per l'aprovació dels pressupostos municipals. Es tracta de la localitat de Catalunya on el partit taronja havia obtingut els millors resultats a les últimes municipals del 2019. El PSC compta amb quatre d'aquests regidors a la seva llista (amb Juan Antonio Ramírez de candidat) i dos més que el 2019 també havien estat a la candidatura de Cs. També compten amb exmembres de Cs a l'Ampolla, el Morell, Sabadell, Cerdanyola, Piera, Sant Andreu de la Barca, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Cugat del Vallès, mentre que al Masnou i Badalona s'han fitxat exmembres independents de la candidatura de Manuel Valls, que es va presentar en coalició amb Cs el 2019.
Justament Valents també ha sumat a la seva llista una quarantena d'exquadres taronges. El partit que lidera Eva Parera va néixer a partir del trencament del grup municipal de Cs el 2019, després que Manuel Valls optés per donar suport a Ada Colau. Ha engreixat les seves candidatures a còpia de fitxatges tant del PP com de Cs. Entre els últims destaca l'exdiputat Jean Castel, que lidera el partit a Girona. També la candidata per Lleida, Ángeles Ribes, que tenia un perfil destacat a Cs però va acabar sent expulsada després de mantenir fortes diferències amb la direcció de Carrizosa.
Exdiputats al PP
L'opa hostil que el PP va declarar a Ciutadans a tot l'Estat s'ha traduït en almenys 38 fitxatges en aquestes municipals, alguns d'ells exdiputats i figures destacades del partit taronja. El més rellevant és David Mejía, ex mà dreta d'Inés Arrimadas al Parlament català, que se suma a l'equip de Xavier García Albiol a Badalona. En aquesta candidatura també es presenta Eva Guillén, exregidora a Mollet. L'exdiputat Alfonso Sánchez –i figura molt pròxima a Fran Hervías– serà el cap de llista del PP a Tossa de Mar, i l'acompanyaran cinc exmembres de Cs més a la llista. Els conservadors també han fet fitxatges a Caldes de Malavella, Canet de Mar, Molins de Rei, Viladecavalls, la Llagosta, Pallejà, el Prat de Llobregat, Torredembarra i el Catllar. Per la seva banda, Vox ha fet fitxatges de Cs a Cerdanyola, el Prat de Llobregat i especialment a Esparreguera (on són cinc), encara que fonts del partit expliquen que també n'han descartat molts altres: "Demanaven liderar la llista i no ho podíem garantir". El degoteig, però, continua: el dia abans de la campanya Cs va patir noves baixes de la regidora de Barcelona Noemí Martín, dos consellers de districte i un grup d'afiliats. Reclamaven a la cap de llista per Barcelona, Anna Grau, que retirés la seva candidatura.