Desokupa, globus carbasses i el “corassonssito”
BarcelonaEl cronista polític ha d’observar un principi fonamental: “No descriuràs els fets de manera que el lector en pugui interpretar una paràbola interessada”. Ah, però, de vegades, et vindria tan, tan donat, que et costa molt no fer-ho. Jutgin vostès. Vaig a un acte de Cs a l’estació de Sants. La carpa, petiteta, és enmig de la vorera. I just al darrere hi ha un camió on hi diu: “Punt verd mòbil. Cuidem Barcelona. Residus”.
M’hi atanso. Fa un sol d’agost, però l’Anna Grau, alcaldable per Ciutadans, es deu haver llevat molt d’hora, quan feia fresca, i va amb gavardina. A la parada, una senyora asseguda i tres senyors drets preparen el marxandatge. La Grau em saluda i em dona un pin amb el cor aquest del partit. “Vols el corassonssito? Si te l’has de posar sí, però si l’has de llençar, no”.
S’acosta un home (el que sempre trobareu a qualsevol acte) amb una llauna de cervesa a la mà. “Puc agafar un paper?” Ella, somrient, fa: “Pots agafar el que vulguis”. I assenyalant el cartell fa: “Aquesta soc jo”. L’home, content del cas que li fan, pregunta: “Y qué? ¿Cómo se presentan las encuestas?” Ella somriu: “Les de veritat? Bé”. I li mostra una papereta: “Tu ja tens la cosa per votar? Perquè hi ha gent molt malandrina que al col·legi electoral et diuen: «Ai, se’ns han acabat les paperetes de Ciudadanos. No et fa res votar una altra cosa?» I no és el mateix!”
Comencen a arribar periodistes, perquè està previst que hi hagi declaracions. Li diu al senyor, amb un català farcit de frases fetes, que ha sigut trenta anys periodista política. El cap de premsa, al veure que l’home no marxa, amatent, fa: “Ana ¿tienes un segundo?” I se l’endú.
30 anys de periodisme polític
“Jo, quan vaig veure que a Ciudadanos fitxaven Manuel Valls, no em va agradar”, em diu. “Va ser una ingenuïtat. He fet trenta anys periodisme polític. Soc en aquest partit perquè em deixen fer el que vull. Jo soc bilingüe. El catalanisme que vaig viure en la meva joventut era progressista...” Al dir això somriu, com si se n’adonés, i rectifica: “Bueno. Pujol no era massa progressista...” Agafa aire i diu somrient: “Ciutadans defensa els exclosos. I defensa una catalanitat com la meva. Soc més catalana que el pa amb tomàquet, però no soc supremacista”.
Parla, llavors, dels seus rivals directes. “Jo, que he sigut cronista política, veig els altres partits. Veig el Sirera i l’Oro Pulido que reben trucades de Madrid. «¡Contra Ciudadanos! ¡Os los tenéis que comer!’»” Entenc, pel que m’explica, que un dels temes que pensaven treure en campanya eren els okupes i amb això de la Bonanova l’han avançat, no sé si per la dreta. “Amb això de la Bonanova, perquè no semblés electoralisme barat, vaig enviar una carta a tots els partits per demanar que vinguessin a una manifestació contra els okupes. La CUP la va llençar al vàter, ho van ensenyar a Twitter. En Dani em va dir que no semblava seriós. I Vox em va escriure: «Apreciada Ana, claro que iremos». I va, i llavors em trobo amb això de Desokupa i ells...”
Com que no hi ha parroquians, el fotògraf de l’ARA diu: “Aviam si s’acosta algú a parlar amb tu i faig la foto...” Ella exclama: “S’apropen quan no hi sou vosaltres!” Un dels membres de la paradeta li demana a l’altre: “¿Has hinchado globitos? Hincha globitos para los niños. Los globitos son lo que más se ve por la calle”.