L'amenaça de l'extrema dreta

"Estem deixats de la mà de Déu"

Vox va ser la segona força més votada al barri barceloní de Torre Baró

Un dels carrers del Torre Baró que es va construir arran de la immigració espanyola de mitjans del segle passat.
4 min
Dossier Per què voto VOX Desplega
1
Quins són els graners de vots de la ultradreta a Catalunya?
2
"Vox diu les coses que volem sentir"
3
"Estem deixats de la mà de Déu"
4
Així arriba l'extrema dreta al mòbil dels teus fills
Editorial
Com combatre la irrupció de l'extrema dreta

BarcelonaUna gran bandera espanyola oneja en un pal al terrat d'una casa. Es veu perfectament des de la llunyania. A pocs metres, el vent agita una altra bandera rojigualda en una altra terrassa. I més enllà, hi ha una tercera insígnia en un altre immoble. Als carrers amb prou feines es troben cartells electorals de les municipals de diumenge passat: uns quants del PSC amb un Collboni somrient i el lema “De nou Barcelona”; i algun anecdòtic dels comuns, el Partit Popular i la CUP. En canvi, no hi ha ni rastre de Vox, tot i que aquí ha estat la segona força més votada, amb un 16,25% dels sufragis.

Una bandera espanyola oneja al terrat d'una casa a Torre Baró.

Som a Torre Baró, un barri del districte de Nou Barris de Barcelona que es podria dir que són dos barris en un. Situat a l'extraradi nord de la ciutat, una part de Torre Baró s'estén al vessant de la serra de Collserola, una zona de pendents impossibles i cases unifamiliars en un entorn privilegiat on es respira aire pur, no hi ha soroll de cotxes i les vistes són espectaculars.

Aquí viu “la gent de tota la vida”, aclareix una veïna, Laura Martínez. És a dir, els que van emigrar a mitjans del segle passat a Catalunya des d'altres parts d'Espanya buscant feina, i van trobar en aquesta serralada un lloc on construir-se una casa amb les seves mans. Al principi de manera precària i il·legal. Després les van arreglar i regularitzar. Això sí, no van seguir cap pla urbanístic. Cadascú va edificar com va voler. Actualment, encara no hi ha voreres i crida l'atenció que continuen havent els pals de la llum dels anys de la picor, els de fusta. Tampoc no hi ha cap comerç.

Vista panoràmica de la part de Torre Baró construïda al vessant de Collserola.

L'altra part de Torre Baró se situa a peu de la muntanya, encaixonada entre el vessant i la via del tren. És una zona de nova construcció, on molts edificis són de protecció oficial, les voreres estan ben arreglades, hi ha un CAP, un casal, dos centres educatius i, el més important, una estació de metro i una altra de tren que enllacen el barri amb la resta de Barcelona. Aquí bàsicament hi viuen persones d'origen àrab, llatinoamericà o africà. Només hi ha quatre petits comerços: tres botigues de queviures i un bar. I una gran mesquita.

La part de Torre Baró que se situa a peu de la muntanya. Els carrers estan ben arreglats, molts pisos són de protecció oficial i hi ha una estació de metro.
Un dels pocs petits comerços que hi ha a Torre Baró. Tots els regenten immigrants.

“A mi em sembla molt bé que resin, però no que posin l'altaveu de la mesquita a la nit, quan ja estic dormint”, es queixa la Inés, una veïna que viu just davant del centre islàmic. “Donen els pisos [de protecció oficial] als estrangers i no pas a nosaltres, que som d'aquí. Entre tots dos guanyem 1.200 euros al mes i això no ens dona per viure i llogar un pis”, lamenta una parella, que treballen com a escombraires i també viuen al Torre Baró de baix. El propietari del bar, el Mohammed, que és pakistanès, també diu que ell no vol estrangers: “Són bruts i ja m'han atracat quatre vegades aquest any”. “Estem deixats de la mà de Déu”, diu una altra veïna, Anna Mitjà Alberich, que té 83 anys, i que viu a Torre Baró des de petita. Destaquen els seus cognoms, són “ben catalans”. Al barri no només hi viu gent de fora.

L'entrada de la mesquita de Torre Baró.

Al Torre Baró de dalt, que és on onegen les banderes espanyoles, els veïns també asseguren que estan abandonats. “Portem els nens a l'escola a Verdun –diu una veïna, referint-se al barri del costat–, perquè a la d'aquí hi ha tants estrangers que el nivell és molt baix”. A Verdun també fan la compra. A Torre Baró, afirmen, no hi ha cap botiga que valgui la pena.

Localitzar un votant de Vox a Torre Baró és com buscar una agulla en un paller. En primer lloc, perquè poquíssims electors van votar: 760, el 41% del total, cosa que demostra la gran desafecció política del conjunt del veïnat. I, en segon lloc, perquè només 122 van votar de facto per la formació radical. L'associació de veïns de Torre Baró prefereix no fer declaracions, clarament molesta que els mitjans de comunicació hagin posat el focus al barri després del resultat de les municipals, quan abans no s'hi van interessar.

Una veïna de Torre Baró agafa una papereta de Vox el dia de les eleccions.

Del que no hi ha dubte és que Vox ha trobat un nínxol electoral a Torre Baró i al conjunt de Nou Barris, el districte amb la renda més baixa i on ha obtingut més suport de Barcelona: el 8,7% de l'electorat. Durant la campanya electoral l'extrema dreta va repetir com un mantra que Nou Barris és el districte de la ciutat amb més ocupacions, cosa que és certa segons dades dels Mossos d'Esquadra del 2022. També és veritat, però, que és un dels districtes amb més desnonaments.

A l'octubre, Vox va participar en una manifestació veïnal per protestar per "la inseguretat que genera" al districte un centre d'acolliment de persones sense llar. I ha denunciat per activa i per passiva que la plaça de Sóller s'ha convertit en un “centre de delinqüència”. A dos quarts de deu de la nit, quan ja comença a fer-se fosc, diversos nens juguen a pilota a la plaça, grups de joves xerren animadament als bancs i diverses persones passegen el gos. “Problemes aquí?”, contesta una veïna quan se li pregunta si aquest lloc és tan insegur. “Doncs no sé, si no és que de vegades fa pudor de porro”, afirma arronsant-se d'espatlles.

Dossier Per què voto VOX
Vés a l’ÍNDEX
stats