D'àrbitre a ser alcalde de dos pobles

BarcelonaPodria haver estat àrbitre de futbol, però ha acabat sent alcalde. I no d'un municipi, sinó de dos. Miquel Noguer, batlle de Banyoles (Pla de l'Estany), ho va ser abans de Mieres (la Garrotxa). I en aquella època, va estar arbitrant partits de 2a Divisió B durant vuit anys. "Si hagués pujat a Segona, m'ho hauria plantejat, però ja tenia una edat i feien pujar gent més jove i vaig plegar", explica l'alcalde. Tenia 38 anys i als 40 els àrbitres ja no poden seguir arbitrant en aquesta categoria ni arribar a Segona o Primera si ja en tenen 41. "No volia ser l'avi de 2a B", diu rient, després d'una llarga carrera que va iniciar amb 10 anys quan un col·legiat, que entrenava un equip de Mieres, li va dir que no servia per jugar: "No era difícil de veure", admet.

Penjaria les botes la temporada 1999-2000. Es va treure l'espina clavada fent de quart àrbitre a Segona i Primera o arbitrant un amistós a Sarrià entre l'Espanyol i el València el 1994. És més difícil dirigir un poble o un partit?: "Al camp no tens temps per pensar-te les coses i en un ajuntament sí, però quan s'acaba el partit te'n vas a casa i s'ha acabat, i d'alcalde, vas a dormir amb el que et neguiteja". Reconeix, però, que era més dur ser àrbitre quan va començar: "La gent era més agressiva i, en més d'un partit, vaig sortir escortat per la policia". La sang, però, no va arribar al riu. Bé, només un dia. "L'únic cop de puny que em van clavar va ser a Sant Miquel de Campmajor, al costat de casa meva", diu resignat.

Amb 60 anys i després de 32 al peu del canó, sent alcalde de Mieres del 1991 al 2006 i de Banyoles des del 2007, torna a ser l'alcaldable. "Si estigués cansat marxaria, però en l'àmbit municipal no fem política, fem gestió", afirma el també president de la Diputació de Girona des del 2018. Noguer, que gaudeix de majoria absoluta des del 2011, va plegar de Mieres sis mesos abans de les anteriors eleccions per fer campanya. El 2003 no hi va haver llista de CiU per les baralles internes i el que havia de ser el candidat el 2007 va emmalaltir i va proposar que Noguer, que es va instal·lar a Banyoles el 1993 quan es va casar, el rellevés.

Batlle de rebot

Si Noguer és un animal polític, el cas d'en Ramon Costa és tot el contrari. I això que també ha estat alcalde de dos municipis, des del 2019 de la Coma i la Pedra i abans de Gironella. "He estat batlle per obligació, per servir els dos pobles, però no era la meva voluntat, m'hi van portar", exposa. Del 2003 al 2011 va ser alcalde de Gironella, on va néixer, per la situació d'emergència del consistori: "CiU havia deixat un deute d'un milió d'euros i sense aquest endeutament no m'hi hauria ficat". Encapçalant la llista d'ERC, va arrabassar-li l'alcaldia i va sanejar les arques. Poc s'imaginava que vuit anys després tornaria a ser alcalde, ara de la Coma i la Pedra, on anava els caps de setmana fins que s'hi va instal·lar quan es va jubilar. També ho va ser de rebot. La urbanització on viu tenia un sector sense acabar, però el govern se'n desentenia. Van crear una associació, però el problema seguia enquistat i van acordar fer el salt a l'Ajuntament.

El problema és que ningú volia liderar la llista. "Em van dir que jo ja tenia experiència i que em seria molt fàcil i vaig dir que sí". Hi havia un altre inconvenient: poca gent el coneixia. "Feia 34 anys que hi pujàvem, però no fèiem vida al poble i em van programar visites amb els veïns", remarca rient. Costa, amb ERC, va tornar a desbancar CiU, l'únic partit que es presentava, i va aconseguir 5 dels 7 regidors, però va incorporar CiU al govern.

No es torna a presentar: "La feina ja està feta, faré 75 anys, tinc una neta i no he pogut gaudir de la família ni de les meves aficions". Que tampoc li truquin d'un altre municipi: "Ja no vull ser alcalde de cap altre poble", diu amb un ampli somriure. "La política no és agraïda, em van penjar el cap d'un senglar a l'entrada de casa per denegar uns permisos d'obres", revela dolgut. I més quan només cobra quilometratge i dues o tres dietes.

Precedents no reeixits

En els darrers anys, diferents alcaldes d'ERC s'han presentat en altres ciutats. "Passa poques vegades i es tracta d'alcaldes de pobles petits que es presenten a les capitals o ciutats on fan vida", exposen des del partit. Un exemple és Josep Maria Palau, alcalde de Jorba del 2003 al 2015 que va ser el cap de llista fa quatre anys a Igualada, on feia més d'una dècada que hi vivia. Palau, però, es va quedar molt lluny de desbancar Marc Castells. Tampoc va fer ombra a Manuel Bustos, ni Magí Rovira, que va ser alcalde de Sant Llorenç Savall i candidat a Sabadell el 2007.

Als següents comicis, la consellera Montserrat Tura, exalcaldessa de Mollet del Vallès, no va poder liderar la llista del PSC a Barcelona en perdre les primàries davant de l'aleshores alcalde Jordi Hereu. El 2015, un altre socialista, Lluís Tomàs, alcalde de Castellví de Rosanes quatre mandats i que va morir el 2021, intentaria també, sense èxit, fer fora de l'alcaldia de Martorell el convergent Xavier Fonollosa. Tampoc el republicà Robert Vilà, que va deixar Sant Martí Vell per ser el cap de llista d'ERC a Celrà el 2019, va poder fer pessigolles a la CUP en un dels seus feus. L'últim fitxatge d'un alcalde per part dels republicans ha estat el de Saldes, Moisès Masanas, que serà l'alcaldable de Berga, on no trobaven candidat.