Corrupció, assetjament i transfuguisme: Sant Vicenç de Montalt, l'Ajuntament més convuls de Catalunya

BarcelonaSi el primer tripartit era conegut com el Dragon Khan, encara no ha arribat l'atracció que defineixi el que ha passat aquests quatre anys a Sant Vicenç de Montalt. L'ajuntament maresmenc ha viscut un terratrèmol darrere un altre, fins al punt que un 40% dels regidors ja no formen part dels partits pels quals es van presentar. En un consistori molt fragmentat, hi ha gairebé els mateixos grups municipals (6) que regidors no adscrits (5). Les coses, però, ja no van acabar bé en l'anterior mandat en el setè municipi amb la renda més alta de Catalunya. D'aquí emanen part de les turbulències.

El mes de setembre del 2018, vuit mesos abans dels comicis, el PSC va presentar una moció de censura contra l'alcalde de CiU, Miquel Àngel Martínez, per les obres que un operari municipal li va fer a casa seva amb uns maons d'unes obres públiques. “Aquí l'únic que et pot acomiadar soc jo", li deia al membre de la brigada en una conversa que es va fer pública. La moció del PSC contra Martínez, que va acabar dimitint com a president del consell comarcal, va prosperar amb els vots dels 5 regidors de CiU i de la resta de formacions: 9SV, ERC, Cs i PP.

Després dels comicis, el socialista Javier Sandoval va mantenir l'alcaldia un any més tard gràcies al suport d'aquests últims partits –que van treure un regidor cadascun– però no d'ERC. Amb aquests suports, els socialistes (tres regidors) necessitaven un vot més per tenir els set de la majoria absoluta, que van assolir amb l'aval del regidor de la CUP, Miquel Rovira, que es va decantar per unir-se a les forces del 155 tot i que podia haver facilitat un govern independentista.

Els cupaires van justificar la seva decisió per evitar que una persona investigada per la justícia tingués un càrrec a l'Ajuntament perquè JxCat (4) i Primàries (1), amb el suport d'ERC, havien pactat repartir-se l'alcaldia i que l'exalcalde Martínez, pendent de judici, fos tinent d'alcalde els dos primers anys i recuperés la vara d'alcalde els dos últims. "Li vam oferir la segona part del mandat perquè si la resolució judicial era favorable pogués ser l'alcalde, la regidora d'ERC s'hi va avenir, però la CUP, no", assenyala Sergi Rabat, de Primàries, que fins fa uns mesos encara era militant de Junts.

El regidor del PP, a la presó 40 dies

El primer sotrac del mandat va arribar només cinc mesos després de les eleccions. Sandoval deixava sense competències el regidor del PP, Francesc Guillem, acusat de formar part d'una organització criminal que va estafar 700.000 euros a bancs i que va sortir de la presó al cap de 40 dies després de pagar una fiança de 150.000 euros. El PP el va suspendre de militància i li va demanar l'acta, però ell ho va rebutjar i es manté com a regidor no adscrit.

El següent en abandonar el seu partit va ser el cap de llista de Junts, l'exalcalde Martínez, per desavinences amb els altres tres regidors del grup, que ja s'oposaven al fet que fos l'alcaldable. Només dos mesos més tard, el mes de setembre del 2020, seria l'alcalde socialista Javier Sandoval qui dimitiria després que una treballadora del consistori l'acusés d'assetjament sexual en una causa que acabaria en no res, però que li suposaria l'expulsió del partit. També s'acabaria el curt regnat del PSC.

A partir d'aquí, JxCat va pactar el nou govern amb Primàries, ERC, 9SV, la CUP. L'alcalde seria el regidor de Junts Víctor Llasera, que per arribar a la majoria absoluta va sumar també un regidor del PSC, Cristian Garralaga, que militava a Units per Avançar. Aquest edil, que havia estat a la llista de CiU el 2015, es va sumar a la candidatura del PSC el 2019 com a independent perquè tampoc compartia que Martínez fos l'alcaldable. Després de sumar-se al govern de Llasera, Garralaga va deixar el grup socialista.

Els socialistes perdrien el segon dels tres regidors que tenien poc després, el qual també provenia del món convergent. El portaveu de la formació, Robert Subirón, afirmava que ja no tenia sentit continuar formant part del PSC un cop Sandoval, que era qui també l'havia fitxat, havia sortit de l'ajuntament. Subirón, que havia liderat CiU al municipi del 2009 al 2014, s'havia unit als socialistes perquè també estava enemistat amb l'exalcalde convergent Miguel Ángel Martínez.

Curiosament, Subirón, com a segon de la llista, havia estat a punt de convertir-se en alcalde socialista, però una hora i mitja abans del ple la CUP es va desmarcar dels seus antics socis del PSC i va tancar files amb els partits independentistes en el debat d'investidura. Subirón, que es manté a l'oposició, ara torna a presidir l'agrupació local de JxCat tot i que està enfrontat amb l'alcalde, Víctor Llasera, i les dues regidores de la formació, que van deixar l'executiva local quan va ser escollit.

Subirón considera que totes les turbulències polítiques venen de la moció de censura: "És un poble convergent, però com que el PDECat va mantenir Martínez com a cap de llista com a cavall guanyador va fer que exregidors o membres del seu partit es presentessin per altres partits i el vot es fragmentés".

La CUP es queda sense representació

L'últim regidor a deixar un grup municipal va ser Miquel Rovira, que va ser expulsat a l'abril per l'assemblea local de la CUP, acusat de no passar informació ni presentar les mocions acordades. Rovira, que és mosso i abans també havia estat a CiU, no va cedir l'acta en una actitud que els cupaires atribueixen a factors econòmics. Sandoval, que tornarà a liderar la candidatura del PSC després de ser rehabilitat, també opina que "els 1.800 euros que cobren de mitjana els regidors de Govern sense dedicació exclusiva", expliquen el moviment de cadires del consistori. "Sant Vicenç representa la degradació de la política municipal", conclou. "Ni un novel·lista d'èxit hauria escrit un guió així", admet l'alcalde actual, Víctor Llasera, que treu pit perquè ara no es parli "malament" del poble.