Els comuns perden amb Colau el plebiscit de Barcelona

BarcelonaGalleda d’aigua freda a la sala La Paloma, on els comuns seguien ahir l’escrutini de Barcelona. La nit en què s’ho jugaven tot: mantenir l’alcaldia de la capital quatre anys més. La clau era quedar primers, després d’una campanya convertida en plebiscit a les polítiques d’Ada Colau. I els sondejos a peu d’urna els pronosticaven una nit feliç, amb Colau trencant el triple empat amb Jaume Collboni (PSC) i Xavier Trias (Junts). Un resultat que no els garantia l’alcaldia, que quedava a expenses de possibles acords però que sí que els deixava en el millor escenari possible. “Un miracle”, segons alguns dels militants presents a la sala, després de les moltes crítiques que ha rebut Colau. Però no. Començat l’escrutini, la nit ja se’ls va estroncar i Colau va caure ràpidament a la tercera posició. Com si fos una revenja del que va passar el 2015 a la ciutat, Trias s’imposava ara a Colau. I entre tots dos se situava també l’esxoci de l’alcaldessa, Collboni, però a una distància de vots tan ajustada que va mantenir l’esperança dels comuns viva durant tota la nit.

Tot i que a La Paloma se celebrava cada petita remuntada amb crits d’“alcaldessa” (la diferència entre Collboni i Colau va arribar a ser d’uns 60 vots), els comuns, situats com a tercers, s’han quedat pràcticament sense opcions de mantenir el que era el seu gran estàndard. I la derrota deixa en l’aire, també, el futur de Colau, que ahir va evitar concretar què farà, si bé res convida a pensar que es quedi quatre anys més a l’Ajuntament. L’alcaldessa ja va accedir a optar a revalidar el càrrec per tercer cop, conscient que era la millor carta per al seu partit. I s’ho jugava al tot o res.

Amb Junts com a primera força, i els socialistes i els comuns sense arribar a la majoria dels 21 regidors (en sumen 19), sembla complicat que es pugui vertebrar una suma de forces alternativa a la més votada. Però si una cosa ens van ensenyar les municipals del 2019 a Barcelona és que a vegades les coses més estranyes acaben passant. Sobre el paper, seria possible un tripartit alternatiu d’esquerres. Colau ja va apel·lar ahir a aquest acord alternatiu amb el PSC i ERC.

Ahir els comuns confiaven, fins a l’últim moment, en superar el PSC com a segona força per poder pensar que encara hi havia partit en les negociacions i que Colau podria optar al tercer mandat. El recompte va ser ajustadíssim, però van acabar com a tercers. “Hem demostrat que veníem a canviar l’agenda i a demostrar que un munt de coses que ens deien que eren impossibles es podien fer”, va elogiar Colau en el seu discurs. Va dir que ja havia trucat Trias per felicitar-lo com va fer ell fa vuit anys i que el resultat obtingut era “bo”: que amb nou regidors només en perden un, i que això ha passat en un context de “soroll” i “campanyes de difamació”. “Avui veiem com la dreta i l’extrema dreta avancen molt i, malauradament, també en aquestes eleccions”, va lamentar, però va confiar que molts dels projectes engegats no tindran marxa enrere. Colau va destacar que les forces progressistes sumen 24 regidors i va demanar al PSC i ERC asseure’s a parlar d’aquest possible acord. “Demà continuem”, va tancar.

Conserven el Prat

Els comuns van ser els més votats en dos districtes de Barcelona: Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. I van tornar a perdre, com ja va passar el 2019, en un punt clau: l’Eixample, el districte convertit en trinxera per l’amor i l’odi a projectes com les superilles. Fora de la capital, els comuns també van perdre Montcada i van quedar tercers a Sant Feliu de Llobregat. Sí que es van mantenir com la força més votada al Prat