Collboni fitxa Lluís Rabell, exlíder dels comuns al Parlament

BarcelonaNou moviment del PSC de cara a les municipals del maig. Dues setmanes després que el candidat i fins llavors primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, deixés per sorpresa el govern d'Ada Colau per centrar-se en la campanya, els socialistes han anunciat aquest dilluns el fitxatge de Lluís Rabell, exlíder dels comuns al Parlament. El socialista no ha amagat que, per a ell, la cursa electoral va començar fa dues setmanes i ha remarcat la "llibertat" -ja fora del govern municipal- amb la qual ha fet el fitxatge.

En roda de premsa a la seu del partit, Collboni ha detallat la incorporació (avançada per RAC1) a la seva llista del que el 2015 va ser candidat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) al Parlament i que abans havia estat president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Si el PSC guanya les eleccions i aconsegueix governar a la ciutat, Rabell, que al febrer farà 69 anys, es convertirà en tinent d'alcalde i se centrarà en l'aplicació del pla de barris de la ciutat. Tot i que no ha concretat quin lloc ocuparà a la candidatura, Collboni li ha assegurat un "lloc de sortida".

Rabell forma part de l'òrbita ecosocialista que, com Joan Coscubiela, els últims anys s'ha mogut al voltant del PSC. De fet, no és el primer cop que els socialistes pesquen perfils d'aquest tipus per seduir el votant fronterer amb els comuns. Un dels últims moviments en aquest sentit va ser la incorporació de l'escriptora i exnúmero dos de CSQP Gemma Lienas a la candidatura per a les últimes eleccions al Parlament (2021). Lienas és ara diputada al grup que encapçala Salvador Illa a la cambra.

"El meu balanç dels governs de Colau és la proposta de la candidatura de Collboni per liderar l’Ajuntament", ha resumit Rabell, que ha dit que no ha mantingut "cap contacte ni cap discussió" amb l'espai dels comuns sobre la qüestió. Rabell ha considerat que el 2015 Colau "va recollir la revolta i la crítica dels barris de Barcelona després de la gestió de [Xavier] Trias" i el 2019 "va permetre que el govern de la ciutat no caigués en mans d'una proposta independentista que hauria pogut fer de la ciutat la plataforma d'una agitació". Però ara és el PSC, creu, qui "representa el futur".

Als comicis del 2015, plantejats en clau plebiscitària sobre la independència, la candidatura que encapçalava Rabell –fruit d'una coalició entre ICV, EUiA, Podem i Equo– va aconseguir tan sols 11 diputats al Parlament, dos menys que els que tenia fins llavors ICV-EUiA. El llavors candidat, que havia reivindicat el caràcter sobiranista de la llista, però que es confessava federalista, va assumir els resultats com una derrota, que va atribuir al context de polarització.

En roda de premsa, Rabell ha justificat el seu pas a les files socialistes pel "projecte en positiu": "La proposta de fer una política de ciutat que contribueixi a un asserenament de Catalunya". Collboni ha avançat que en les pròximes setmanes presentaran més "persones que se sumen" al projecte, encara que "no necessàriament" per formar part de la candidatura: "Poden ser dins i fora del partit".

Des de les files dels comuns, el portaveu de la formació al Parlament, David Cid, no s'ha mostrat sorprès pel fitxatge i ha recordat que ja feia "temps que [Rabell] era a l'òrbita del PSC i a l'anterior campanya ja li va donar suport". El 2019, Rabell va reclamar a Colau que acceptés els vots de Manuel Valls i formés la coalició amb els socialistes. En aquest sentit, Cid ha considerat que el fitxatge es fa en clau de "mirada cap al passat".