Colau es queda sola en l'intent de repartir-se l'alcaldia amb Maragall i Collboni

BarcelonaQuan encara digeria els resultats de la nit electoral, l'alcaldessa de Barcelona en funcions, Ada Colau, va defensar que el seu partit buscaria en tot moment un acord entre les forces progressistes: PSC, BComú i ERC sumarien ara 24 regidors. La jugada, però, es va desdibuixar de pressa perquè implicava que ERC votés, a priori, a favor del socialista Jaume Collboni, que era el que havia rebut més vots d'aquest front, i perquè amb la convocatòria d'eleccions generals els republicans ja van fer una crida a la uniat independentista. Quan falten només quatre dies per a la data en què (si Vox no ho evita amb un contenciós contra l'escrutini) s'hauria de celebrar el ple d'investidura, Colau ha anunciat avui a Ràdio 4 una última jugada per intentar aquest tripartit: crida als socialistes i als republicans a posar-se d'acord per formar un govern i compartir l'alcaldia.

Segons ha plantejat, començaria Ernest Maragall (ERC) d'alcalde, que va ser el menys votat dels tres (5 regidors), i s'hi estaria un any, i els tres anys restants se'ls partirien a parts iguals els comuns (9 regidors) i els socialistes (10 regidors). L'últim a ostentar el càrrec seria Collboni, segons ha proposat, perquè entén que sent el més votat hauria de tenir l'opció de ser l'alcalde en el tram final del mandat. És a dir, qui llueixi les obres fetes abans d'un nou examen de les urnes.

La idea, però, no ha generat cap entusiasme a les files dels altres implicats. El PSC ja ha dit que no la valora i que la seva opció continua sent que sigui Jaume Collboni qui lideri el govern progressista, com ara fa quatre anys va ser Colau. La portaveu del partit, Laia Bonet, ha considerat que idees com la dels comuns "no serien enteses pels votants progressistes i no contribuirien a l'estabilitat ni al rigor que l'Ajuntament de Barcelona i la seva ciutadania mereixen". I ERC, al seu torn, ha lamentat que la proposta no s'ha fet arribar amb totes les concrecions a Ernest Maragall i que se'ls ofereixi sense haver-la consensuat abans entre socialistes i comuns.

D'entrada, doncs, poc recorregut, tot i que Colau insisteix en la necessitat de negociar i trobar una fórmula per evitar un govern de Trias en minoria. Les converses recorden les d'ara fa quatre anys, en aquestes mateixes negociacions per l'alcaldia de Barcelona. Aleshores va ser Colau qui no va atendre la proposta d'ultimíssima hora de Maragall de repartir-se l'alcaldia, sabent que ja tenia coll avall un pacte amb el PSC i conscient que rebria els vots necessaris de Manuel Valls per ser investida.

Cinc grans àrees i deu acords programàtics

Segons l'alcaldessa en funcions, la proposta que ha llançat avui ja s'havia posat sobre la taula de socialistes i republicans. I, de fet, els comuns tenen un document, que asseguren que els han fet arribar, on s'exposen els detalls d'aquest possible acord per un "govern d'esquerres": hi hauria cinc tinències d'alcaldia (dues encapçalades pel PSC, dues pels comuns i una per ERC) i les regidories de districtes es repartirien de manera similar (quatre, quatre i dues). La proposta s'aguanta en deu grans pilars programàtics pensats per no generar conflictes entre les parts. S'aposta, per exemple, per donar resposta a la crisi climàtica, però des del diàleg i el consens, i per continuar guanyant espais verds (sense parlar de superilles o interiors d'illa) i impulsar el transport públic (aquí sí que es concreta el projecte del tramvia, que és de consens entre els tres implicats). L'alcaldessa en funcions ha demanat a ERC i PSC que s'asseguin "tants cops com calgui" per tancar un acord que considera que té "incentius suficients" per a totes les parts. Veu en aquesta fórmula la manera de garantir que no s'aturen les polítiques engegades aquests últims vuit anys –comuns i PSC han compartit govern i han rebut el suport dels republicans en les grans decisions del mandat– i que no es permet un govern de Xavier Trias, que sumaria 11 regidors si governa sol o 16 si ho fa amb ERC. "Anirien amb la llengua fora per arribar a tot", ha criticat, contraposant-ho a l'estabilitat que, segons ella, tindria un govern tripartit amb 24 regidors.

Colau també ha dit que té tota la intenció de recollir l'acta de regidora i que segur que no marxarà mentre hi hagi opcions de fer aquest govern progressista. Si la cosa no prospera, ha dit, decidirà el seu futur conjuntament amb el partit. Els comuns fa dies que defensen que els resultats de les eleccions van ser molt ajustats, perquè Trias només va obtenir un regidor més que el PSC i perquè la diferència entre socialistes i comuns per al segon lloc va acabar sent de només 342 vots. El que diu la llei és que serà alcalde qui reuneixi el suport dels 21 regidors que donen la majoria a Barcelona i que, si ningú hi arriba, ho serà el líder de la força més votada; és a dir, Trias. Quan falten pocs dies per a la constitució del nou Ajuntament, sobre la taula hi ha la que semblava l'opció més fàcil, que és que Trias aixequi la vara d'alcalde i governi sol o que ho faci amb ERC, però també estan oberts el tripartit, o alguna jugada encara més remota com que Collboni sigui alcalde amb els vots del PP i comuns. Colau ha centrat avui la pressió en Maragall. "Farà de tinent d'alcaldia d'un govern convergent?", s'ha preguntat parafrasejant algunes de les crítiques de Maragall a Trias durant la campanya. I des de les files de Junts han criticat amb duresa l'últim moviment de l'alcaldessa en funcions. Hi veuen un "moviment a la desesperada per salvar el coll" i enfocat a la "supervivència personal".