Colau atrapa Collboni en la cursa per Barcelona

BarcelonaFa quatre anys, Ernest Maragall i Ada Colau van empatar en nombre de regidors amb un lleuger avantatge en vots per al candidat d'ERC. En fa vuit, va ser Colau la que es va imposar per la mínima a Xavier Trias. Tots tres competeixen de nou per l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del 28-M, però sembla que ara podria ser el PSC qui es fes la photo finish amb Colau. L'alcaldessa atrapa Jaume Collboni en la segona entrega de l'Enquesta de l'ARA, tres mesos després que el candidat socialista obrís l'any amb un lleuger avantatge respecte a Barcelona en Comú, Junts i Esquerra. Colau i Collboni superen el 18% de l'estimació de vot amb una forquilla d'escons que els podria portar a aconseguir-ne entre 7 i 10, depenent de quantes formacions aconsegueixin entrar a l'Ajuntament.

Trias calca els pronòstics del gener, però tant ell com Maragall queden en segon pla respecte a la pugna PSC-comuns. Junts se situa per sobre del 16% amb una forquilla d'entre 6 i 9 regidors i ERC baixa dos punts, fins al 14%, i optaria a aconseguir-ne de 5 a 8. L'enquesta, elaborada per Netquest de forma telemàtica, va recollir les respostes de 1.000 barcelonins amb dret de vot en les pròximes municipals entre el 24 i el 27 d'abril.

L'aportació principal de les enquestes és, de fet, apuntar tendències en un moment concret, i en els últims mesos republicans i socialistes han anat perdent empenta en favor dels comuns. Els candidats tenen quatre setmanes per consolidar o trencar les dinàmiques. A Colau i a Trias els interessaria retroalimentar-se perquè a mesura que s'acosti el 28 de maig la cursa passi a ser a dos, tot i que Collboni no només no se n'ha despenjat, sinó que continua sent un candidat clar a la victòria. En tot cas, mentre no hi hagi algú que aglutini el votant anti-Colau, l'alcaldessa serà la rival a batre. I més quan el vigent campió, Maragall, no acaba de trobar la tecla malgrat que tampoc tira la tovallola.

L'experiència dels últims cicles electorals explica que els votants cada cop trien la papereta més tard i, segons l'enquesta, hi ha un 32% de barcelonins amb dret de vot que encara no han triat la seva. Una part acabarà quedant-se a casa –l'abstenció el 2019 va ser del 34% i, en plena pandèmia, es va enfilar al 43% en les catalanes del 2021–, però els electors d'última hora tornaran a ser decisius. Com ho seran, sens dubte, les aliances entre els partits que es generin després de les eleccions ja amb els resultats sobre la taula.

Un Ajuntament fragmentat

Hi ha quatre partits per davant dels altres, però n'hi ha quatre més amb opcions d'arribar a l'Ajuntament. Si ho fan tots, hi hauria rècord de formacions amb representació a Barcelona. El més ben situat dels altres és el PP. Ara fa quatre anys els populars van patir fins a l'últim segon per rascar el 5% dels vots, el mínim per superar la barrera d'entrada al consistori. Han recuperat Daniel Sirera per a la causa –va ser regidor entre el 96 i el 99 i president del partit a Catalunya, però feia anys que estava allunyat de la primera línia– i, com al gener, aconseguirien ara el 8% dels sufragis per a una forquilla d'entre 2 i 5 regidors. I tot i tenir un PP en recuperació, Vox continua mantenint opcions d'arribar per primera vegada al consistori de la capital catalana: l'extrema dreta haurà de suar més, però aspira a un màxim de cinc regidors.

També transiten per la cornisa tant la CUP com, sobretot, Cs. Els cupaires, amb el 6,5% en aquesta enquesta estarien ara mateix dins i les millors perspectives els donarien quatre regidors, tot i que el més probable és que s'haguessin de conformar amb dos. Ciutadans és qui ho té més complicat. Anna Grau ha rellevat Manuel Valls amb la mateixa expectativa que té el partit arreu on es presenta: maldar per sobreviure.

Rememorant el 2019

El 2019 va ser un cara a cara entre Maragall i Colau que, tot i la victòria del primer, es va saldar amb la investidura de la segona gràcies a la intervenció de Manuel Valls. Des de llavors, el tauler polític municipal ha saltat pels aires. Ciutadans es va partir per la meitat després d'aquella decisió de Valls i no aixeca el cap. Amb Pedro Sánchez al capdavant de la Moncloa i Salvador Illa com a vencedor de les últimes eleccions catalanes, el PSC ha anat recuperant part del crèdit perdut des que el 2011 va ser expulsat de l'alcaldia per primera vegada des del 1979. I l'anunci de la candidatura de Trias a finals de l'any passat ha tornat a activar l'espai postconvergent, desdibuixat ara fa quatre anys, quan només va obtenir 5 regidors.

El creixement de Junts es deu, d'una banda, a la fidelitat del votant del 2019 –la més alta amb un 78%– i, de l'altra, al vot que està captant d'ERC: un 13,5% dels votants de Maragall optarien ara per Trias. Els republicans, en canvi, són els que tenen els votants menys fidels, ja que no aconsegueixen retenir-ne ni la meitat. De fet, un 5% també se n'aniria cap als comuns, que al seu torn tenen fuites rellevants amb el PSC. Els socialistes parteixen de 8 escons i podrien arribar a tenir-ne 10, principalment perquè repetirien un 70% dels barcelonins que ja els van fer confiança el 2019 i en sumarien un 7% dels que van votar als comuns. Tothom té encara molt de camí per recórrer.