Les carpes dels partits: la primera línia del front en campanya
Mentre els candidats juguen la partida als mítings, els militants prenen el pols a la ciutadania
BarcelonaLes campanyes electorals s'acostumen a presentar com una cursa, però aquesta definició obvia les hostilitats que s'hi desfermen i les converteixen, més aviat, en una batalla pel poder. Els candidats seran els que s'emportaran la glòria o personificaran la derrota, però sota els líders hi ha molts soldats que van a enganxar cartells i muntar carpes. Militants, consellers de districte, el número 26 de la llista i, fins i tot, alguns regidors. Són ells els que perceben de primera mà l'estat d'opinió que hi ha al carrer: són els combatents de la primera línia del front.
Un exemple d'això té lloc a la Meridiana, on els vianants assisteixen a un episodi de competència aferrissada entre Cs i Valents. Per casualitat, la Junta Electoral de Zona els ha donat permís per muntar la carpa el mateix dia i al mateix lloc. Se saluden fredament. Aviat comença la lluita pel votant i el semàfor s'omple de gent amb un fullet diferent a cada mà. Fins al punt que una militant de Cs li arriba a oferir propaganda al regidor de Valents, Óscar Benítez, que la rebutja educadament. Vista la situació, una dona a qui tots dos han interceptat se'n va amb una idea clara: "Divideixen el vot!"
A les 16 h de la tarda, un grup de militants de Junts fa petar la xerrada: una sobretaula improvisada a la carpa que han muntat a plaça Universitat. Després de dinar és una mala hora: passa un home i ràpidament s'emporta un díptic. Un turista s'atura a preguntar una direcció: l'hi indiquen sol·lícits. Asseguren que els grups de WhatsApp d'afiliats estan força actius, probablement els bons pronòstics de les enquestes hi tenen a veure. "Molta gent ens diu que no vol l'Ada Colau", afirma Albert Cerrillo, conseller de Junts a l'Eixample. No només donen informació sinó que també s'apunten alguns telèfons: per exemple, el d'un home que viu al costat d'un narcopís, per fer un seguiment de la seva situació.
Estar en primera línia també et fa susceptible d'endur-te algun renec. "Quin fàstic", van dir a una representant dels comuns mentre repartia propaganda. Els que són a les carpes han estat dipositaris de l'anticolauisme sobre el qual l'equip de l'alcaldessa ha arribat a compondre una rumba. Però també reben mostres de simpatia, com la d'un home gran que els va animar a reduir els cotxes a la ciutat. La responsable d'organització de la formació a Horta-Guinardó, Anna Gómez, dona una importància cabdal a les paradetes: "Costa molt que parlin bé de nosaltres, i volem que arribi a la gent la informació de tot el que fem".
L'independentisme, menys mobilitzat
Algunes estones de pluja desincentiven la feina al carrer. I a les files independentistes, admeten quadres d'ERC i la CUP, també es respira un cert desànim. "Més que acostar-se, cal anar-los a buscar", apunta Max Zañartu, regidor republicà, des d'una carpa a Gràcia, sobre els votants potencials: "No hi ha tanta efervescència com el 2017, el 2018 i el 2019". Dani Celma, del nucli del Clot de la CUP, també aprecia menys mobilització entre la militància. Puntualitza, no obstant, que "els altres partits tampoc estan massa forts".
Els anticapitalistes ofereixen programes i adhesius, però el millor reclam són els globus. El PSC de l'Hospitalet en regala uns de grans i vermells que capten l'atenció de tots els nens. "La nena en vol un. I el caramel·let, per al seu iaio", comenta un avi. El vot, de moment, el rebutja. "L'important és que tinguis algú que se't posi davant per poder-li explicar el projecte", defensa el responsable d'organització del PSC a la ciutat, David Gómez. Que ho preguntin, si no, a l'alcaldable del PP, Daniel Sirera, que allarga la mà a tothom qui pot des d'una carpa a les Corts: "Bon dia, soc el candidat!" Potser ha parlat amb 100 persones en un matí. No pensa donar cap vot per perdut en aquesta batalla.