Carla Simón es retira de la llista de Junts a les Planes d'Hostoles

GironaLa directora i guionista de l'exitosa pel·lícula Alcarràs, Carla Simón, ha decidit fer marxa enrere i no incorporar-se finalment a la llista de Junts a les Planes d'Hostoles, el poble de la Garrotxa on es va criar, per a les municipals del 28 de maig. Així ho afirma en un comunicat, en què lamenta "la lectura descontextualitzada" que s'ha fet de la seva participació en la política municipal d'un poble "de tan sols 1.700 habitants". "Per aquest motiu, he decidit retirar-me de la llista a la qual vaig donar suport simbòlicament com a suplent independent", afegeix, i subratlla que no és de Junts ni comparteix "la seva opció política ni la majoria de les seves idees".

Ara bé, la seva decisió no significa que deixi de donar suport a la candidatura de Junts a les Planes d'Hostoles, liderada per Pablo Odell. Afirma que continua creient “fermament” en la política local, "on l'important són les persones amb projectes il·lusionants per a les seves comunitats i no pas les sigles dels partits". Diu que no dubta que el grup d'Odell liderarà les Planes d'Hostoles amb "cura i intel·ligència" i per això anima la gent del seu poble a valorar el seu programa electoral.

Simón va anunciar dijous passat que se sumava a la llista d'Odell com a independent i en la posició número 10, com a primera suplent. "Els noms dels partits, als pobles, són molt relatius", va aclarir. Però la notícia va agafar molta volada, no només a Catalunya, on va explicar la seva decisió en declaracions tant a l'ARA com en diferents mitjans, en què assenyalava que era d'esquerres però que feia el pas de donar suport a la llista d'Odell perquè posaven "la idea de comunitat al centre".

La decisió també es va escampar a través de diferents mitjans en l'àmbit estatal, on les Planes d'Hostoles, conegut sobretot pels seus gorgs d'aigua, ha tingut força repercussió política. En diversos titulars madrilenys, Carla Simón apareixia com una nova militant de Junts, malgrat haver aclarit que es presentava com a independent. Aquest poble garrotxí també ha agafat fama perquè l'endemà de l'anunci de Simón, cinc regidors de Junts van presentar la seva dimissió en bloc. Però com assenyalen a l'ARA fonts de la formació, es tractava d'una renúncia ja anunciada amb temps, abans de transcendir la decisió de Simón, que es va materialitzar durant el ple de divendres al matí.

El repte de trencar inèrcies en un poble

El cas de les Planes d'Hostoles no és aïllat a la Garrotxa. Potser sí que és rocambolesc amb fitxatges estrella com el de Simón, que ara ha fet marxa enrere, però representa les dificultats de canviar inèrcies en un poble. La cineasta va dir dijous que el projecte d'Odell li estava generant molta “il·lusió” i per això feia el pas, amb la intenció que fos la llista més votada. El cas és que durant el darrer mandat a l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles hi governava un únic grup amb nou regidors, el de Junts, amb l'alcalde Eduard Llorà al capdavant. Llorà, al capdavant del consistori des del 2011, va decidir no optar a la reelecció i s'ha conformat una nova candidatura de Junts amb Odell, que regenta el bar Les Voltes, al capdavant. Es tracta d'una candidatura diversa, amb representació de molts independents.

La diversitat i el nou programa de la llista, però, va generar malestar entre alguns membres de l'antic grup de Junts al consistori. Fa dos mesos, va dimitir el que era el segon tinent d'alcalde del govern municipal, Marc Puig. També va abandonar el grup per discrepàncies amb el partit i dissabte va presentar una candidatura alternativa, Estimem les Planes, que vol fer fora de l'ajuntament els seus excompanys de partit. La tercera llista que es presenta el 28-M és la del PSC, amb Jordi Joan Fageda en el primer lloc.

Dels 21 municipis que hi ha a la Garrotxa, aproximadament la meitat han passat els darrers anys per un procés de regeneració als ajuntaments. En molts casos, per la suma de candidatures independents. En d'altres, perquè s'ha passat d'un govern tradicionalment convergent a un govern amb el suport d'Esquerra. Però més enllà de les sigles, la lluita en les municipals acaba sent per trencar inèrcies. La tornada als pobles de molts joves i també l'arribada de persones de ciutat que volen fer vida en zones rurals és un dels factors que se sumen al canvi en la configuració de les llistes electorals.