La campanya dispara les hostilitats entre Esquerra i Junts

BarcelonaPer primer cop des de 2015, ERC i Junts competeixen obertament en una campanya electoral sense governar plegats la Generalitat. La principal conseqüència ha sigut la desinhibició completa del seu conflicte: les crítiques més o menys velades d'altres campanyes han deixat pas a un enfrontament cru. Com que els dimarts ja no s'han de veure a la sala Tàpies del Palau de la Generalitat, on es reuneix el consell executiu, tothom sent que té les mans lliures per atacar l'altre sense miraments. Ara bé, passat el 28-M, hauran de tornar a assajar la seva capacitat de pactar en municipis, consells comarcals i diputacions i ho hauran de fer amb la motxilla del trencament del Govern. Si això tindrà algun impacte caldrà veure-ho, però el precedent diu que, quan l'executiu d'Aragonès va implosionar l'octubre passat, no va arrossegar cap pacte local.

Que Esquerra plantejaria la campanya més dura contra Junts en anys va quedar clar des del minut u. El president d'ERC, Oriol Junqueras, pot navegar en l'eufemisme i la metàfora quan ho vol, però no està sent el cas. En el primer míting de tots ja va acusar la llista de Junts de Barcelona d'estar "farcida dels qui, l'estiu del 2017, van abandonar el poble i el Govern per no assumir les responsabilitats de l'1-O". Es referia a l'exconsellera Neus Munté, número dos de Xavier Trias que va deixar l'executiu de Carles Puigdemont a les portes del referèndum. Junqueras, doncs, escollia començar la campanya amb un dels temes que desperta les més baixes passions entre els dos partits: el paper de cadascú amb l'1-O. Ell hi va ser en primera persona.

Un dels retrets recurrents d'ERC és acusar els seus exsocis d'haver "abandonat les responsabilitats" al sortir del Govern. "Alguns quan es compliquen les coses prefereixen la comoditat del sofà", deia a Mataró Marta Vilalta. Però la gran diferència amb altres campanyes no és la crítica en si mateixa sinó que s'han acabat les el·lipsis d'altres ocasions. Quan es carrega contra Junts, ha de quedar ben clar que es tracta del partit de Laura Borràs. "Em refereixo als de Junts, per cert, per si no havia quedat clar", deia Vilalta aquell mateix dia.

Junts també ha disparat obertament contra Esquerra. Just començar la campanya ja va denunciar l’executiu davant de la Junta Electoral per diversos actes de la Generalitat: des de la creació de places de voluntaris de bombers per a la prevenció d’incendis fins a l’anunci d’expropiar pisos passant per l’obertura d’un expedient a Renfe. A parer de JxCat, tot plegat són decisions pensades per treure’n rèdits electorals i que col·lisionen directament amb la Loreg.

La crítica també s'ha manifestat als discursos. Just dos dies abans de començar la campanya, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ja va marcar la línia: "Les municipals s’han de convertir en una amonestació a la incompetència del govern d’Aragonès". La crítica no és només per l’estratègia independentista sinó també per la manera de gestionar la Generalitat –amb el caos de les oposicions com a exemple– i pels pactes a Madrid. "Estem en un moment d'indigència ferroviària", ha clamat aquest dimecres la líder de Junts, Laura Borràs, a Sabadell en al·lusió a Rodalies, i ha assenyalat com a responsables el PSOE i Unides Podem però també ERC: "Ha sigut el col·laborador necessari perquè ha apuntalat el govern de l'Estat i li ha aprovat els pressupostos". Aquest xoc encara es pot accentuar més: la JEC pot ordenar a la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés (ERC), que retiri immediatament l’escó a Borràs –aquest dimecres el Parlament ha al·legat que encara no ho ha fet perquè està pendent del Tribunal Suprem, però això no ha aturat la Junta Electoral en els casos precedents.

Ara bé, si bé aquest és el discurs de la cúpula nacional de Junts, des de Barcelona se segueix una altra estratègia. En els discursos de Xavier Trias no hi ha rastre, per ara, de les crítiques als republicans, al contrari: ha evitat confrontar amb Ernest Maragall i ha afirmat que vol governar amb ERC o el PSC si guanya les eleccions. Fins i tot ha evitat confrontar amb Oriol Junqueras per les declaracions en contra de persones de la seva llista: "S’equivoca. Tots hem de ser prudents". I és que a la plataforma de Trias tampoc li interessa donar visibilitat als republicans: van per darrere en les enquestes i la recepta passa per no parlar-ne.

Els socis que sí que conviuen

Mentre a escala nacional s’ha consumat el trencament entre socis, hi ha hagut ajuntaments en què la convivència d’Esquerra i Junts s’ha mantingut. Quatre exemples: Girona, Sant Climent de Llobregat, Manresa i la Seu d'Urgell. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va advocar per trencar amb ERC a la consulta interna de JxCat, explica a l’ARA que a la capital gironina el pacte amb els republicans es va aïllar del que passava més enllà, limitant-se a les qüestions locals. Igual va ser a Sant Climent de Llobregat. L'alcalde de Junts, Isidre Sierra, que va votar per quedar-se a l'executiu, explica dos episodis que exemplifiquen la bona relació: quan es va trencar el Govern va reunir-se amb representants comarcals d'ERC per conjurar-se a mantenir l'aliança, mentre que ara en campanya electoral ell acudeix als mítings de la candidata republicana –que també és la seva tinent d'alcaldia– i ella acudeix als seus.

Un altre punt neuràlgic dels pactes municipals és Manresa: el 2019 ERC va guanyar Junts per un marge de només 11 vots. El primer any de mandat va ser per a Valentí Junyent (Junts) i els tres següents per a Marc Aloy (ERC). "Els governs han de ser forts per tirar els grans projectes endavant", reivindica Aloy en conversa amb l'ARA. ERC hi va posar de part seva tornar a fer alcalde Junyent malgrat que havia perdut les eleccions, mentre que Aloy li reconeix a Junyent una "capacitat d'entesa enorme" un cop va deixar la vara d'alcalde. Una generositat que no veu en el seu nou rival a les urnes, Ramon Bacardit: "Està fent una campanya bel·ligerant amb atacs personals". A la Seu d'Urgell també es van repartir el mandat: el primer tram per a Jordi Fàbrega (Junts) i el segon per a Francesc Viaplana (ERC). Quan va esclatar el Govern, Viaplana no va témer pel seu municipi: "Cada administració és un món". El seu secret és que l'acord de legislatura deixi "clar" totes "les pautes" de funcionament i "el marc de treball". I a partir d'aquí, anar entomant "les coses imprevistes".