La campanya (diferent) de Puigdemont: aparicions puntuals i per reivindicar el Procés

VicA les eleccions del 2019 hi havia dues urnes: les municipals i les europees. I la campanya electoral a Catalunya va tenir un protagonista clar: Carles Puigdemont. L'expresident va ser el cap de llista de Junts per als comicis de l'Eurocambra i va emportar-se bona part de l'atenció. Tot i el discret resultat de Junts a les municipals, ell sí que va arrasar a les europees i va recollir gairebé un milió de vots, per davant del PSC i d'Oriol Junqueras (ERC). Aquest 2023 només hi ha una urna –la de les eleccions locals– i Puigdemont ha adoptat un rol ben diferent: al llarg de la campanya de JxCat ha aparegut de forma puntual –ha intensificat la presència en la darrera setmana– i en aquells moments que el partit ha reivindicat més el seu pedigrí independentista.

Aquest dijous no ha fallat en l'acte final de Junts de la campanya a Vic, on no només ha posat en valor la gestió dels alcaldes del partit sinó també la seva estratègia independentista enfront d'Esquerra. Des de l'exili, Puigdemont ha aparegut en vídeo curt –segons fonts del partit no ho fa en directe per una qüestió de pressupost– i ha demanat "fer sentir la veu de Junts a les urnes": "És el que pot donar força al país al crit d'independència. És el vot més clar". També Laura Borràs, presidenta de Junts, ha cridat a la mobilització: "Us diran que aquestes eleccions no van d'independència, però totes les eleccions van d'independència".

Aquest és un missatge recurrent de l'expresident en els actes que fa, ja que demana reforçar "els que han mantingut la posició", i llança un dard enverinat als republicans. Una posició a l'exili que a partir d'aquest dijous té una nova data encerclada al calendari: el 5 de juliol es coneixerà la resolució del Tribunal General de la Unió Europea sobre la seva immunitat. "Aquell dia serà festa major", ha assegurat el secretari general, Jordi Turull, que s'ha mostrat optimista malgrat que és una incògnita el que pot acabar decidint: "El vot de Junts és el que més incomoda l'Estat [...]. El no rendir-se de Puigdemont tindrà premi". Aquest anunci se suma al de la setmana passada, quan l'ONU va resoldre que Espanya havia vulnerat els drets polítics de l'expresident.

La implicació de Puigdemont en campanya ha anat in crescendo. Va engegar al Mercat dels Encants amb l'alcaldable de Barcelona Xavier Trias –amb un perfil baix, perquè el Procés no ha aparegut en el discurs del candidat barceloní– i la seva participació s'ha intensificat en la segona setmana de campanya. Al principi les seves aparicions van ser puntuals: no va aparèixer a distància ni a Reus ni a Blanes ni tampoc a Tàrrega ni a Sort. En canvi, aquesta setmana sí que ha tingut protagonisme en l'acte central a Manresa, així com a Tarragona, Girona, Banyoles –on va compartir virtualment escenari amb l'expresident Artur Mas– i Arenys de Munt –on Junts va fer un acte amb el Procés com a fil conductor.

Puigdemont s'ha prestat a aparèixer al costat dels alcaldes que ho han volgut. Des del partit van organitzar tres viatges a Brussel·les perquè s'hi fessin la fotografia per a la campanya. Així ho va fer, per exemple, l'alcaldable de Berga, Ramon Caballé, que com altres alcaldables ha difós les imatges a les xarxes socials a les portes del 28-M.

Tanmateix, també hi ha hagut alcaldables que han preferit fer una campanya centrada en la seva ciutat, ja que consideren que barrejar-hi el debat nacional els perjudica. És el cas de Sant Cugat –on no han fet mítings Puigdemont, Laura Borràs ni Jordi Turull–, Martorell (amb Xavier Fonollosa de candidat) i Igualada (amb Marc Castells). També Trias només ha coincidit amb l'expresident a l'inici de la campanya: l'alcaldable no ha estat aquest dijous a Vic. Ha enviat un vídeo en què ha situat Barcelona com la "capital de la catalanitat". Fonts del partit ho justifiquen així: "Són candidats que tenen un electorat propi". És a dir, que en alguns casos no se cenyeix a l'electorat independentista, sinó que volen trencar blocs.

La guia de les europees

Malgrat que el Procés no ha marcat aquesta campanya electoral, des de Junts consideren que l'eix independentista encara condiciona l'electorat i tenen el resultat de les eleccions europees del 2019 ben present: el veuen com una guia per mesurar quin pot ser el seu sostre. "Busquem aquests vots", asseguren fonts del partit. La seva hipòtesi és que el fet que el 2019 coincidissin les eleccions municipals i les de l'Eurocambra va tenir un efecte en la distribució del vot dins l'independentisme: "Hi va haver gent que va repartir el vot entre Junts a les europees i ERC a les municipals", diuen des de Junts. Ara els de Carles Puigdemont busquen que aquest vot es concentri en les seves candidatures.