Eleccions municipals

Cadis acomiada un dels símbols de l'onada del 15-M

Adelante es juga revalidar el govern municipal quatre anys més davant d'un PP a l'alça

MadridCom Ada Colau i Joan Ribó, José María González Kichi va arribar a l'alcaldia de Cadis el 2015 i va posar punt final a 20 anys de mandat de la històrica alcaldessa del PP a la ciutat, Teófila Martínez. Vuit anys després, tal com havia promès i a diferència de l'alcaldessa de Barcelona i l'alcalde de València, aquest 28-M Kichi no optarà a la reelecció: passa el relleu a qui era fins ara el seu assessor, el periodista David de la Cruz, que té a les seves mans continuar amb la transformació de la ciutat impulsada pel líder d'Endavant Andalusia a Cadis des del 2015, quan l'andalusisme va irrompre al primer govern municipal esperonat pel 15-M. I és que, al costat de Barcelona i València, Cadis és la tercera ciutat del canvi que ha aconseguit fer prevaldre el seu model durant dos mandats.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les superilles són una de les senyes d'identitat de la Barcelona de Colau, i els canvis urbanístics també han estat una de les prioritats de Joan Ribó a València, sobretot entorn d'una mobilitat més verda amb, per exemple, més carrils bici. Com la mobilitat, la gestió de l'energia també ha estat un pilar per a Barcelona, València i, també, Cadis. Les tres ciutats han posat en marxa una empresa energètica pública –la de València encara no està en funcionament– que volen que camini cap a un major subministrament d'energia renovable, però també que suposi un fre a l'escalada de preus. Un objectiu, aquest últim, que s'ha vist limitat pel fet de formar part del gran mercat d'oligopoli elèctric.

Cargando
No hay anuncios

Més habitatge públic

"M'agradaria assemblar-me més a Viena, amb el seu parc d'habitatge públic", diu Joan Ribó. A les tres ciutats, l'habitatge ha estat un punt clau, sobretot a l'hora de construir-ne de públic. A València, Ribó explica que han construït 600 habitatges però que encara vol fer créixer més aquesta xifra. Com a Cadis, on el candidat d'Endavant, David de la Cruz, considera que es pot anar més enllà i pretén intensificar la construcció de més habitatge públic i protegit. Aquesta és, però, una de les qüestions que el PP li critica, perquè considera que es queda lluny del que havia construït Teófila Martínez. La candidatura que lidera ara Bruno García, a qui se l'anomena el Juanma Moreno de Cadis, assegura que el PP va construir 100 habitatges a l'any. Una xifra que dista de la que proporcionen des del consistori: 139 pisos en el parc públic en vint anys, enfront dels 140 que s'han fet sota el mandat de Kichi.

Cargando
No hay anuncios

De la Cruz considera que encara no s'ha fet tot. "Dues legislatures no són suficients per recuperar tots els drets que els vint anys del PP al capdavant de l'Ajuntament havien arrabassat als gaditans i gaditanes", defensa. I en aquest sentit, assegura que han reduït a la meitat el deute de 275 milions d'euros que es van trobar. La limitació dels pisos turístics va ser una de les grans batalles del govern municipal, i ara De la Cruz hi vol afegir altres polítiques, com la municipalització de serveis com el de la salut mental i bucodental. Ara bé, des del PP retreuen a l'actual govern municipal que la ciutat està menys neta i que no ha revertit un dels problemes que tampoc van frenar els populars: l'èxode de població.

Kichi abandona la política institucional per tornar a les aules. Deixa la transformació de la ciutat en marxa i el repte que Endavant mantingui l'alcaldia sense el seu lideratge, que, com Colau i Ribó, ha dotat el projecte d'un caire personalista. Els sondejos, ajustats, donen la victòria al PP, però també diuen que Endavant tornaria a sumar amb el PSOE. Al consistori, a més, podrien entrar dos actors nous: Vox i el concursant de Gran Hermano Ismael Beiro. El 2015, el moviment 15-M va impulsar fins a set ciutats del canvi: Barcelona, València, Madrid, Saragossa, Cadis, la Corunya i Santiago de Compostel·la. Quatre anys més tard, només van resistir Barcelona, València i Cadis. Les mateixes que ara es juguen mantenir aquesta etiqueta.