El "matriarcat" de Cadaqués: una llista electoral de 15 dones

Girona“Antigament, els homes marxaven amb les barques i ses dones portaven el dia a dia de les cases i les finances. Crec que això encara perdura i aquí ses dones manen molt més que els homes. La nostra llista vol ser també un homenatge al matriarcat de Cadaqués”, assegura Ester Martín Faixó (Cadaqués, 1982), que encapçala la llista electoral Juntes per Cadaqués-Compromís Municipal, integrada per 15 dones, comptant-hi les quatre suplents. Les anomenen “ses nenes de Cadaqués”. No ha estat premeditat fer una llista exclusivament femenina. Al principi es plantejaven una llista només per fer oposició, però es van anar engrescant i sumant dones. “No hem dit que no a cap home, simplement ha anat així”, adverteix Martín, que van arribar a témer que els impugnessin la llista per no respectar la paritat entre el 40 i el 60%, però com que a Cadaqués no passen dels 3.000 censats, aquesta llei no s’aplica. Van bastir la llista en una setmana i Martín assegura que la falta d’experiència política de moltes de les dones que integren la llista (ella ja havia estat regidora) suposarà “aire fresc” i renovació.

Tot i que han rebut suports potents (fa poc les va visitar Laura Borràs), el seu programa se centra en les millores quotidianes, l’habitatge per als joves, els taps circulatoris a l’entrada del poble, la falta d’aparcament i, sobretot, en la potenciació harmònica del turisme i dels negocis, que “és del que viu la majoria de la població”. El lema de la seva campanya és “Cadaqués, més enllà de la foto”.

Tocats per la tramuntana

Si es pregunta a Martín Faixó si Cadaqués ha arribat a la saturació, respon que, en algunes èpoques de l’any, per descomptat, però n’hi ha d’altres en què “no hi ha ningú”. Tampoc creu que el poble s’estigui “venent als francesos”, com afirmen algunes veus alarmistes. “Hi ha gent d’aquí, de França i de molts altres llocs. Sempre hem estat oberts a tothom. A Cadaqués hi ha gent diferent, gent tocada per la tramuntana, artistes i amants de la cultura”, adverteix. Martín assegura que, de vegades, s’exagera la suposada concentració d'elits econòmiques, polítiques i culturals. Diu que no ha assistit mai a les arrossades de la Pilar Rahola, que és amiga i clienta dels establiments de la família: “Jo tinc molta feina”.

L'única pagesa de Cadaqués

Admet que l’aïllament els ha fet una mica peculiars, que hi ha la tradició d’arreglar les coses entre ells (nos amb nos), però que ara compten amb tothom. No està d’acord amb l’afirmació que de vegades se salten els reglaments a la torera. “Abans, per exemple, molta gent anava amb moto sense casc pel poble. Això s’ha acabat”, posa com a exemple.

La família d’Ester Martín Faixó és una de les més conegudes del poble. Els seus pares, el Rafa i la Carmen, continuant les nissagues familiars del Bar Meliton i Casa Anita, varen obrir el restaurant Can Rafa al passeig coincidint amb l’any del seu naixement. És una família emprenedora i incansable que ha recuperat les vinyes de Cadaqués, va obrir el celler Martín Faixó, un allotjament de turisme rural a Sa Perafita, un gastrobar i altres iniciatives que han dinamitzat el municipi. Ester Martín porta les vinyes i el celler, cosa que li permet fer una afirmació tan veritable com sorprenent: “Soc l’única pagesa de Cadaqués”.

La llei d'igualtat estableix que la representació d'un dels dos sexes ha de ser almenys del 40% en els pobles de més de 3.000 habitants. Arran d'això, la Junta Electoral va impugnar la llista de Capgirem Moià, vinculada a la CUP, perquè tenia més d'un 60% de les dones. En aquest cas, hi havia vuit dones i cinc homes, és a dir, una quota d'un 38%, molt pròxima al 40%.