Borox, el poble amb majoria absoluta de Cs que a les generals votarà Vox

Borox (Toledo)El dia que Inés Arrimadas anuncia que abandona la política hi ha càrrecs de Cs que reben felicitacions cada hora. No perquè l’exlíder taronja hagi fet un pas al costat, sinó perquè resisteixen en alcaldies arreu de l’Estat amb majoria absoluta. Un d’ells és Javier Fernández, el candidat taronja que més suports ha obtingut (70,2%), en el seu cas en un municipi amb més de 18.000 habitants. El 28-M es va endur 15 dels 17 regidors d’El Astillero, a Cantàbria. També Soledad Delgado, guanyadora de les eleccions a Borox, un poble d’uns 4.000 habitants de la província de Toledo. Són l’última resistència d’un partit que el 23-J perdrà els 10 escons que mantenia al Congrés i que haurà de basar la seva supervivència en els municipis, on alguns candidats triomfen malgrat la marca.

“Aquí es vota la persona”, coincideixen diversos veïns consultats per l’ARA. Alguns ja avisen que en les eleccions generals la papereta taronja adoptarà un color verdós. Delgado explica des del seu despatx d’alcaldia que Borox, històricament, ha sigut un poble essencialment d’esquerres. En la majoria de legislatures ha governat el PSOE, excepte en els períodes 1995-1999 i 2011-2019, que va guanyar el PP. Fa quatre anys Cs va trencar la lògica bipartidista gràcies al projecte encapçalat per aquesta advocada de 53 anys, veïna de tota la vida del poble, tot i empatar a quatre regidors amb els conservadors. No s’ho van prendre del tot bé: “Ens van fer la vida impossible”, assegura l’alcaldessa. Sense majoria al ple, amb prou feines va poder aprovar inversions per asfaltar carrers malmesos pel temporal Filomena.

“No ho ha fet malament”, diu amb ambigüitat un veí, mentre espera que la seva dona surti del supermercat. Prefereix deixar-ho amb l’eufemisme, a diferència del César, un home que fa un beure amb el Juan al bar de l’associació de jubilats de Borox. “L’alcaldessa no ha fet res”, afirma ell sense gaires contemplacions. Al full de serveis destaca una pista de pàdel, reivindica Delgado, que de l’èxit que ha tingut s’ha vist obligada a projectar-ne una altra.

El César i el Juan formen part de la paradigmàtica gent gran que passa el matí al parc fent-la petar, “explicant el que li ha dit un, que li ha explicat un altre que no hi sent”, relata l’alcaldessa. Ràpidament, es demostra aquesta llegenda del boca-orella, una pràctica sovint enemistada amb el rigor científic. “Escolta’m bé: aquí el 2019 a les eleccions generals Vox va guanyar amb el 42% dels vots. 42%!”, anota el Juan cigarreta en mà. La realitat és que el partit de Santiago Abascal va obtenir el 27% dels sufragis. Això sí, va ser segona força per darrere del PSOE de Pedro Sánchez.

Hom podria pensar que el Juan dona aquesta dada en senyal d’alerta ultra, sobretot perquè considera que “els extrems, siguin d’esquerres o de dretes, no són bons”. Però no triga ni dos minuts a assegurar que “a la ultraesquerra només se l’atura amb la ultradreta”, que Alberto Núñez Feijóo no ho pot fer “perquè és de centre com ells” i que l’única salvació del PP podria ser “la presidenta que tenen una mica més amunt [Isabel Díaz Ayuso]”.

Els toros, motiu de consens

Borox és al nord-est de Toledo, a pocs quilòmetres de la frontera amb la Comunitat de Madrid. A l’entrada s'albira una plaça de toros, factor de consens entre els veïns. “Si els deixes sense correbous, t’expulsen del poble”, bromeja l’alcaldessa. Ella no es considera taurina, però no li importa anar a veure aquest espectacle. Més enllà del nivell d’espiritualitat de cadascú, la devoció per les processons a la Mare de Déu de la Salut també és una de les característiques de Borox, on la resistència de Cs no és més que una anècdota i el pas al costat del partit de cara al 23-J ha passat inadvertit. “No ho sé, ni m’interessa”, diu un jove, sobre l’adeu d’Inés Arrimadas. Una treballadora de la neteja, que va votar "la Sole" i no la candidata de Cs al municipi el 28-M, acostuma a abstenir-se a les generals. “Aquesta vegada, si hi vaig, votaré Vox”.