![Maragall, Colau, Collboni, Trias i Sirera durant el debat empresarial i economic organitzat per Pimec.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El 42,4% dels enquestats creu que Barcelona hauria de reduir d'alguna manera el nombre de turistes que rep, mentre que el 31,1% creu que ja estem bé com estem i l'11,6% defensa que caldrien polítiques per rebre encara més visitants. Els veïns més partidaris del decreixement turístic són els que viuen en zones més pressionades. Sobretot, els de Gràcia (el 51,2%% volen polítiques per reduir el turisme) i Ciutat Vella (50%). Ciutat Vella, però, també és el districte on hi ha el percentatge més alt de partidaris d'atraure més visitants, un 22,7%, que se situa força per sobre de la mitjana de la ciutat. I a Sarrià-Sant Gervasi és on hi ha més proporció de veïns que defensen que no cal canviar res (42,9%) i on hi ha menys partidaris del decreixement (30%). Entre els veïns de tot Barcelona que reclamen polítiques per reduir la presència de turistes, l'opció més repetida és la de limitar més les llicències de pisos turístics (50,9%). Un tema calent just aquesta setmana que s'ha sabut que l'Ajuntament haurà d'acceptar per ordre judicial un gran bloc de 120 pisos turístics a l'Eixample i que l'escletxa legal que ha fet servir aquest promotor podria ser el camí perquè altres també esquivin la limitació actual. La segona opció més repetida per mitigar la pressió turística (22,7%) és reduir el nombre de creueristes que arriben a la ciutat, en la línia del que defensa el grup de Colau. I la tercera (13,8%), incrementar més la taxa turística que paguen els visitants i que ara ja aplica un recàrrec municipal. El 3,7% dels que es posicionen a favor del decreixement turístic creuen que això s'hauria de fer reduint més les places hoteleres.
Els barcelonins suspenen la gestió del govern de Colau
Només els votants dels comuns aproven la feina que ha fet l'Ajuntament aquest mandat
BarcelonaSuspens. Un 3,5 d'aquells que ja no es van a reclamar per intentar esgarrapar l'aprovat. És la nota amb què els barcelonins puntuen la gestió del govern municipal, el que fins fa tres mesos compartien Ada Colau (BComú) com a alcaldessa i Jaume Collboni (PSC) com a primer tinent d'alcaldia. La nota lliga amb la tendència que ja marcava l'últim baròmetre municipal, que, per primera vegada, mostrava que més de la meitat dels enquestats (50,4%) veien dolenta o, directament, molt dolenta la gestió de l'Ajuntament i reforçava el domini de la inseguretat i la neteja com a grans preocupacions ciutadanes. L'enquesta encarregada per l'ARA recull un 3,5 com a puntuació mitjana i deixa els enquestats que voten el partit de l'alcaldessa com els únics que aproven la gestió del govern municipal. Ho fan amb bona nota: un notable (7,6).
Els votants del PSC, en canvi, són molt més crítics amb feina del govern del qual encara formen part els socialistes. Li suspenen la gestió amb un 3,8. Les tensions entre comuns i socialistes s'han fet més evidents després que Collboni decidís deixar els seus càrrecs i centrar-se en la campanya. Ja des de fora de l'Ajuntament, el candidat socialista ha defensat aturar el pla d'eixos verds a l'Eixample o no tenir pressa per acabar la connexió del tramvia per la Diagonal, que són dos dels projectes estrella del mandat (com a mínim, a ulls dels comuns). Segons el PSC, abans de continuar aquestes obres cal veure com la ciutat assimila les moltes obres que té en marxa.
Els votants de la CUP, sense arribar a concedir l'aprovat al govern municipal, són els que li atorguen la millor nota, un 4,4, mentre que els d'ERC, que és la formació que ha donat més suport als grans projectes del mandat (siguin pressupostos, superilles o el tramvia), puntuen la gestió amb un 3,4. Els més crítics amb el que ha fet el tàndem Colau-Collboni durant aquests últims quatre anys són els votants de Junts (1,6), PP (1,5) i Vox (1,2). Els de Ciutadans i Valents coincideixen en la nota: un 2,1.
El 47,7% dels enquestats diu que està en desacord (o molt en desacord) amb la política que està aplicant el govern municipal d'anar eliminant carrils de circulació per fer més espais per a vianants o carrils bici. El 35,1% veu aquestes pacificacions amb bons ulls i diu que hi està d'acord o molt d'acord, mentre que prop del 14% diu que no hi està ni a favor ni en contra, i un 2,3% no sap què respondre. Les superilles que promouen els de Colau seran un dels principals territoris de batalla d'aquesta campanya electoral. Els comuns són els únics que defensen el model actual. Els encara socis de govern, el PSC, són partidaris d'aturar-ne el desplegament i fer més interiors d'illa i ERC diu que té un pla alternatiu més global perquè el vianant ocupi el 60% de l'espai públic. I Xavier Trias (Junts), tot i descartar revertir el que ja s'ha fet, també defensa més interiors d'illa i proposa actuacions com la cobertura de la ronda de Dalt.
Un altre tema calent és el de les terrasses. Després de la consolidació d'un miler (1.131) de les terrasses que van aparèixer en pandèmia, el debat és si Barcelona en té massa o encara té espai per acollir-ne més. El 46,7% dels enquestats diu que ja estan bé com estan, mentre que el 32,1% és partidari de treure'n i el 12,3% creu que n'hi hauria d'haver més. La ciutat té ara 6.375 permisos de terrasses permanents (29.858 taules i 114.056 cadires).
