Balears: sobreviure sota la pressió del turisme

PalmaLes Balears acabaren el 2022 amb l’habitatge a 3.257 euros el metre quadrat, molt per sobre dels 1.951 de la mitjana estatal, segons dades del Col·legi de Registradors. Les Illes baten rècords setmana rere setmana en matèria immobiliària: de preu de compra, de cost del lloguer, i, per tant, d’esforç econòmic per part de la població per poder accedir a un habitatge. En un sol any, el passat, el preu de l’habitatge nou va pujar més d’un 14%, i un 12% el de segona mà.

És el gran tema, la gran preocupació. I, sens dubte, protagonitzarà la campanya electoral que acaba de començar. Toca prometre solucions perquè la ciutadania les espera, les necessita. I tots els partits proposen mesures –les clàssiques– per mitigar el problema: construcció d’habitatge públic, més incentius per als joves i col·lectius vulnerables, avals públics i, fins i tot, legalitzar construccions irregulars, com apunten els regionalistes d’El Pi. Tot sembla poc perquè precisament el govern d’esquerres ha dedicat la legislatura que acaba a impulsar més habitatge de lloguer social que mai, però la realitat és que els illencs són els que més percentatge dels ingressos dediquen a l’habitatge. El Govern de Francina Armengol acabarà el seu segon mandat amb 1.276 nous habitatges socials, un 70% més dels recursos públics dedicats a habitatge públic.

A Eivissa, la situació és crítica fins al punt que l’administració pública i les empreses privades tenen greus problemes per trobar mà d’obra perquè la gent no hi pot anar a viure. Un estudi recent del departament de geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha descobert que fins i tot hi ha un 5,3% dels residents a Eivissa ciutat que paguen per l’habitatge més del que ingressen, segons explica a l’Ara Balears Sònia Vives, geògrafa i directora de l’estudi. És més, un de cada 10 eivissencs hi destina un 75% o més dels ingressos. “L’habitatge, a Eivissa i a les Balears en general, és un bé financer, un negoci. Vivim una situació crítica: la ciutadania es veu desplaçada de l’accés al que és un dret fonamental”, lamenta l’experta. 

En aquest context, són molts els col·lectius que demanen solucions urgents, també els agents de la propietat immobiliària, que veuen amb impotència que no hi ha res per llogar ni vendre als residents. I per què? Pel mateix motiu que fa pujar els preus desorbitadament: els europeus, que duen mig segle visitant les illes per fer turisme, des de la pandèmia compren a un ritme de 700 cases cada mes. A una promoció de prop de Palma, un fons d’inversió ha fet 36 apartaments de luxe. Tots els han comprat estrangers, que ja fan fins al 40% de les operacions de compravenda mensuals. Els promotors s’han orientat als estrangers i al luxe: cases d’entre 2 i 10 milions d’euros es venen setmanalment a les Illes. El 2022 es va registrar a les Balears el triple d’inversió en cases que en pisos plurifamiliars, que és on viuen les famílies.“Els promotors especialitzats en habitatges a preu assequible han desistit a les Balears per falta d’oportunitats, i ni un terç dels 1.800 habitatges promesos en aquesta legislatura seran lliurats. No hi ha producció a un preu assumible”, lamenta el president de l’Associació d’Immobiliàries Nacionals i Internacionals (ABINI), Hans Lenz.

Saturació turística

A més de l’habitatge, l’altra qüestió inevitable en una campanya electoral balear és el turisme. Els illencs duen amb més o menys tolerància un èxit que es mesura en 16 milions de visitants cada any i en una paraula: saturació. Entitats ciutadanes com Palma XXI reiteren la “pèrdua de qualitat de vida i la desnaturalització” dels pobles i ciutats, mentre organitzacions conservacionistes com Terraferida s’han retirat considerant que l’executiu d’esquerres no ha aturat el creixement turístic i urbanístic. És cert que l’esquerra ha impulsat mesures de contenció urbanística i ha acabat reduint la capacitat de creixement de llits turístics, però ho ha fet després de veure com durant els seus dos mandats consecutius es passava de 400.000 a 600.000 places. De fet, l’esquerra acaba d’eliminar les 17.000 places noves que encara es podien fer a Mallorca, i dos dels tres partits del pacte, Podem i MÉS, parlen obertament de decreixement turístic a les seves propostes electorals.

El Pacte, a més, ha acabat renunciant a les autopistes com a model de transport per ineficient i saturador, tot i haver-ne fet una a la legislatura anterior. Però una part de la ciutadania, especialment la progressista, s’indigna i es desespera a parts iguals quan veu les carreteres col·lapsades pels turistes i els carrers del centre de Palma intransitables a l’estiu. “Les illes no tenen un pla B per al turisme”, lamenta el vicedegà de la Facultat de Turisme, Tolo Deyá. I, certament, al carrer es critica més que mai que darrere les grans xifres turístiques s’hi amaga una precarització important. De fa anys, la comunitat perd posicions en termes de renda per càpita, i la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, ha hagut d’implantar un important dispositiu de renda social perquè milers de persones queden excloses del repartiment dels beneficis turístics.

El Grup d’Ornitologia Balear (GOB), veteraníssima organització que va sortir al carrer cada vegada que els governs de dreta, principalment els de Jaume Matas, van apostar per macroinfraestructures o per models desenvolupistes, ha enviat un missatge a la dreta i de passada a la ciutadania, enarborant el TIL (tractament integral de llengües), l’expressió que més por fa a totes les persones progressistes. El TIL va ser el gran projecte del darrer president del PP balear, José Ramón Bauzá en un intent de rebaixar la presència del català a l’educació amb el pretext de millorar l’anglès. Més de 100.000 persones sortiren al carrer i generaren una onada verda que el va acabar expulsant del poder. Va perdre 15 dels 35 diputats que tenia, i va condemnar els seus a l’oposició, de moment 8 anys. Ara, quan la candidata popular Marga Prohens insinua que es farien ampliacions de carreteres, els ecologistes l’adverteixen que poden repetir les mobilitzacions que tombaren Bauzá. I, de passada, recorden entre línies a la població que si no els agrada gaire el Govern tripartit d’Armengol perquè promet la transformació de model i no la fa, l’alternativa pot ser pitjor. “Si Prohens vol que les autopistes siguin el seu TIL, ho seran”, ha dit fa uns dies el president del GOB, Amadeu Corbera.